L'economia catalana ha superat les previsions de creixement aquest 2023, amb una perspectiva d'increment del PIB d'un 2,7%, tres dècimes més que la mitjana espanyola, però patirà una desacceleració de cara al 2024 en un context d'incertesa global, segons l'informe de situació del BBVA Research. El servei d'estudis del banc ha presentat aquest dimarts el seu informe, que preveu un creixement de l'1,8% l'any vinent. 

La guerra a Gaza és un element d'incertesa, però és aviat per fer-ne previsions. Segons ha dit Miguel Cardoso, economista en cap de l'entitat, fins ara l'impacte ha estat "neutre en les variables financeres", però s'ha notat en un increment en el preu del petroli. Caldrà estar atents, ha dit, en l'evolució del preu del gas. L'economista cap del BBVA ha explicat que per cada augment del 10% del petroli, el creixement del PIB espanyol es pot ressentir en un 0,3% en el PIB. 

[noticia]264015[/noticia]
El BBVA Research preveu un creixement en desacceleració progressiva, deguda a una política d'enduriment monetari per fer front a la inflació, un context d'incertesa global i una menor demanda europea. Així ho han explicat Miguel Cardoso i José Ballester, director territorial del BBVA a Catalunya. El context global ha afectat l'economia catalana, en un escenari d'encariment de l'energia, la pujada del preu del petroli i la inflació elevada. L'any 2024 el creixement serà menor, però en línia amb les estimacions del PIB espanyol. Totes dues economies creixeran un 1,8%, sempre segons el BBVA.  

Es dona una moderació en l'avenç de l'ocupació en gairebé tots els sectors, amb una menor contribució en la creació de llocs de treball en els serveis públics, comerç, hostaleria i transport, ja que es nota una certa restricció en el sector turístic. El BBVA considera que Catalunya podrà crear uns 180.000 llocs de treball, que situaria l'atur en un 8,2%. Hi ha un deteriorament de les perspectives, amb un consum de no residents que toca sostre. 

L'informe assenyala una menor venda d'habitatges durant el 2023, una tendència que ja s'apuntava el 2022 i que es podria mantenir davant l'increment dels tipus d'interès i una ocupació que perd dinamisme. La venda d'habitatges ha baixat un 15,7%, el que suposa una contracció major que a l'Estat, que ha estat d'un 13,8%. 

Els fons europeus han tingut un paper destacat en l'impuls de les inversions, amb un augment de la licitació de l'obra pública, que supera la del 2019, abans de la pandèmia. Es nota especialment l'impacte dels Next Generation en el sector de la construcció, en què els visats d'obra no residencial

Molts interrogants   

L'escenari global presenta diversos elements d'incertesa. Aquest ha estat el factor repetidament esmentat per Miguel Cardoso, des del fre al comportament del turisme a la caiguda de la venda d'habitatges i l'increment de preus. A això cal afegir un deteriorament de les perspectives de creixement de l'eurozona, amb la previsió d'un increment del PIB d'un 0,5% el 2023 i un 1,1% el 2024.