30 de agost de 2025

Cerca Search | Subscriu-t'hi Newsletter |

ara mateix

10:30

ara mateix

Societat

El País Valencià homenatja les víctimes del coronavirus en un acte unitari: «No hauríem de ser aquí»

A les portes del 9 d'octubre, un clam unitari exigeix a les autoritats que sigui la ciència "qui guiï el comportament de tots"

  • L'acte celebrat a Alacant per homenatjar les víctimes valencianes -

ARA A PORTADA

Publicat el 08 d’octubre de 2020 a les 13:22
El País Valencià ha celebrat aquest dijous un homenatge a les víctimes valencianes del coronavirus, a les 1.680 persones que han perdut la vida des del març i en suport de tots aquells que segueixen patint les seqüeles de la malaltia. L'acte s'ha fet la vigília del 9 d'Octubre, amb una clara mostra d'unitat per part de les diverses formacions polítiques i entitats, per tal de "portar les víctimes sempre al cor" i "com a referents de lluita, per no repetir els errors en el futur".

L'acte solemne a l'Umbracle de les Arts i les Ciències ha comptat amb dues veus en primera persona: un representant de les víctimes, el germà de Rafa Motes que va morir fa cinc mesos, i la cap de malalties infeccioses de l'Hospital General d'Alacant, Esperanza Merino. Les seves reivindicacions, "reconèixer, retreure i recordar" i que la ciència guiï el comportament de tots.

Després d'un minut de silenci s'ha inaugurat l'escultura 'El rècord de la terra' de l'alcoiana Rosana Antolí en memòria dels que se n'han anat. Aquesta peça de color vermell neix amb l'essència de la Comunitat: la terra recollida de les 33 comarques en "un llarg recorregut per la memòria col·lectiva". "Un tros del millor de nosaltres", ha exclamat la presentadora, Clara Castelló, i un símbol de la unió.

Una obra que s'aixeca al cel com a ritu d'agermanament, "que és conquistable i es vol activa". Per això l'escultora la va idear habitable, primer disseccionada i després junta en tres anells superiors de tres metres que estan buits perquè passi "aquest aire que va faltar a les víctimes". Al cim, la silueta d'un cor "fort com l'acer" obliga a recordar-les sempre.

"No hauríem de ser aquí"

Com a "veu del patiment" ha pres la paraula el periodista Luis Motes, germà d'una de les víctimes, tot just fa cinc mesos "quan semblava que estava a punt de guanyar la batalla". "Potser no hauríem de ser aquí, però la vida ens ha portat a aquest moment", ha manifestat per recordar que "tots estem exposats a aquest tipus de drames".

Després d'agrair als sanitaris de la Fe que van cuidar al seu germà, ha relatat aquests mesos de "remolí constant: de la pena a la ràbia". "Però no podem defallir ni rendir-nos, tenim un compromís amb els que es queden", ha recalcat dirigint-se als polítics. "El record de vegades és punyent, de vegades tendre, però sempre està", ha proclamat, perquè el cop li va fer perdre la innocència, els referents i "el filtre".

[noticiadiari]2/209645[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/208861[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/209642[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/209652[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/209096[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/205332[/noticiadiari]

Et pot interessar