[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

Salvador Illa s'havia receptat discreció des de les eleccions 23 de juliol. I propugnava la mateixa cautela en les converses informals amb qui mostrava interès per conèixer el paper del PSC i del seu primer secretari en les negociacions amb ERC i Junts per investir Pedro Sánchez. El perfil baix que s'havia imposat va virar la setmana passada, quan les forces independentistes van acordar una proposta de resolució al debat de política general per afegir el referèndum en l'equació del diàleg amb Madrid. Illa va consensuar un comunicat amb el PSOE i va aparèixer als mitjans per aigualir la gesticulació sobiranista al Parlament. Aquesta setmana, ara que Sánchez ja és candidat formal a la investidura, la Moncloa ha posat en valor el líder dels socialistes catalans en la negociació. Una fotografia amb el president espanyol per transmetre que no es pactarà res que no tingui l'aval del PSC.

La reaparició d'Illa no ha entusiasmat Carles Puigdemont, que aquest dijous s'afanyava destacar a les xarxes socials que "no podrà ser mai un interlocutor vàlid per generar confiança". Paraules dures en el marc d'una negociació que es vol discreta. En tots aquests mesos en què l'aritmètica parlamentària amara els debats polítics, Illa i Puigdemont no han parlat ni s'han intercanviat missatges. Tampoc fa falta gratar gaire per saber que, si en els darrers mesos no s'han concretat enteses entre el PSC i Junts -per exemple, al govern de la Diputació de Barcelona- és perquè des de Waterloo no hi ha hagut interès en la connexió amb el dirigent socialista, que sí que parlava amb Jordi Turull. De fet, aquesta setmana s'ha tancat un acord de govern a Sabadell que, per força, té l'aval de les cúpules dels dos partits. 

Puigdemont no afina en el dard a Illa. Perquè té tot el dret a pensar que el primer secretari del PSC no ha de ser el mediador entre el PSOE i Junts -encara que Albert Batet dia sí i dia també acordi aliances parlamentàries amb el cap de l'oposició-, però no li pot negar la categoria d'"interlocutor". De la mateixa manera que tampoc tenia sentit que Puigdemont fos un actor polític repudiat pel socialisme espanyol des del 2017. A Illa l'avalen els resultats electorals: va guanyar les últimes eleccions catalanes, lidera el partit més votat en els últims comicis municipals, i va obtenir 19 diputats en la cita electoral del juliol, una dotzena més que Junts i ERC. No semblen rèdits menors per deixar-lo al voral, i més si qui aspira a ser investit -Sánchez- el posa al centre de la partida.        

El que si li hauria d'exigir al líder del PSC no és que s'aparti del diàleg sinó que formuli una proposta de futur per a Catalunya que vagi més enllà de termes inconcrets repetits en comunicats, com l'aposta per la "concòrdia" i el rebuig a la "ruptura". Pel pes electoral que ostenta, a Illa se li hauria de reclamar la definició detallada d'un pla de país, no només pensant en la gestió del poder autonòmic -amb propostes en matèria de finançament o gestió de Rodalies-, sinó per atendre l'encaix que defensa de Catalunya a Espanya. Un encaix sorollosament mal resolt des de la sentència de l'Estatut.  
 

---

Avui no et perdis

» Junts descarta l'abstenció en la investidura de Sánchez: sí o repetició electoral; per Carme Rocamora.

» Illa culpa la Generalitat de no demanar inversions a Rodalies i reivindica que el PSOE ho ha «corregit»; per Carme Rocamora.

» Picabaralla entre Aragonès i Ayuso: «Catalunya sí que és una nació»; per Maria Rabella Ytarte.

» Opinió: «Malgrat tot, l’1 d’octubre persisteix»; per Jordi Matas Dalmases

» La meitat dels «incompliments» de la reserva del 30% anunciats per Colau queden sense sanció; per David Cobo.

» L'agenda europea, entre les urgències de Sánchez i el prec de Zelenski; per Pep Martí.

» Google News ja recull notícies en català.

» Garlem!: «Visca la informalitat»; per Míriam Martín Lloret.

» Manresa fa evident la dificultat d'una solució ràpida al debat complex de la seguretat; per Pere Fontanals.

» L'ACA envia requeriments per excés de consum d'aigua a 170 municipis.

