El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació presentat per la família de Pedro Álvarez, el jove assassinat a l’Hospitalet de Llobregat el 1992, el que suposa l’arxivament definitiu del cas. En la seva sentència, emesa el 14 de juny, conclou que el cas queda totalment prescrit perquè no hi ha lloc a noves accions en el marc de l’aparell judicial per entomar la causa penal contra el principal sospitós, un agent de la policia espanyola a qui la parella del jove va identificar.

Coneguda la sentència, la família Álvarez ha obert una campanya de recerca extrajudicial per “saber la veritat”. Així, han fet una crida a la col·laboració veïnal per recollir qualsevol informació, sense conseqüència legal, que els pugui “donar tranquil·litat”. La nit del 15 de desembre del 1992 Pedro Álvarez havia quedat amb la seva xicota al barri de Torrassa, prop d’on ella vivia.

Caminaven per l’avinguda Catalunya quan ella va creuar el carrer sense mirar, provocant la frenada brusca d’un Opel Vectra de color blanc. El conductor la va esbroncar i quan Álvarez va intervenir, el propietari del vehicle va sortir del cotxe, va amenaçar-lo amb una pistola i, finalment, li va disparar un tret al cap. Van traslladar el jove a l’Hospital de Bellvitge i a les 4 de la matinada els metges comunicaven la seva mort a la família. 

[noticiadiari]2/212954[/noticiadiari]
Aquesta sentència és la resposta al recurs de cassació presentat per Benet Salellas, advocat de la família Álvarez, contra la interlocutòria de la Secció 21 de l’Audiència Provincial de Barcelona, i prèviament contra la decisió del Jutjat d’Instrucció número 4 de l’Hospitalet, que va desestimar reobrir la causa per practicar noves diligències pericials d’investigació policial actualitzades com ara comprovar vestigis d’ADN.

La família Álvarez denuncia la vulneració dels seus drets i el patiment afegit que les últimes decisions judicials els han ocasionat. De fet, la sentència els reconeix el dret a “sentir lesionat el seu dret  a un procés amb totes les garanties” per les vicissituds viscudes durant la tramitació. Amb tot, també afirma que “la prescripció pel pas del temps que, en aquest cas, no és la conseqüència d’una indolent inactivitat processal, sinó al contrari, per la impossibilitat d’obtenir indicis suficients de criminalitat cap a persones determinades després d’una profusa i detallada investigació judicial”.