D'aquesta manera, la sala ha rebutjat els recursos interposats pels exdirectius Just Valverde, que va ser el responsable de Contractació del parc, i Antonio Rincón, exdirector tècnic, que segueixen condemnats al cap de cinc anys i deu mesos de presó que els va imposar l'audiència.
Per contra, el TS manté l'absolució de l'expresident de Terra Mítica Luis Esteban i del que va ser director general Miquel Navarro, que van ser alliberats dels càrrecs per l'Audiència, en una sentència que corregeix el Suprem en el sentit d'esmenar errors materials, de reduir de 22 a 19 el nombre de condemnats i variant la pena als altres.
El Suprem manté la condemna per altres 17 acusats, entre empresaris i familiars, a diferents penes que arriben, en el cas més greu, els 46 anys de presó per estafa, falsedat en document mercantil i delictes contra la Hisenda Pública. Aquest és el cas dels principals contractistes condemnats: Antonio Moreno, sentenciat a 46 anys i deu mesos de presó i José Luis Rubio, que complirà 41 anys i nou mesos de presó.
El TS ha acceptat parcialment el recurs de Terra Mítica, a qui reconeix el dret a què se li abonin els interessos moratoris des de l'escrit de conclusions provisionals i absol tres acusats més de tots els delictes pels quals havien estat condemnats i que oscil·laven entre els quatre i 14 anys de presó: Alicia García, José Vicente Martí i Vicente Fernández i, per tant, a l'empresa vinculada a ells.
Així mateix, accepta parcialment recursos de l'empresari Vicente Conesa; de la seva dona, Matilde Ripoll; l'empresa C3 enginyeria; de l'empresari Jesús Vicente Pascual; Juan Carlos Moreno Carpio; Francisco Javier Ribes i absol els fills del matrimoni Conesa de la condemna com a partícips lucratius en delictes contra Hisenda.
El banc dels acusats en el judici de Terra Mítica Foto: Europa Press
El TS manté que els directius Valverde i Racó tenien contacte amb l'empresari Conesa i els tres, de comú acord, van validar factures falses per treballs no realitzats. En el cas de Valverde, les va signar sabent que no s'havien complert els "ferris procediments" de contractació per ell establerts. La sala sosté que concorren tots els elements d'estafa, i subratlla l'existència d'una contundent pericial, dades contrastades i prova de càrrec "racionalment valorada" amb "suficiència" per desvirtuar la presumpció d'innocència.
A més, rebutja considerar que s'hagi produït dilacions indegudes "molt qualificades" perquè si bé el temps de tramitació ha estat "excessiu", ja es va aplicar aquesta atenuant però no és procedent qualificar-se en el seu grau més alt perquè aquesta durada està molt vinculada al fet que s'han enjudiciat "delictes econòmics de gran complexitat, amb múltiples imputats, elevadíssim nombre de testimonis, acumulacions de procediments, qüestions de competència i, especialment, una ingent quantitat de documentació a revisar".
Factures falses a tres nivells
Pel cas Terra Mítica van seure a la banqueta dels acusats 4 exdirectius del parc --dos absolts i dos condemnats les sentències es mantenen-- i 31 empresaris, dels quals 11 van ser també absolts. Estaven acusats de formar part d'una trama de factures falses per defraudar Hisenda. En el seu conjunt, l'Audiència va imposar 305 anys i quatre mesos de presó per a 22 d'ells, amb penes individualitzades entre els quatre i els gairebé 47 anys de presó i una multa de 71.259.633 euros.
La sala valenciana va xifrar en 1.344.046 euros el perjudici econòmic que es va causar a Terra Mítica, que com a entitat va resultar absolta, i en poc més de 4,5 milions el frau a la Hisenda Pública. La causa es remunta a 2005 quan la Fiscalia va presentar una denúncia per aquests fets que va passar per un llarg camí processal que a punt va estar d'acabar arxivat.
L'alt tribunal, en una resolució de 726 pàgines, manté bàsicament el relat de fets de l'Audiència, que va considerar provat que hi va haver una trama de factures falses en jardineria -tasques centralitzades en l'empresari Vicente Conesa- i altres treballs, que es realitzaven en tres nivells de facturació: un primer, en 2000, amb empreses caracteritzades de construcció per ser petites, amb cap o pocs treballadors i que no van reconèixer els serveis prestats a les societats del segon esglaó, de manera que no van poder realitzar els treballs recollits com conceptes en les factures.
El banc dels acusats Foto: Europa Press
En el segon nivell hi havia les empreses controlades pels principals condemnats, Antonio Moreno Carpio i José Luis Rubio, que van usar a administradors ficticis com Alfonso Gómez, que figurava com a empresari que va facturar més d'1,3 milions d'euros -però que va declarar en la vista que era indigent alcohòlic i va ser absolt- i en el tercer nivell se situaven les de Conesa i altres de caràcter d'enginyeria que generaven importants quotes tributàries, que rebien les factures de les anteriors recollint treballs no realitzats per minorar les quotes per IVA i Impost de Societats.
