[noticia]190439[/noticia]
El tribunal comparteix que l'acusat va tenir aquest comportament discriminatori contra la víctima per la ideologia a l'inici de l'acció, quan va començar la discussió i li va dir fatxa i feixista, però subratlla que després hi va haver una altra conversa entre tots dos fora del local i just abans de l'agressió el contingut de la qual s'ignora, cosa que impedeix, pel principi 'in dubio pro reo', ratificar la motivació ideològica en l'actuació lesiva per a la vida. La conseqüència és que la condemna es redueix de 20 anys, que va imposar el TSJ aragonès i el jurat, a 18 anys i mig de presó. L'alt tribunal considera proporcionada aquesta pena a causa de la gravetat dels fets, "tenint en compte la reiteració de cops i el mòbil de l'acció, que encara que no incorpori la discriminació per ideologia, si revela una motivació al curs inicial de l'acció que mereix, per la seva abjecció, una individualització superadora del mínim previst a la norma".
El Suprem, en sentència desestima tots els altres motius del recurs de cassació. Així, destaca com el tribunal d'apel·lació ha fonamentat de forma racional l'ànim de matar concurrent en el cas "a partir de la contundència dels cops i la seva intensitat, que la major part dels cops i les puntades de peu es van produir quan la víctima estava semiinconscient a terra, així com que aquests cops es van produir al cap de la víctima, extrem que va ser advertit per l'amo de l'establiment que va dir a l'acusat, en plena agressió, "para, para que el mataràs".
Pel que fa a l'al·legació de la defensa que no s'ha justificat l'agreujant de traïdoria, qualificadora de l'assassinat, el Suprem destaca que cal respectar el fet provat que, en síntesi, "declara que consta que Rodrigo va tornar a entrar al local de forma ràpida, escometent per l'esquena a la víctima, que no va tenir ocasió de defensar-se, colpejant-li fortament amb el puny la part inferior del darrere del cap, i com a conseqüència del cop rebut V.L. va fer mitja volta, trontollant, i va caure a terra desplomat semiinconscient; estant en aquesta situació, Rodrigo Lanza li va donar una puntada al cap, i immediatament es va col·locar a sobre i va seguir donant-li cops de puny a la cara i múltiples cops; després d'això, li va donar una puntada molt forta al cap, i va marxar".
La sentència assegura que aquests fets recullen, de diferents formes, allò inesperat i sobtat de l'escomesa, i una acció voluntària de manera que, com a resultat de la seva acció, l'acusat havia de suposar que causaria la mort de forma segura i sense possibilitats de defensa.
La sentència recorda que, segons els fets provats, l'acusat va ser informat al bar per un amic de la ideologia d'extrema dreta de la víctima i que, de vegades, portava uns tirants amb els colors de la bandera espanyola, així com que "l'acusat va proferir insults a la víctima, que també respon, amb una càrrega ideològica clara, l'anomena feixista, que estava en una zona antifeixista i que no volia nazis al barri, i per això no era benvingut". Però l'alt tribunal indica que si bé a l'inici de l'acció, fins i tot els insults esmentats, l'acció i les agressions verbals són clarament reflex d'una discriminació per ideologia, amb "la prepotència de qui insulta i vexa per la ideologia de l'altre", en un moment posterior se situa els intervinents en un altre escenari, ja que es diu que tots dos "van mantenir una trobada fora de l'establiment i V.L. es va tornar a ficar cap al fons del bar".
Per al Suprem, "aquest segon moment té un contingut que s'ignora", ja que "no se sap de què van parlar i de què van discutir a l'exterior, només que va ser posterior als insults amb un contingut no precisat", i que aquest últim fet, "pogués ser l'acte determinant de la posterior reacció agressiva que va produir el resultat de mort". És a dir, que, com que pot ser que l'agressió fos per una causa aliena a la ideologia, en aplicació del principi 'in dubio pro reo' no es pot aplicar l'agreujant de discriminació ideològica. Tot i això, el TS explica que ha tingut en compte la motivació discriminatòria per ideologia a l'inici de la discussió per establir la pena en 18 anys i mig de presó, per sobre del mínim que hagués estat, en aquest cas, de 15 anys.
