La llei d'universalització de l'assistència sanitària té llum verda per seguir tramitant-se al Parlament. Tots els grups del ple han rebutjat l’esmena a la totalitat presentada pel PP de Catalunya al projecte de llei. Els populars s'han quedat sols i fins i tot C's ha fet cas omís a les peticions de suport que feia el PP al·ludint als acords establerts a escala estatal sobre la reforma del sistema sanitari. El conseller de Salut, Antoni Comín, ha defensat que la norma es necessària per posar a fi, a través del "màxim rang normatiu", al decret que el govern espanyol va aprovar el 2012 i que deixava sense cobertura gratuïta les persones immigrants en situació irregular.

En la defensa del text, Comín ha recordat que el Govern ja ha establert fins a tres instruccions per tal de pal·liar els efectes d’aquest decret que han permès no deixar d’atendre fins a 130.000 persones des del 2012. Ha defensat, però, que aquestes instruccions no són suficients i que cal una norma que clarifiqui i garanteixi el dret universal d’accés a la salut. "Hem de donar un pas més, hem de fer una llei perquè amb instruccions no ho resolem tot", ha declarat. 

Amb la norma, Comín ha defensat que es "blinda" l’assistència universal seguint les indicacions internacionals d’organismes com les Nacions Unides. Entre d’altres millores, ha explicat que s’elimina el període de carència de tres mesos des que es demostra la situació administrativa per accedir a l’atenció primària i especialitzada i estableix "l’accés per a tothom des del primer moment en que es demostra la condició de resident". Així, l’empadronament serà el requeriment administratiu per tenir accés al Servei Català de la Salut (CatSalut) però es preveurà a través del reglament que desplegarà la llei que "no sigui l’única via per acreditar la ciutadania", amb la incorporació d'"altres criteris" per donar solució a aquells casos en que hi ha dificultats per aconseguir el padró. 

Per últim, Comín ha destacat també que la llei dóna solució a la situació que vivien fins ara els catalans residents a l’estranger que no podien tenir accés a la sanitat pública quan estaven de visita al país. 

El PP alerta del creixement del turisme sanitari

La diputada del PP de Catalunya Marisa Xandri ha defensat l’esmena a la totalitat del seu grup assegurant que el text "obre la porta als turistes i els immigrants irregulars a gaudir del sistema sanitari de la mateixa manera que ho fan els catalans i els nouvinguts que sí tenen reconeguda la residència". La popular ha reclamat que el servei ha de donar accés universal a aquells ciutadans que "paguen impostos i contribueixen a la caixa de la seguretat social".

Fer el contrari, ha assegurat que és una "injustícia social" i un "greuge" cap a la resta de ciutadans. Ha alertat que obrir la porta a altres mecanismes més enllà del padró obre una "escletxa" que pot provocar un "efecte crida" i l’augment del turisme sanitari. 

Per a la dirigent popular, l’actual sistema sanitari català "s’escapa de les mans" i no es pot finançar, motiu pel qual ha criticat que el Govern plantegi la universalització de l’accés. Ha dit, tot i reconèixer que era "políticament incorrecte", que no hi ha cap sistema sanitari "que pugui incorporar més d’un milió de persones sense ressentir-se". Ha defensat també que el govern espanyol ja fa "tot el possible per atendre el màxim de persones, siguin d’aquí o d’allà" i ha considerat que caldria esperar la reforma estatal abans d’impulsar normatives a cada comunitat. 

Rebuig del posicionament del PP

Des de la resta de grups s’ha rebutjat aquest posicionament del PP. El diputat de C’s Martín Barra ha contestat als populars que els sorprenia que es volgués negar un debat que és necessari, al temps que ha defensat que el dret a la sanitat pública és un element redistributiu i una peça "clau" per reduir la desigualtat. 

La diputada del PSC Assumpta Escarp ha considerat que cal permetre la tramitació de la llei també amb la voluntat de millora en alguns aspectes. Ha situat la necessitat de solucionar les dificultats d’accés d’alguns immigrants que desconeixen que hi tenen dret. Des de CSQEP, Marta Ribas ha dit que la normativa hauria d’incloure també altres aspectes com l’exclusió farmacèutica o la inclusió d’un règim sancionador per qui la incompleixi.

La CUP ha afegit que cal solucionar aspectes com el fet de lligar l’empadronament a l’accés assegurant que hi ha municipis on es dificulta la incorporació a aquest padró i que encara ara hi ha centres en mans de fundacions sense ànim de lucre que, davant persones sense aquest reconeixement, responen que són un centre privat "i han cobrat l’atenció a urgències".

La diputada de JxSí Montserrat Candini ha negat que el nou text faciliti una portada d’entrada al turisme sanitari i ha dit que no es pot restringir un dret a tota la ciutadania pel risc que hi hagi qui pugui cometre un frau. Candini ha defensat que la salut "és un dret i no un privilegi" i ha criticat els plantejaments "mancats de sensibilitat" del PP.