» ​La bicicleta, prioritat estratègica per a la Comissió Europea; per Arnau Urgell i Vidal. 

» Del sobreescalfament a les llàgrimes: què ha passat amb el nou iPhone 15?; per Lluís Girona.

» Opinió: «Obsessió amb LinkedIn»; per Marta Ribera Carbó.

» Paco Plaza i el terror coreà inauguren el Festival de Sitges 2023, amb «més salut que mai»; per Victor Rodrigo.

» Festival de Sitges: «Hermana Muerte»: venjança maternal i crisi de fe en un convent espanyol de postguerra; per Victor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Dilluns vinent es constitueix el ple de la Cambra de Comerç de Barcelona, que elegirà el nou president i el comitè executiu. La candidatura Va d'Empresa de l'empresari Josep Santacreu va guanyar les eleccions, amb 26 dels 58 vocals del ple, i té assegurada la presidència pel suport de diversos membres elegits com a independents o en representació de les patronals. Amb tot, els independentistes d'Eines de País seran presents al ple, amb 21 vocals i figures destacades com la fins ara presidenta, Mònica Roca, i el vicepresident Toni Fitó. La pregunta de si Santacreu voldrà integrar les diverses sensibilitats resta oberta. El cert és que després de molts dies sense cap mena de contacte, malgrat la proposta d'Eines de País de formar part de l'executiva, en les darreres hores s'han reunit Santacreu i Roca. Ha estat la primera trobada entre els líders de les dues forces que han pugnat pel control de la Cambra. L'empresari fa dies que manté contactes amb molts membres del nou ple per configurar el nou equip.    

Vist i llegit

L'actriu britànica Julia Ormond s'ha afegit a la llista de dones que han denunciat agressions sexuals del productor Harvey Weinstein, que compleix una condemna de presó de 23 anys a Nova York per altres delictes sexuals i ja ha estat sentenciat a 16 anys més de reclusió a Los Angeles per fets similars. La demanda es remunta al 1995, en un moment àlgid de la carrera d'Ormond, i la conducta descrita per l'actriu és calcada als testimonis d'altres celebritats i treballadores del sector que havien acusat Weinstein de forçar-les per mantenir-hi relacions sexuals, aprofitant el seu poder a Hollywood.

A banda de dirigir la càrrega de la denúncia contra el productor, Ormond també ha demandat Disney, propietària actual de Miramax -empresa fundada per Weinstein- i l'agència de talents CAA, per la seva inacció quan va relatar les agressions. L'actriu ha explicat a Variety que ha fet el pas per assegurar-se que depredadors sexuals com Weinstein no puguin actuar amb impunitat. Si voleu endinsar-vos en el cas Weinstein, podeu recuperar el film Al descubierto, que relata el treball periodístic de The New York Times per recollir els primers testimonis de dones agredides pel productor, articles que van originar el moviment Me too.  

 El nom propi

"Hem de protegir la unitat d'Europa". Volodímir Zelenski va verbalitzar aquest missatge a Granada, seu de la cimera de la Comunitat Política Europea, en què la guerra a Ucraïna va ocupar un interès central. En la primera visita a l'Estat, el president ucraïnès va reclamar una acció coordinada del continent i també més arsenal militar per atendre el conflicte bèl·lic, ara que la situació institucional als Estats Units compromet l'ajuda nord-americana, tot i les paraules de complicitat de Joe Biden. El missatge de Zelenski s'ha d'emmarcar en l'objectiu ucraïnès d'evitar un refredament del suport a Kíiv que compliqui la resistència a l'ofensiva russa. L'hivern pot ser cru i Ucraïna reclama que Europa no falli.  

 Els imperdibles

En plenes negociacions per a la investidura espanyola, val la pena submergir-se en una novetat editorial que radiografia la figura de Felipe González, renyit amb Pedro Sánchez per perseguir un retorn a la Moncloa amb el vot de nacionalistes i independentistes bascos i catalans. El periodista Gregorio Morán ha publicat "Felipe González. El jugador de billar" (Roca Libros), un retrat gens senzill d'abordar, el de qui va ser president espanyol entre el 1982 i 1986, figura totèmica del socialisme espanyol després de la Transició. Amb el periodista asturià hi ha conversat Pep Martí i aquest cap de setmana en podreu llegir l'entrevista a Nació. Bon cap de setmana! 


  ​