El Parlament ha aprovat aquest dijous la llei del canvi climàtic. El text, que preveu la creació d'impostos per gravar les activitats econòmiques més contaminants, així com la consolidació de la taxa dels vehicles que més contaminen, es marca l'objectiu d'aconseguir reduir el 40% de les emissions d'aquí al 2030, el 65% per al 2040 i el 100% per al 2050.

El tipus impositiu se situarà en un valor mitjà d'uns 10 euros per tona de diòxid de carboni, que augmentarà, cada dos anys, fins a uns 30 euros per tona el 2025. Gravarà refineries de petroli i de gas, indústria metal·lúrgica, cimenteres, fàbriques de vidre i paper, indústria química, adoberies, grans escorxadors i instal·lacions ramaderes, instal·lacions per a l'eliminació de residus perillosos i mines, entre d'altres.

Quant als grans vaixells, el tipus se situarà en els 1.000 euros per cada tona d'òxid de nitrogen. Gravarà les emissions durant les maniobres d'atracament i durant l'estada d'embarcacions al moll. La llei també consolida l'impost sobre els vehicles contaminants, que ja va ser creat en el marc dels últims pressupostos.

Consens contra el canvi climàtic

La iniciativa, que ha obtingut el suport de tots els grups parlamentaris -amb l'excepció de l'abstenció del PP-, és segons paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, "una llei de país". "Ho és pel que diu, perquè es compromet amb un repte planetari, i ho és per la majoria extraordinària que ha assolit", ha apuntat Rull.

Des de Ciutadans, el diputat Sergio Sanz ha considerat que el canvi climàtic no ha de ser un motiu de lluita entre partits, sinó un compromís de tots, buscant la col·laboració amb els diferents nivells d'administració. Per part del PSC, Jordi Terrades ha opinat que aquesta és una "bona llei" perquè compta amb el consens necessari que servirà per guiar els governs futurs, siguin del color que siguin.