La pressió social sobre l'ús de l'esprai pebre per part dels Mossos d'Esquadra ara se centra en el Govern de la Generalitat. Entitats socials, pels drets humans i col·lectius jurídics ja demanen a l'executiu de Salvador Illa (PSC) que aturi d'immediat la utilització d'aquest recurs policial, que es va fer especialment visible a partir de les protestes per Palestina, i que el prohibeixi. També s'ha comunicat la insistència de la via judicial contra la policia catalana, després que s'arxivés inicialment la querella contra els Mossos per haver fet servir l'esprai pebre (o esprai OC) per ruixar manifestants que seien pacíficament al carrer. De moment, se'ls hi ha acceptat el recurs d'apel·lació, però la principal via de pressió és, ara per ara, la política. 

Fins ara, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha tancat files amb els antiavalots dels Mossos sobre la nova utilització de l'esprai pebre en el context de les manifestacions i ha justificat els episodis en què es va optar per aquesta via, però ara aquest nou front social demana una rectificació. Amb un manifest, s'insiteix que aquest agent químic ja ha ha provocat "ferides greus, com cremor, dificultats per respirar, fatiga visual i migranyes" i que vulnera el dret a manifestació i a la informació, ja que fa que les persones presents a un espai de mobilitzacions hagin de fugir-ne immediatament. El text el signen entitats com Alerta Solidària, Irídia, la Coalició Prou Complicitat amb Israel, la Intersindical, la CGT o la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya, entre molts altres.

En una resposta parlamentària als Comuns a la qual ha tingut accés Nació, la consellera detalla que l'ús del gas pebre a les protestes per Palestina, que va iniciar-se amb les mobilitzacions del 3 i 4 d'octubre, va ser autoritzat des del Centre de Coordinació del dispositiu. És a dir, que comptava amb el vistiplau dels màxims responsables policials del moment.

Igualment, la resposta oficial del Govern assegura que en les primeres protestes per Palestina en què es va decidir utilitzar aquest recurs policial -3 i 4 d'octubre- l'acció "sempre va respondre a agressions directes contra les línies policials mitjançant llançaments d'objectes contundents i còctels químics, vandalismes a comerços i entitats bancàries i barricades amb foc, així com per reiterats intents de traspassar les línies policials i interferir en les funcions policials". En aquest sentit, també es recorda que els Mossos tenen el recurs de l'esprai OC des del 2019 i que forma part de les armes per abordar els casos d'alteracions de l'ordre públic. 

Tanmateix, aquesta definició vinculada a episodis d'aldarulls queda allunyada d'altres usos posteriors de l'esprai pebre, com el que es va produir a l'entorn de l'Estació de Sants durant una protesta en què una cinquantena de persones havien segut a terra, protestaven de manera pacífica, quietes i no havien fet cap llançament contra cap agent, tal com va constatar aquest diari.

El protocol amagat

A banda, queda sense resoldre encara també el misteri del protocol de l'ús de l'esprai pebre, que encara no s'ha fet públic. La consellera Parlon, en el document parlamentari, insisteix en la idea que s'està revisant, però evita difondre el contingut de les condicions que existien en el moment en què els Mossos en van fer ús. També aquest diari fa setmanes que ha tramitat una petició d'accés a la informació pública per conèixer el detall del protocol d'ús de l'esprai pebre i, de moment, s'ha trobat amb la negativa de la policia catalana per facilitar-lo. Davant aquesta situació, la directora d'Irídia, Annaïs Franquesa, reclama que es faci públic i que es reconegui un ús inapropiat de l'esprai pebre: "Si no era definitiu per publicar-lo, tampoc ho era per utilitzar-lo". 

"S'està duent a terme un procés de revisió per optimitzar l'ús de l'esprai OC per part dels Mossos com una eina policial de caràcter menys lesiu i ajustada als estàndards internacionals d'ús proporcional de la força. Un cop entri en vigor la corresponent instrucció o directriu tècnica se'n realitzarà la difusió i publicació, seguint el procediment aplicat en altres instruments normatius relatius a l'ús de la força", promet la màxima responsable del Departament d'Interior. 

Debat sobre l'afectació física

En el mateix document es remarca que l'esprai pebre "és una substància natural que causa de manera transitòria picor i irritació a la pell, els ulls i les vies respiratòries de les persones". Tanmateix, les entitats mobilitzades han insistit a la roda de premsa celebrada aquest dilluns que no és una arma inofensiva, i han assegurat que provoca "lesions greus" que poden persistir "fins a 33 dies després de l’exposició", tal com recull l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Annaïs Franquesa ha qualificat l’esprai d’eina “lesiva i no selectiva”, amb una afectació significativa sobre totes les persones que es troben en el lloc.

Ara, el Govern haurà de decidir si manté el suport total a la utilització d'aquest recurs o si s'inclina a escoltar algunes d'aquestes protestes socials per repensar el model d'actuació policial, com ja ha passat amb les pilotes de goma o amb el foam de llarg abast.