20
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
10:12h
El Tribunal Suprem de Colorado (Estats Units) ha exclòs a última hora d'aquest dimarts l'expresident estatunidenc Donald Trump de les primàries presidencials de cara a les eleccions a la Casa Blanca de 2024, en considerar que no és un candidat presidencial elegible a causa del seu paper en l'assalt al Capitoli.
Els jutges, que s'han emparat en la catorzena esmena -que prohibeix a qualsevol persona que hagi jurat la Constitució i participat en una insurrecció tornar a ocupar un càrrec públic-, han pres aquesta decisió amb quatre vots a favor i tres en contra. La sentència quedarà en suspens fins al 4 de gener, perquè està pendent d'apel·lació, un dia abans de la data límit per a la certificació de les primàries de l'estat. "Pel fet que està desqualificat, seria un acte il·lícit -segons el codi electoral- que la secretària d'Estat de Colorado l'inclogués com a candidat a les primàries presidencials", ha dit el tribunal, que ha apuntat a la "prohibició insurreccional" de la Constitució federal i ha conclòs que aquesta mesura s'aplica a la Presidència.
Després d'això, la secretària d'Estat de Colorado, Jenna Griswold, ha promès complir amb la decisió del tribunal estatal i s'ha mostrat en desacord amb les decisions dels jutges dissidents, agregant que no creu que "sigui impossible" desqualificar un candidat de les primàries presidencials, segons declaracions fetes a la cadena de televisió estatunidenca CNN. "El meu treball com a secretària d'Estat és assegurar que només apareguin candidats qualificats a les nostres paperetes de vot. Per descomptat, acataré qualsevol decisió judicial (...) No estic d'acord amb la dissidència, però en última instància depèn dels sistemes judicials", ha afirmat, mentre que ha assenyalat que Trump "va incitar a la insurrecció i li correspon a un tribunal determinar si això el desqualifica per continuar ocupant càrrecs sota la Constitució".
Aquesta decisió s'aplica únicament a l'estat de Colorado, però podria afectar la seva campanya presidencial de 2024, en què parteix com a favorit del Partit Republicà malgrat les diferents cites judicials que té programades. És la primera vegada que un tribunal determina que un president no pot tornar a la Casa Blanca per la seva conducta.
Amb aquest dictamen es revoca una decisió anterior d'un tribunal inferior que assenyalava que la "prohibició insurreccional" de la Constitució no incloïa la Presidència. Llavors, la jutgessa Sarah Wallace del tribunal del districte de Denver (Colorado) va rebutjar la inhabilitació de Trump amb aquest argument. Per la seva part, l'equip de campanya de Trump ha asseverat que "presentarà ràpidament una apel·lació davant del Tribunal Suprem del país" i "una sol·licitud simultània per suspendre aquesta decisió profundament antidemocràtica". El portaveu de campanya, Steven Cheung, ha assegurat que tenen "plena confiança que el Suprem decideixi ràpidament a favor nostre i finalment posi fi a aquestes demandes antiestatunidenques".
L'exmandatari ha considerat que és "un dia trist" per al país i ha asseverat que el fiscal especial "de mala mort", Jack Smith, ha estat col·locat "per tacar" la seva "reputació amb finalitats electorals". Anteriorment, va negar haver actuat malament respecte al 6 de gener i va considerar que les demandes de la catorzena esmena són un abús de procés legal.
El portaveu de la Cambra de Representants, el reconegut trumpista Mike Johnson, ha asseverat que aquesta fallada no és "més que un atac partidista gens simulat" i ha mostrat la seva confiança al Suprem perquè "deixi de costat aquesta decisió imprudent i permeti que el poble estatunidenc decideixi qui serà el pròxim president". A través del seu perfil a X, ha dit que "independentment de la seva afiliació política, a cada ciutadà registrat per votar no se li ha de negar el dret de fer costat al nostre expresident i a l'individu que lidera totes les enquestes de les primàries republicanes".
En l'hipotètic cas que sigui condemnat i, per alguna raó, no pugui autoindultar-se, no seria l'únic a portar la seva candidatura entre reixes. En 1920, el socialista Eugene Debs es va postular per a la presidència des de la seva cel·la.
