El guió estava escrit i avui s’ha culminat el drama polític que va començar el maig passat al Parlament del Brasil. La presidenta Dilma Rousseff ha estat destituïda definitiament pel Senat dins del procés d’impeachment que es va iniciar contra ella per suposades irregularitats comeses per equilibrar els pressupostos. El resultat ha estat de 60 vots favorables a la destitució –en calien 54- i 20 en contra.

La sortida de Rousseff de la presidència s’ha produït de forma brusca. A la líder del Partit dels Treballadors (PT) li quedaven encara dos anys per culminar el seu mandat i els seus partidaris han vist l’impeachment com una operació política ordida per la dreta brasilera. La mateixa Rousseff, en el seu discurs de defensa davant de la cambra alta de dilluns passat, va repetir el que ha estat el relat del PT des de fa mesos: el Brasil afrontava un cop d’estat parlamentari, amb l’únic objectiu d’aterrar el projecte progressista del seu partit.

Siguin certs o no els càrrecs que se li atribueixen, el cert és que Rousseff abandona el poder de manera inesperada, posant fi així a una era de tretze anys de govern del PT. L’anomenat delicte de responsabilitat que s’ha llançat contra ella no pot amagar l’evidència de la voluntat del gruix de la dreta d’aprofitar-se de disposar de la majoria al legislatiu.  
 
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5KzF6JkgyF0[/youtube]
Una carrera política densa

Dilma Rousseff acumula, als seus 69 anys, una dilatada trajectòria. Economista de formació i política per passió, va enfrontar-se a la dictadura militar que es va instaurar al seu país el 1964. De jove, va entrar en un grup armat d’extrema Esquerra i fou detinguda i processada, sent empresonada. Després, va evolucionar i es va acostar a un dels grans patriarques del populisme brasiler, Lionel Brizola, abans d’afiliar-se al PT.

El seu coneixement de Lula li va obrir les portes del poder en majúscules. Va exercir com a ministre de Mines i després, quan els diversos escàndols de corrupció van començar a erosionar el govern de Lula, va ocupar-se de la Casa Civil, que al Brasil és un càrrec cabdal, que equival a un primer ministre. El 2010 fou elegida per succeir el carismàtic fundador del PT i el 2014 fou reelegida. Ara, ha de dir adéu abans d’hora i la seva sortida forçada ha dividit la societat brasilera com poques vegades.  Caldrà veure com afecta aquesta crisi l’estabilitat institucional, però també econòmica i social, d’una de les potències emergents del planeta.