El Tribunal Suprem ha avalat aquest dilluns, en una sentència, la fórmula que va posar en marxa Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona per tal de reservar un 30% d'habitatge protegit (HPO) en edificis nous. En aquest sentit, l'alt tribunal estipula que és legal fer HPO obligatori a les noves promocions immobiliàries, i descarta que calguin indemnitzacions per tots aquests propòsits. 

D'entrada, la reserva del 30% que ja fa uns anys que els promotors privats estan obligats a complir s'havia d'aplicar sempre que es faci un nou edifici a la ciutat o que s'encarregui una gran rehabilitació de la finca, una d'aquelles que deixa el bloc gairebé com a nou i que serveix per augmentar-ne el valor econòmic. Si aixequen 20 pisos nous, sis han de ser amb preu protegit. Si renoven una finca de 10 habitatges, tres han de tenir un preu assequible a partir de llavors. Ara bé, com amb totes les noves normes que es volen fer complir, els dubtes i les suspicàcies van portar a una inspecció municipal.

Aquella revisió va analitzar uns 1.300 edificis amb permisos d'obres, i es va concloure que unes 17 finques contenien elements de sospita. La idea del consistori era que s'havia intentat amagar grans rehabilitacions demanant llicències d'obres menors per evitar dedicar el 30% dels pisos a habitatge protegit. Llavors, a mitjans de 2022, l'executiu municipal liderat per BComú, però amb el PSC com a soci de govern, va denunciar que hi havia una "voluntat d'estafa" i que es procediria a incoar expedients sancionadors. El febrer de l'any passat, gairebé tres anys més tard, encara no se n'havia aplicat cap.

Fa dos anys i mig, Nació ja va informar que la meitat d'aquells 17 bloc assenyalats s'havien deslliurat de quedar sancionats. En vuit d'aquells casos, la revisió dels expedients va concloure que no eren grans reformes de la finca o tenien altres condicions eximents i que, per tant, no havien de formar part de la llista dels incomplidors. A banda, però, quedaven nou edificis catalogats com a tramposos. D'aquests, cinc informes estaven més avançats i quatre més s'estaven estudiant en fase prèvia. Llavors, la tinent d'alcaldia Laia Bonet assegurava que s'estava esperant "un informe dels serveis jurídics centrals" per poder donar continuïtat al càstig municipal amb "seguretat jurídica".