Els jutges, que s'han emparat en la catorzena esmena -que prohibeix a qualsevol persona que hagi jurat la Constitució i participat en una insurrecció tornar a ocupar un càrrec públic-, han pres aquesta decisió amb quatre vots a favor i tres en contra. La sentència quedarà en suspens fins al 4 de gener, perquè està pendent d'apel·lació, un dia abans de la data límit per a la certificació de les primàries de l'estat. "Pel fet que està desqualificat, seria un acte il·lícit -segons el codi electoral- que la secretària d'Estat de Colorado l'inclogués com a candidat a les primàries presidencials", ha dit el tribunal, que ha apuntat a la "prohibició insurreccional" de la Constitució federal i ha conclòs que aquesta mesura s'aplica a la Presidència.
Després d'això, la secretària d'Estat de Colorado, Jenna Griswold, ha promès complir amb la decisió del tribunal estatal i s'ha mostrat en desacord amb les decisions dels jutges dissidents, agregant que no creu que "sigui impossible" desqualificar un candidat de les primàries presidencials, segons declaracions fetes a la cadena de televisió estatunidenca CNN. "El meu treball com a secretària d'Estat és assegurar que només apareguin candidats qualificats a les nostres paperetes de vot. Per descomptat, acataré qualsevol decisió judicial (...) No estic d'acord amb la dissidència, però en última instància depèn dels sistemes judicials", ha afirmat, mentre que ha assenyalat que Trump "va incitar a la insurrecció i li correspon a un tribunal determinar si això el desqualifica per continuar ocupant càrrecs sota la Constitució".
Involucració en la insurrecció
A més a més, els jutges han assenyalat que l'atac del 6 de gener de 2021 al Capitoli dels Estats Units ha estat una insurrecció, que Trump es "va involucrar" en ella i que el discurs de l'exmandatari "incitant a la multitud" d'aquell dia "no estava protegit per la primera esmena". En determinar que Trump va participar en una insurrecció, el tribunal de Colorado ha dit que hi ha "proves substancials" que l'expresident estava "establint les bases per a una afirmació que les eleccions van ser falsejades" abans de la contesa presidencial de novembre. Segons han indicat, l'exdirigent "va continuar avivant les flames de la ira dels seus seguidors, que ell mateix havia encès" en fer afirmacions falses sobre la integritat de les eleccions.Aquesta decisió s'aplica únicament a l'estat de Colorado, però podria afectar la seva campanya presidencial de 2024, en què parteix com a favorit del Partit Republicà malgrat les diferents cites judicials que té programades. És la primera vegada que un tribunal determina que un president no pot tornar a la Casa Blanca per la seva conducta.
Amb aquest dictamen es revoca una decisió anterior d'un tribunal inferior que assenyalava que la "prohibició insurreccional" de la Constitució no incloïa la Presidència. Llavors, la jutgessa Sarah Wallace del tribunal del districte de Denver (Colorado) va rebutjar la inhabilitació de Trump amb aquest argument. Per la seva part, l'equip de campanya de Trump ha asseverat que "presentarà ràpidament una apel·lació davant del Tribunal Suprem del país" i "una sol·licitud simultània per suspendre aquesta decisió profundament antidemocràtica". El portaveu de campanya, Steven Cheung, ha assegurat que tenen "plena confiança que el Suprem decideixi ràpidament a favor nostre i finalment posi fi a aquestes demandes antiestatunidenques".
L'exmandatari ha considerat que és "un dia trist" per al país i ha asseverat que el fiscal especial "de mala mort", Jack Smith, ha estat col·locat "per tacar" la seva "reputació amb finalitats electorals". Anteriorment, va negar haver actuat malament respecte al 6 de gener i va considerar que les demandes de la catorzena esmena són un abús de procés legal.
El portaveu de la Cambra de Representants, el reconegut trumpista Mike Johnson, ha asseverat que aquesta fallada no és "més que un atac partidista gens simulat" i ha mostrat la seva confiança al Suprem perquè "deixi de costat aquesta decisió imprudent i permeti que el poble estatunidenc decideixi qui serà el pròxim president". A través del seu perfil a X, ha dit que "independentment de la seva afiliació política, a cada ciutadà registrat per votar no se li ha de negar el dret de fer costat al nostre expresident i a l'individu que lidera totes les enquestes de les primàries republicanes".
En l'hipotètic cas que sigui condemnat i, per alguna raó, no pugui autoindultar-se, no seria l'únic a portar la seva candidatura entre reixes. En 1920, el socialista Eugene Debs es va postular per a la presidència des de la seva cel·la.