Els manters ja no s'ubiquen al davant del passeig de Borbó com a l'estiu, d'on en van ser foragitats amb un dispositiu policial, sinó que s'han mogut fins a primera línia de mar. A més dels productes clàssics que venen, com les sabatilles esportives, també n'hi ha alguns que no utilitzen una manta per exposar els seus productes, sinó que exposen els mocadors que venen directament estesos a terra. I, malgrat ser una imatge més aviat associada a l'estiu, també hi ha venedors de mojitos que es desplacen pel passeig i la sorra.
Les últimes setmanes els manters també han intentat instal·lar-se en punts com el Portal de l'Àngel i el passeig de Gràcia, on solen acudir en petits grups que, generalment, no solen superar la quinzena de venedors. A més, en algunes ocasions s'han posat a l'estació del metro de la plaça de Catalunya, i també a la de Renfe, d'on alguns passatgers en van donar testimoni a través de les xarxes socials just pocs dies abans del Nadal. Al parc Güell també hi segueixen, com és habitual.
Encara que no sembli això es #Barcelona. Quants fa que dura? No hi ha voluntat politica de solucionar-ho #topmanta pic.twitter.com/CuPhbazoWF
— Joan Carles Calbet (@jccalbet) 22 de desembre de 2016
#topmanta interior de plaça Catalunya a les 15h, al menys 30 parades! Impresionava pic.twitter.com/npa0M4qtSI
— Miquel Martín (@MiquelMartinG) 21 de desembre de 2016
Baixa el nombre de venedors i s'elabora un protocol
La capital catalana està ara lluny de tenir els 800 manters que el govern d'Ada Colau havia admès a principis de l'estiu. Després del dispositiu policial per foragitar-los del passeig de Borbó, l'executiu va assegurar que el nombre havia baixat a 300, i l'última xifra que ha facilitat el govern municipal és que a les últimes setmanes n'hi ha uns 250, segons va afirmar el novembre el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, en una entrevista de NacióDigital.
La Generalitat i els municipis, especialment els costaners, s'han compromès a treballar conjuntament per evitar que aquest any es repeteixi un boom de la venda ambulant irregular com l'estiu passat, i el novembre van acordar un protocol per abordar socialment el fenomen amb actuacions compartides, el qual s'emmiralla en el que ja ve aplicant l'Ajuntament de Barcelona.
El protocol es basa en tres potes: detectar els manters susceptibles d'una atenció social, oferir-los una alternativa sociolaboral i assessorar-los per a la regularització en els casos que sigui possible, i trencar amb la percepció sobre el fenomen i convèncer els venedors que treballar de manera legal pot resultar-los millor.

Un venedor de «mojitos» a la platja de la Barceloneta aquest dilluns. Foto: Josep Maria Montaner