27
de novembre
de
2023, 16:36
Actualitzat:
04
de desembre,
11:55h
El pessebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona ha començat a prendre forma aquest dilluns. Enguany es tracta d’un muntatge signat per l’escenògraf Ignasi Cristià que reinterpreta en clau barcelonina contemporània la tradició del pessebre napolità. La proposta s’estructura a través de tres escenes troncals – els pastors, el naixement i els Reis - representades en diverses lones de grans dimensions. El muntatge compta amb una setantena de personatges representatius de la ciutat que en mostren la seva vida quotidiana. El projecte també comprèn un recorregut per la història de la tradició pessebrista amb motiu de la celebració dels seus 800 anys. La instal·lació es podrà visitar entre l’1 de desembre i el 6 de gener.
El retaule escenogràfic signat per Cristià aposta per convertir la ciutat en el teló de fons dels moments més importants de la representació nadalenca. Ho fa a través de personatges diversos, que es combinen amb l’arquitectura i el paisatge urbà de la capital catalana. “La identitat dels personatges pot ser la de qualsevol ciutadà de Barcelona, són persones anònimes, sense cap cara coneguda, ni ningú que es pugui reconèixer”, sosté Cristià.
“Cada escena ha de transmetre un sentiment d’inclusió i fer que el visitant se’n senti partícip”, afegeix. Les figures són impressions fotogràfiques sobre resina amb fotografies que pertanyen a un banc d’imatges internacional. Tot plegat, es complementa amb lones de gran format sobre un suport estructural de bastides de fusta i ferro en una disposició global de mitja lluna. De fet, el muntatge aposta per prioritzar el vessant més sostenible, amb elements de lloguer i materials que es puguin reutilitzar.
Seguint la tradició napolitana, el pessebre presenta la gent amb les seves fesomies pròpies, a través d’una setantena de personatges que il·lustren l’enrenou urbà i la mirada al paisatge real. “El veritable protagonista és la ciutadania que ens trasllada a escenes pròpies del segle XXI”, assenyala Cristià.
Pel que fa a l’ordenació i l’estructura, la proposta gira al voltant de tres grans eixos. La primera són els pastors que representen els ancestres, la tradició, la terra, però també a la ciutadania fent tota mena d’activitats. En aquest àmbit, destaca la popular figura del caganer que - en aquest muntatge - està representada per una dona. La segona s’estructura al voltant del naixement, una escena icònica que vol mostrar esperança i futur a través de la infantesa. Finalment, el tercer gran apartat és el dels Reis d’Orient, que pretén transmetre intercanvi, cultura, enriquiment, i també progrés.
Preguntat per si aquesta representació de caràcter contemporani pot causar polèmica (com ha passat en anys anteriors), l’escenògraf es mostra convençut que el fet que existeixi és “bo”, ja que “crea debat” i obre la porta a un discurs que permet “dialogar”. Cristià ha afegit que “està bé que hi hagi gent a qui li agradi i a qui no, aquestes situacions ens fan vius”.
El retaule escenogràfic signat per Cristià aposta per convertir la ciutat en el teló de fons dels moments més importants de la representació nadalenca. Ho fa a través de personatges diversos, que es combinen amb l’arquitectura i el paisatge urbà de la capital catalana. “La identitat dels personatges pot ser la de qualsevol ciutadà de Barcelona, són persones anònimes, sense cap cara coneguda, ni ningú que es pugui reconèixer”, sosté Cristià.
“Cada escena ha de transmetre un sentiment d’inclusió i fer que el visitant se’n senti partícip”, afegeix. Les figures són impressions fotogràfiques sobre resina amb fotografies que pertanyen a un banc d’imatges internacional. Tot plegat, es complementa amb lones de gran format sobre un suport estructural de bastides de fusta i ferro en una disposició global de mitja lluna. De fet, el muntatge aposta per prioritzar el vessant més sostenible, amb elements de lloguer i materials que es puguin reutilitzar.
Seguint la tradició napolitana, el pessebre presenta la gent amb les seves fesomies pròpies, a través d’una setantena de personatges que il·lustren l’enrenou urbà i la mirada al paisatge real. “El veritable protagonista és la ciutadania que ens trasllada a escenes pròpies del segle XXI”, assenyala Cristià.
Pel que fa a l’ordenació i l’estructura, la proposta gira al voltant de tres grans eixos. La primera són els pastors que representen els ancestres, la tradició, la terra, però també a la ciutadania fent tota mena d’activitats. En aquest àmbit, destaca la popular figura del caganer que - en aquest muntatge - està representada per una dona. La segona s’estructura al voltant del naixement, una escena icònica que vol mostrar esperança i futur a través de la infantesa. Finalment, el tercer gran apartat és el dels Reis d’Orient, que pretén transmetre intercanvi, cultura, enriquiment, i també progrés.
Preguntat per si aquesta representació de caràcter contemporani pot causar polèmica (com ha passat en anys anteriors), l’escenògraf es mostra convençut que el fet que existeixi és “bo”, ja que “crea debat” i obre la porta a un discurs que permet “dialogar”. Cristià ha afegit que “està bé que hi hagi gent a qui li agradi i a qui no, aquestes situacions ens fan vius”.