Tenir gana constantment, sense importar quant has menjat, és la lluita diària de les persones amb defectes genètics en el control de la gana del cervell, i sovint acaba en obesitat severa. En un estudi publicat a la revista Science, investigadors de l'Institut Weizmann de Ciències, amb col·legues de la Universitat Queen Mary de Londres i la Universitat Hebrea de Jerusalem, han revelat el mecanisme d'acció de l'"interruptor de la gana" del cervell. Segons l'estudi, té un paper clau el receptor de melanocortina 4, o receptor MC4.

També han esclarit com s'activa aquest interruptor mitjançant la setmelanotida, un fàrmac recentment aprovat pel tractament de l'obesitat severa causat per certs canvis genètics. Aquestes troballes posen llum sobre la forma en què es regula la gana i poden ajudar a desenvolupar els millors medicaments contra l'obesitat. El receptor MC4 es troba en una regió del cervell que es diu hipotàlem, dins d'un grup de neurones que calculen l'equilibri energètic del cos processant una sèrie de senyals metabòliques relacionades amb l'energia. 

Quan l'MC4 està activat, com és normal, envia ordres que ens fan sentir tips, cosa que significa que, des de la perspectiva del cervell, el nostre estat per defecte és sentir-nos plens. Quan les nivells d'energia baixen, el clúster hipotalàmic produeix una hormona -l'hora de menjar- que "apaga" el receptor MC4 i envia una senyal que ens fa tenir la sensació de "gana". Després de menjar s'allibera una segona hormona que ens fa sentir que estem tips.

Les mutacions que inactiven l'MC4 fan que les persones sentin gana constantment. Aquest receptor és un objectiu primordial per als fàrmacs contra l'obesitat, precisament perquè és un "interruptor mestre". Quan s'encén, es pot controlar la gana i evitar totes les altres senyals relacionades amb l'energia. Fins ara es desconeixia com funcionava exactament aquest "interruptor de la gana".