28
de novembre
de
2023, 11:01
Actualitzat:
11:42h
Hi ha nervis a la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Aquest dimarts, tots els bisbes espanyols són a Roma en una reunió sense precedents presidida pel Papa que ja ha començat. Les convocatòries a un episcopat tan ampli són excepcionals i els antecedents existents es vinculen a situacions greus. Així va passar amb la trobada entre Francesc i els bisbes xilens del 2018, arran dels escàndols per abusos sexuals, que va culminar en un seguit de renúncies. O les fetes amb els bisbes irlandesos pel mateix motiu, ja en temps de Benet XVI, quan també van rodolar algunes mitres.
En aquest cas, sembla que la situació no és tan greu, però hi ha inquietud. La situació als seminaris és el punt nuclear de la trobada, però es produeix després de l'informe del Defensor del Poble sobre abusos i a pocs mesos de la successió del cardenal Juan José Omella al capdavant de la CEE just quan s'inicia una nova legislatura a Espanya sota govern Sánchez. Aquest és el context.
A l'estat espanyol hi ha 45 seminaris, molts d'ells en una situació millorable. Preocupa la xifra reduïda de seminaristes, actualment entorn els 900, uns 700 menys que fa deu anys. Hi ha centres que tenen tan sols una desena de seminaristes i en alguns casos desarrelats al territori. En el cas de la Seu d'Urgell, per exemple, n'hi ha 3, dos colombians i un filipí. El Papa vol endreçar aquest tema i se suposa que es plantejarà una fusió de diversos centres.
La convocatòria formal als bisbes l'ha cursat el responsable del dicasteri per al Clergat, el sud-coreà Lazarus You Heung-sik. Però es considera més que probable una trobada amb el Papa. Fa uns mesos, el Vaticà va enviar dos bisbes uruguaians, Milton Luis Troccoli i Arturo Eduardo Fajardo, a visitar els seminaris espanyols i fer un informe. I abans d'enviar-lo als bisbes espanyols, Roma vol veure'ls per tractar-ne el contingut.
Més enllà de la crisi de vocacions, hi ha també la preocupació sobre quin tipus de formació reben els futurs sacerdots. Francesc ha expressat en diverses ocasions el seu rebuig al tarannà ultraconservador de molts joves sortits dels seminaris. A finals d'octubre, en una sessió del sínode de l'Església que se celebra a Roma, va considerar un "escàndol" veure sacerdots en sastreries romanes provant-se roba eclesiàstica pròpia d'èpoques anteriors, des de barrets a roquets, una peça per damunt de la sotana que el Papa considera un guarniment de luxe i un senyal de clericalisme.
Tot i que la situació als seminaris serà el motiu de la trobada al Vaticà, la reunió no es pot desvincular del context en què es produeix. Es produirà quan l'Església espanyola acaba de rebre l'impacte per l'esmentat informe del Defensor del Poble sobre abusos sexuals. Un informe que ha mostrat les divisions i els dubtes al si de l'episcopat, que d'una banda ha volgut minimitzar la xifra aportada per Ángel Gabilondo i per l'altra ha intentat -amb paraules d'Omella- mostrar empatia per les víctimes.
Caldrà veure si els bisbes reben alguna indicació vaticana sobre el tema. Per si de cas, s'han curat en salut i aquest divendres, el ple de la CEE va aprovar indemnitzar totes les víctimes d'abusos sexuals, sense que sigui necessari que s'hagi produït una sentència judicial. Un triomf de la pressió social i dels sectors episcopals més favorables a assumir la responsabilitat per aquest escàndol.
Aquesta setmana s'ha reunit el ple de la CEE, que ha emès un document sobre el moment polític, titulat L'encontre i la concòrdia continuen sent possibles. És un text ple d'equilibris on sembla imposar-se el segell d'Omella, però amb moltes concessions al sector conservador dels bisbes, que és potent. Es parla de la societat espanyola com un "poliedre", on les diferències es complementen, de la necessitat del "diàleg" i l'exigència de superar la polarització. No hi ha cap referència a l'amnistia i sí a la necessitat de preservar "la llibertat dels jutges", alhora que es fa una crida a rebutjar les posicions "inflexibles i excloents".
És la posició de l'Església just quan Pedro Sánchez ha constituït el seu nou govern de coalició. Ambigüitat calculada i fugir de les controvèrsies. L'episcopat haurà de reflexionar sobre com vol entomar la nova etapa d'executiu Sánchez, si opta per una política de fluidesa, com la que ha intentat Omella, o aposta per endurir el missatge. Al març, els bisbes elegiran nou president. Farà el Papa algun gest de cara a aquesta important batalla dins de l'Església? La figura de José Cobo brilla amb força. L'arquebisbe de Madrid va ser fet cardenal pel Papa, que l'ha integrat dins de la Congregació dels Bisbes, potser la més rellevant de la Santa Seu perquè és la que prepara els nomenaments episcopals.
Cobo seria el candidat ideal dels sectors més oberts de la CEE. Però pot topar amb una fèrria oposició. El cardenal emèrit de Madrid, Antonio María Rouco, referent de l'ala més reaccionària, està actiu. I entre els bisbes titulars hi ha una esquadra conservadora que es prepara per donar la batalla, amb els titulars de Valladolid, Luis Argüello; Oviedo, Jesús Sanz Montes, i Alacant, José Ignacio Munilla. Després de l'etapa de ma esquerra i equilibris d'Omella, l'Església espanyola ha de triar entre buscar un nou Tarancón (Cobo), el líder reformista que va preparar el catolicisme espanyol per a la democràcia, o elegir un retorn a posicions de trinxera. També això bategarà a Roma.
