El Govern ha revisat a l'alça les previsions de creixement econòmic per Catalunya i estima que el PIB augmentarà un 6,4% el 2021 i el 2022. El Departament d'Economia i Hisenda calcula que l'economia creixerà quatre dècimes per sobre del previst aquest any (6%) i 1,2 punts per sobre del que s'esperava pel 2022 (5,2%). D'aquesta manera, l'executiu apunta a una recuperació més intensa de l'economia catalana, que permetria el 2022 assolir el nivell del 2019.

La inversió i la demanda externa serien els principals motors d'aquest creixement. El Govern també calcula que la recuperació sostinguda del mercat de treball permetria reduir gradualment la taxa d'atur, fins al 12,1% el 2021 i l'11,2% el 2022. El rebot de l'economia catalana pel 2021 de quatre dècimes per sobre de la previsió publicada al maig recull "tant la recuperació parcial de la demanda interna", amb una aportació de 6,2 punts, "com el reequilibri de la demanda externa", amb una millora de 0,3 punts.

El Departament d'Economia i Hisenda argumenta que la millora de la demanda interna reflecteix, sobretot, la recuperació del consum de les llars (+7,9%) i de la inversió (+8,3%). "La reactivació del consum de les llars", explica la conselleria, "està molt vinculada a la millora de la confiança sobre la situació econòmica i sanitària, a la mobilització gradual de l'estalvi acumulat durant la pandèmia i a la recuperació sostinguda del mercat de treball".

Al seu torn, la recuperació de la inversió "es basa en la disminució de la incertesa i unes condicions financeres favorables", en un context en què "augmenta la demanda, el grau d'utilització de la capacitat productiva i les necessitats de digitalització". En aquest punt, el Departament afirma que els fons europeus han de permetre impulsar la inversió en l'últim trimestre de l'any i, sobretot, el 2022.

Pel que fa al consum de les administracions públiques, l'escenari projecta una "progressiva desacceleració", amb augment del 3,5%, després de la resposta expansiva del 2020. D'altra banda, les exportacions totals de béns i serveis avançarien un 11,1%, a un ritme molt semblant al de les importacions totals, de l'11,5%. Les previsions sobre el mercat de treball del 2021 apunten a la creació d'uns 147.000 llocs de treball. L'augment seria menys intens que el del PIB, i "per tant la productivitat aparent del treball milloraria", afirmen. Aquesta dinàmica, juntament amb l'increment de la població activa condueix a una "disminució moderada" de la taxa d'atur, fins al 12,1%.

Pel que fa al 2022, les previsions d'activitat apunten al mateix ritme d'avanç del PIB amb una aportació inferior de la demanda interna (de 5,5 punts) però superior de la demanda externa (de 0,9 punts). El 2022 s'espera més protagonisme de la inversió (+11,9%), gràcies, sobretot, als fons europeus NGEU, alhora que es manté un impuls destacat del consum de les llars (+ 5,5%).

El creixement del consum de les administracions públiques mantindria la desacceleració iniciada el 2021, fins a l'1,6%. Els fluxos amb l'estranger es mantindrien en taxes similars a les del 2021, tot i que una mica més moderades, del 10,7% per a les exportacions totals de béns i serveis i del 9,0% per a les importacions. En aquest sentit, la conselleria destaca "l'impuls del consum dels estrangers", gràcies al procés de vacunació avançat.

[h3]Descens de l'atur[/h3]
Pel que fa al mercat de treball, les previsions per al 2022 suggereixen la creació d'uns 124.000 llocs de treball. Això permetria un descens de la taxa d'atur, fins a l'11,2%, una taxa molt propera a la del 2019 (11,0%).

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha manifestat que aquesta nova estimació "convida a l'optimisme". Amb aquest escenari macroeconòmic, "el balanç de riscos és equilibrat gràcies al progrés i l'eficàcia de la vacunació, amb el consegüent relaxament de gran part de les restriccions sanitàries, i al potencial del pla de recuperació europeu", ha dit. Segons el màxim responsable de les finances públiques catalanes, aquests indicadors "permeten equilibrar els riscos derivats dels problemes d'abastiment global i les pressions inflacionistes conseqüència de l'alça en el preu de l'energia i les matèries primeres".