El Tribunal Suprem espanyol ha dictat obertura de judici oral contra el jutge Baltasar Garzón per autoritzar les escoltes telefòniques als imputats del cas Gürtel mentre estaven a la presó. L'alt tribunal considera que Garzón va poder incórrer en un delicte continuat de prevaricació judicial i un altre d'artificis d'escolta i gravació amb violació de garanties constitucionals. L'instructor del cas, el magistrat Alberto Jorge Barreiro, creu que Garzón va fer servir aquest mètode per obtenir informació rellevant "que no tenia seguretat de poder obtenir mitjançant d'utilització de mitjans lícits" i per això va "accedir indegudament a les conversacions confidencials" dels imputats.

Segons l'instructor, Garzón pretenia "obtenir dades reservades per afavorir l'èxit de la investigació", ja que els acusats durant les sessions amb els advocats sentien que gaudien "de la confidencialitat de les comunicacions" amb els lletrats. A més a més, els magistrats consideren que donada la "gran transcendència mèdiatica" del cas, l'accés de Garzón a les escoltes li proporcionava un "domini complert de l'evolució de la causa".



Per Jorge Barreiro, el magistrat "era conscient" que autoritzar aquestes escoltes tenia una "especial incidència" en el dret de defensa dels imputats i que li va "resultar indiferent" que les converses dels advocats, que no tenien "cap enllaç" amb la trama, "no tingues cap altre contingut" que l'estratègia de defensa dels acusats.