En aquest cas, sembla que la situació no és tan greu, però hi ha inquietud. La situació als seminaris és el punt nuclear de la trobada, però es produeix després de l'informe del Defensor del Poble sobre abusos i a pocs mesos de la successió del cardenal Juan José Omella al capdavant de la CEE just quan s'inicia una nova legislatura a Espanya sota govern Sánchez. Aquest és el context.
A l'estat espanyol hi ha 45 seminaris, molts d'ells en una situació millorable. Preocupa la xifra reduïda de seminaristes, actualment entorn els 900, uns 700 menys que fa deu anys. Hi ha centres que tenen tan sols una desena de seminaristes i en alguns casos desarrelats al territori. En el cas de la Seu d'Urgell, per exemple, n'hi ha 3, dos colombians i un filipí. El Papa vol endreçar aquest tema i se suposa que es plantejarà una fusió de diversos centres.
La convocatòria formal als bisbes l'ha cursat el responsable del dicasteri per al Clergat, el sud-coreà Lazarus You Heung-sik. Però es considera més que probable una trobada amb el Papa. Fa uns mesos, el Vaticà va enviar dos bisbes uruguaians, Milton Luis Troccoli i Arturo Eduardo Fajardo, a visitar els seminaris espanyols i fer un informe. I abans d'enviar-lo als bisbes espanyols, Roma vol veure'ls per tractar-ne el contingut.
Més enllà de la crisi de vocacions, hi ha també la preocupació sobre quin tipus de formació reben els futurs sacerdots. Francesc ha expressat en diverses ocasions el seu rebuig al tarannà ultraconservador de molts joves sortits dels seminaris. A finals d'octubre, en una sessió del sínode de l'Església que se celebra a Roma, va considerar un "escàndol" veure sacerdots en sastreries romanes provant-se roba eclesiàstica pròpia d'èpoques anteriors, des de barrets a roquets, una peça per damunt de la sotana que el Papa considera un guarniment de luxe i un senyal de clericalisme.
Tot i que la situació als seminaris serà el motiu de la trobada al Vaticà, la reunió no es pot desvincular del context en què es produeix. Es produirà quan l'Església espanyola acaba de rebre l'impacte per l'esmentat informe del Defensor del Poble sobre abusos sexuals. Un informe que ha mostrat les divisions i els dubtes al si de l'episcopat, que d'una banda ha volgut minimitzar la xifra aportada per Ángel Gabilondo i per l'altra ha intentat -amb paraules d'Omella- mostrar empatia per les víctimes.
Caldrà veure si els bisbes reben alguna indicació vaticana sobre el tema. Per si de cas, s'han curat en salut i aquest divendres, el ple de la CEE va aprovar indemnitzar totes les víctimes d'abusos sexuals, sense que sigui necessari que s'hagi produït una sentència judicial. Un triomf de la pressió social i dels sectors episcopals més favorables a assumir la responsabilitat per aquest escàndol.
Entre l'amnistia i una nova etapa a l'episcopat
Aquesta setmana s'ha reunit el ple de la CEE, que ha emès un document sobre el moment polític, titulat L'encontre i la concòrdia continuen sent possibles. És un text ple d'equilibris on sembla imposar-se el segell d'Omella, però amb moltes concessions al sector conservador dels bisbes, que és potent. Es parla de la societat espanyola com un "poliedre", on les diferències es complementen, de la necessitat del "diàleg" i l'exigència de superar la polarització. No hi ha cap referència a l'amnistia i sí a la necessitat de preservar "la llibertat dels jutges", alhora que es fa una crida a rebutjar les posicions "inflexibles i excloents". És la posició de l'Església just quan Pedro Sánchez ha constituït el seu nou govern de coalició. Ambigüitat calculada i fugir de les controvèrsies. L'episcopat haurà de reflexionar sobre com vol entomar la nova etapa d'executiu Sánchez, si opta per una política de fluidesa, com la que ha intentat Omella, o aposta per endurir el missatge. Al març, els bisbes elegiran nou president. Farà el Papa algun gest de cara a aquesta important batalla dins de l'Església? La figura de José Cobo brilla amb força. L'arquebisbe de Madrid va ser fet cardenal pel Papa, que l'ha integrat dins de la Congregació dels Bisbes, potser la més rellevant de la Santa Seu perquè és la que prepara els nomenaments episcopals.
Cobo seria el candidat ideal dels sectors més oberts de la CEE. Però pot topar amb una fèrria oposició. El cardenal emèrit de Madrid, Antonio María Rouco, referent de l'ala més reaccionària, està actiu. I entre els bisbes titulars hi ha una esquadra conservadora que es prepara per donar la batalla, amb els titulars de Valladolid, Luis Argüello; Oviedo, Jesús Sanz Montes, i Alacant, José Ignacio Munilla. Després de l'etapa de ma esquerra i equilibris d'Omella, l'Església espanyola ha de triar entre buscar un nou Tarancón (Cobo), el líder reformista que va preparar el catolicisme espanyol per a la democràcia, o elegir un retorn a posicions de trinxera. També això bategarà a Roma.