Per això, descarta que comporti una vulneració del dret a la llibertat de culte ni una discriminació cap als musulmans i els jueus. Les entitats animalistes fa anys que lluiten per frenar els sacrificis amb el ritual halal o kosher, mentre que les comunitats musulmanes i jueves reivindiquen la seva llibertat de culte.
Per obtenir la carn halal o kosher, tant musulmans com jueus maten amb un tall al coll a vaques, cabres, ovelles o ocells, que es dessagnen durant hores fins que moren. Flandes va prohibir el 2017 aquest sacrifici d'animals sense un estaborniment previ que redueixi el seu patiment. Un any més tard també ho va fer Valònia.
La norma permet fer un estaborniment elèctric no letal que, segons les autoritats flamenques, respecta "l'esperit del sacrifici religiós". Diverses associacions jueves i musulmanes van impugnar la prohibició de les autoritats flamenques davant del Tribunal Constitucional de Bèlgica que va traslladar una qüestió prejudicial a Luxemburg.
El president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, espera que l'Estat i la Generalitat tinguin en compte el dret a la llibertat religiosa dels musulmans i els jueus davant una eventual regulació del sacrifici d'animals amb el ritual halal i kosher. Ho ha dit en una entrevista a l'ACN després que aquest dimarts s'hagi conegut la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans d'avalar la prohibició d'aquesta pràctica amb l'objectiu de protegir el benestar animal. El Ghaidouni ha reconegut que és un debat obert arreu d'Europa i ha apostat per trobar un equilibri.
La decisió del TJUE
Malgrat admetre que es tracta d'una ingerència en la llibertat de culte, el TJUE va considerar que es pot prohibir la matança pel ritual halal o kosher sempre que la mesura sigui proporcional i respongui a un objectiu d'interès general reconegut a la UE, com és el foment del benestar animal. Així, el tribunal amb seu a Luxemburg creu que l'estaborniment elèctric no letal és una mesura "proporcionada" que "respecta el contingut essencial" del dret a la llibertat de culte que recull la Carta de Drets Fonamentals de la UE.Pendents del TEDH
Ara bé, Bèlgica no només està sotmesa a la Carta de Drets Fonamentals de la UE, sinó també a la Convenció Europea de Drets Humans. És el TEDH qui s'encarrega de garantir el seu compliment. Un cop esgotada la via interna, les comunitats musulmanes i jueves de Bèlgica van elevar el cas en última instància al TEDH.Davant d'Estrasburg, al·leguen que la norma està impedint als jueus i musulmans obtenir carn d'acord amb els preceptes de la seva religió. Segons ells, la prohibició és una "ingerència injustificada" en el seu dret a la llibertat de culte i, a més, suposa una discriminació per motius religiosos.