D'altra banda, pel que fa a les responsabilitats civils, el Suprem confirma la condemna que l'acusat indemnitzi en la quantitat total de 200.000 euros els familiars de la víctima, amb la distribució següent: 50.000 euros per a la mare, 50.000 per a cada un dels dos fills, i 50.000 euros a distribuir entre tots tres germans. Així mateix, haurà d'indemnitzar el Servei Aragonès de Salut en la quantitat de 5.620 euros, ja que després de l'agressió la víctima va ser atesa a l'hospital Clínic de Saragossa, on va morir quatre dies després.
El Suprem, en sentència desestima tots els altres motius del recurs de cassació. Així, destaca com el tribunal d'apel·lació ha fonamentat de forma racional l'ànim de matar concurrent en el cas "a partir de la contundència dels cops i la seva intensitat, que la major part dels cops i les puntades de peu es van produir quan la víctima estava semiinconscient a terra, així com que aquests cops es van produir al cap de la víctima, extrem que va ser advertit per l'amo de l'establiment que va dir a l'acusat, en plena agressió, "para, para que el mataràs".
Pel que fa a l'al·legació de la defensa que no s'ha justificat l'agreujant de traïdoria, qualificadora de l'assassinat, el Suprem destaca que cal respectar el fet provat que, en síntesi, "declara que consta que Rodrigo va tornar a entrar al local de forma ràpida, escometent per l'esquena a la víctima, que no va tenir ocasió de defensar-se, colpejant-li fortament amb el puny la part inferior del darrere del cap, i com a conseqüència del cop rebut V.L. va fer mitja volta, trontollant, i va caure a terra desplomat semiinconscient; estant en aquesta situació, Rodrigo Lanza li va donar una puntada al cap, i immediatament es va col·locar a sobre i va seguir donant-li cops de puny a la cara i múltiples cops; després d'això, li va donar una puntada molt forta al cap, i va marxar".
La sentència assegura que aquests fets recullen, de diferents formes, allò inesperat i sobtat de l'escomesa, i una acció voluntària de manera que, com a resultat de la seva acció, l'acusat havia de suposar que causaria la mort de forma segura i sense possibilitats de defensa.
La sentència recorda que, segons els fets provats, l'acusat va ser informat al bar per un amic de la ideologia d'extrema dreta de la víctima i que, de vegades, portava uns tirants amb els colors de la bandera espanyola, així com que "l'acusat va proferir insults a la víctima, que també respon, amb una càrrega ideològica clara, l'anomena feixista, que estava en una zona antifeixista i que no volia nazis al barri, i per això no era benvingut". Però l'alt tribunal indica que si bé a l'inici de l'acció, fins i tot els insults esmentats, l'acció i les agressions verbals són clarament reflex d'una discriminació per ideologia, amb "la prepotència de qui insulta i vexa per la ideologia de l'altre", en un moment posterior se situa els intervinents en un altre escenari, ja que es diu que tots dos "van mantenir una trobada fora de l'establiment i V.L. es va tornar a ficar cap al fons del bar".
Per al Suprem, "aquest segon moment té un contingut que s'ignora", ja que "no se sap de què van parlar i de què van discutir a l'exterior, només que va ser posterior als insults amb un contingut no precisat", i que aquest últim fet, "pogués ser l'acte determinant de la posterior reacció agressiva que va produir el resultat de mort". És a dir, que, com que pot ser que l'agressió fos per una causa aliena a la ideologia, en aplicació del principi 'in dubio pro reo' no es pot aplicar l'agreujant de discriminació ideològica. Tot i això, el TS explica que ha tingut en compte la motivació discriminatòria per ideologia a l'inici de la discussió per establir la pena en 18 anys i mig de presó, per sobre del mínim que hagués estat, en aquest cas, de 15 anys.
D'altra banda, pel que fa a les responsabilitats civils, el Suprem confirma la condemna que l'acusat indemnitzi en la quantitat total de 200.000 euros els familiars de la víctima, amb la distribució següent: 50.000 euros per a la mare, 50.000 per a cada un dels dos fills, i 50.000 euros a distribuir entre tots tres germans. Així mateix, haurà d'indemnitzar el Servei Aragonès de Salut en la quantitat de 5.620 euros, ja que després de l'agressió la víctima va ser atesa a l'hospital Clínic de Saragossa, on va morir quatre dies després.
