Després de compartir un any i mig de govern, els socialistes han optat a última hora per votar en contra dels comptes, i han fet saltar pels aires un acord que s'estava gestant durant la setmana amb el PDECat i ERC que hauria permès aprovar els pressupostos per la via habitual, amb un vistiplau del ple. En la sessió d'aquest divendres van quedar rebutjats, i Colau ha convocat un ple extraordinari per al pròxim 2 de febrer per sotmetre's a una qüestió de confiança per segon any consecutiu amb la finalitat d'aprovar els comptes.
El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, garanteix que en la proposta que tirarà endavant per la via de la qüestió de confiança hi figuraran els acords que el govern ja havia tancat amb les dues forces independentistes a canvi de la seva abstenció. Això significa que no es pressupostarà ni un cèntim per al tramvia de la Diagonal, que només tornarà als comptes si els partits acorden tirar-lo endavant a la comissió d'estudi del projecte, o que es revisarà la tarifació social de les escoles bressol perquè els preus baixos arribin a més famílies.
Una tramitació pressupostària gens habitual
Tot el que ha tingut a veure amb la tramitació dels pressupostos ha seguit enguany un procés gens habitual. La primera proposta es va presentar abans del previst, just pocs dies després del referèndum de l'1 d'octubre, per donar un missatge de "tranquil·litat i normalitat institucional" en un moment d'elevada tensió política. A més a més, el govern municipal, llavors encara format pel BComú i el PSC, pretenia donar més temps de marge per acordar-los amb l'oposició.
El govern presentar la proposta inicial de pressupostos als mitjans abans d'informar sobre la de les ordenances fiscals –impostos i taxes-, però va acabar retirant la seva votació del ple per manca de suports. Colau només ha pogut aprovar les del 2016, i es mantenen vigents les mateixes des de llavors, a excepció d'algunes modificacions puntuals aprovades l'any passat. Això sí que no és una anomalia: l'anterior govern de Xavier Trias només va aprovar les del 2012.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Tj-BiaUBp0M[/youtube]
Al cap d'un mes de presentar els comptes va arribar el trencament del govern, que BComú va anunciar el diumenge 12 de novembre. I una de les primeres coses que va advertir el fins llavors soci de govern, el socialista Jaume Collboni, era que no podrien donar suport als pressupostos. Tot i això, just dos dies després de la seva expulsió el PSC es va abstenir per facilitar-ne la tramitació, però ja va deixar clar el nou període que s'encetava a l'Ajuntament: als "comuns", gairebé ni aigua.
Montserrat Ballarín, regidora del PSC i en el seu dia d'Hisenda durant el mandat de Jordi Hereu, va carregar amb duresa pel trencament "unilateral" de BComú. Segons Ballarín, l'acord de govern tenia la bandera de Barcelona i va estar substituïda per altres. "Estem veient com el govern de Barcelona en Comú està canviant aquesta bandera per l'estelada, i vull pensar que no canviant-la per la bandera suïssa del trust de Xavier Trias", va asseverar.
Les darreres setmanes s'han viscut retrets similars, com pel que fa al "top manta". Encara no fa ni 15 dies que de nou Ballarín va titllar de "cortina de fum" la gestió de l'equip de Colau sobre la venda ambulant irregular. "Aquesta ciutat i aquest grup polític no podem permetre més que el govern d'Ada Colau permeti que es converteixi en una ciutat sense llei", va advertir. Ha estat amb els pressupostos, però, quan la distància s'ha entre els dos partits s'ha marcat encara més.
L'expressió d'una regidora com a termòmetre de la bretxa
Les eleccions catalanes del 21 de desembre feien difícil un acord pressupostari, però després s'havia obert un nou escenari que el PSC ha torpedinat. Collboni va aprofitar el ple d'aquest divendres per desprendre's de la tensió acumulada les darreres setmanes i airejar les diferències. Només cal fixar-se en les expressions que feia durant la intervenció de Collboni la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin (Barcelona en Comú), que s'asseu al darrere del socialista, per entendre la dimensió que ha adquirit la bretxa.
Vídeo de Collboni i Pin que segueix el discurs del socialista asseguda darrere seu:
.@jaumecollboni: "No estem en un debat real sobre pressupostos, sinó davant d'un canvi de socis. Colau claudica en polítiques d'esquerres i claudica en la lògica del independentisme i del 'procés'"#pleBCN #pressupostBCN2018 pic.twitter.com/eIA1yu0lvK
— PSC Barcelona (@pscbarcelona) 26 de gener de 2018
"Aquest no era el pressupost del PSC", va assegurar Collboni. Segons ell, la proposta inicial es va elaborar abans de l'estiu i des de llavors han passat "moltes coses": l'atemptat de la Rambla, el referèndum de l'1-O i la declaració unilateral d'independència. O sigui, que els comptes no incorporen res que en pal·liï els efectes. Els socialistes asseguren que, quan els va aprovar el govern, ja van deixar clar que el suport de llavors no comprometia el vot futur. Aquells dies se celebrava la consulta de BComú per expulsar el PSC, i Colau no havia sortit a defensar el pacte de govern públicament.
Als socialistes se'ls nota enfadats, i fins i tot han aconseguit fer sortir de polleguera a Pisarello. El primer tinent d'alcalde va admetre al ple que quan escolta Collboni, se li fa difícil mantenir "el tarannà dialogant" que vol que impregni la seva tasca. "Quan vau aprovar els pressupostos a la comissió de govern, no vau plantejar cap discrepància de fons", va ressaltar, i va insistir en el fet que "no és creïble ni constructiu que en dos mesos hagi passat del vot positiu al vot contrari".
Pisarello va advertir que no acceptava "lliçons" de l'extinent d'alcalde del PSC, després que el socialista li hagués criticat que havien fet renúncies simbòliques per acordar els pressupostos amb els independentistes. I Collboni va retreure-li el seu discurs "podemita": "A lliçons de populisme no el guanyaré".
Aquests retrets remeten a quan els socialistes van entrar al govern el maig del 2016. Llavors un visionari Collboni va afirmar: "No hem vingut a donar lliçons a ningú, hem vingut a treballar; tampoc acceptarem que se'ns alliçoni". Cap dels antics socis admet que l'altre li digui com hauria d'actuar, i ara com ara s'acosten cap a les eleccions municipals per camins que a priori semblen irreconciliables.
| Colau no deixarà de ser alcaldessa tot i la qüestió de confiança |
|---|
| Del mecanisme de la qüestió de confiança, Ada Colau ja en va fer ús per als comptes del 2017, i la llei li permet tornar a utilitzar-lo per als d'enguany. Es tracta d'una fórmula que juga a favor de l'alcaldessa perquè fa que prosperi directament la seva proposta de comptes sense haver-la de pactar amb l'oposició, i sense córrer grans riscos. No obstant això, en aquesta ocasió ja havia tancat acords amb el PDECat i ERC, però el govern assegura que es respectaran. Colau quedarà sotmesa a una qüestió de confiança en un ple extraordinari que ha convocat el divendres. Tot i això, la seva continuïtat com alcaldessa no perilla, i és que només cal remetre's a l'exemple que va deixar l'any passat: l'aprovació per aquesta via implica que l'oposició té un mes per presentar un govern i una proposta de pressupostos alternatius per desbancar l'alcaldessa, però la fragmentació del consistori va fer que ni s'intentés. Tampoc es provarà enguany. 
Ada Colau en el ple municipal d'aquest divendres. Foto: ACN |
