El Ministeri Fiscal advocava per mantenir les penes antigues quan la nova llei ho permetés, i evitar rebaixes automàtiques. Si bé, segons les darreres dades proporcionades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'1 de maig s'havien realitzat 2.301 revisions, que van resultar 1.079 rebaixes de penes i 108 excarceracions. Fonts fiscals assenyalen, d'altra banda, que García Ortiz esperarà conèixer els arguments jurídics dels 29 recursos resolts en aquest Ple monogràfic -27 dels quals, per unanimitat- abans de pronunciar-se.
L'alt tribunal només ha donat la raó a la fiscalia en un punt concret, i és que estableix que els condemnats per delictes sexuals que vegin rebaixades les penes perdran també la pàtria potestat, tutela i curatela quan s'imposi com a pena accessòria. És així per una qüestió de forma de la llei, ja que aquestes penes accessòries van ser incloses en la llei del "només sí és sí".
Revés per al govern espanyol
El Suprem ha rebutjat directament l'aplicació de la disposició transitòria cinquena del codi penal del 1995, que és el pal de paller de la tesi del Ministeri Públic. Fonts jurídiques expliquen que el motiu és que la llei del "només sí és sí" no va incorporar aquesta opció de manera explícita al text, fet que el PSOE i Podem van intentar corregir el desembre amb una esmena.Tot i això, les fonts subratllen que els motius de l'executiu espanyol no tenen força legal, rebaixant-los únicament a una mena de guia, per la qual cosa impera l'article 2.2 del codi penal, que recull el principi de retroactivitat penal a favor del reu. En qualsevol cas, cal recordar que la disposició transitòria cinquena a la que apel·la el govern de l'Estat és objecte de debat jurídic des de fa anys perquè es va idear per a un moment de transició entre codis penals per evitar que s'haguessin de revisar milers de condemnes. Per això, la doctrina defensa que la seva vigència ha estat esgotada.
