Barcelona està batent tots els rècords en turisme. L'èxit de la ciutat no passa desapercebut als venedors ambulants irregulars, que els últims mesos havien convertit el front marítim en un gran basar a l'aire lliure. La seva expulsió amb diversos dispositius policials ha estat en la primera línia del debat polític i el focus mediàtic, però ha oblidat que el "top manta" no es limita als subsaharians que es mouen pel centre. Desenes d'asiàtics, majoritàriament pakistanesos, s'instal·len cada dia a la Sagrada Família, primera atracció turística amb 3,7 milions de visitants el 2015, i al Park Güell, segona amb 2,7 milions. Fins i tot ben entrada la matinada dels diumenges un mercat de segona mà es posa a la plaça Reial.



Al Park Güell fa anys que s'hi ha establert el "top manta". Als voltants de la zona monumental del parc, que és de pagament, cada dia s'hi distribueixen algunes desenes de venedors. Els afganesos, al voltant de l'entrada principal. Els pakistanesos, al passeig de les Palmeres. També hi ha espanyols i indis. Alguns s'hi estan fins al vespre, quan el parc torna a ser gratuït, i es posen a prop de la famosa salamandra de Gaudí. Aquí destaquen els souvenirs dirigits a turistes, com clauers, imants de nevera i figuretes –fins i tot d'un brau- que intenten emular la tècnica gaudiniana del trencadís. També hi ha els que venen ampolletes d'aigua gairebé congelada.

Alguns d'ells vigilen quan arriba una patrulla de la Guàrdia Urbana. En veure-la, s'avisen, arranquen a córrer i s'enfilen costa amunt entre els arbres. Un cop la policia s'ha allunyat, tornen a baixar i estenen les seves mantes de nou. Aquest joc al gat i la rata es repeteix en diverses ocasions diàriament. Sobre els dispositius policials, l'Ajuntament s'ha limitat a dir que són "els necessaris" per a cada ocasió. A vegades els manters són sorpresos per policies de paisà, i es fan mal quan escapen per la muntanya. Temen especialment els agents que procedeixen de la Comissaria de la Guàrdia Urbana de la Zona Franca.
 
"Això m'ho he fet escapant de la policia", ha assegurat a NacióDigital en Mohammad, d'origen pakistanès, que mostra el braç mentre espera algun turista que li vulgui comprar al passeig de les Palmeres. Es dedica a la venda ambulant des de fa sis anys. La setmana passada, quan escapava de la secreta, es va entrebancar i va caure. Va haver de ser traslladat a l'hospital, on li van haver de treure una pedra que s'havia clavat al braç i fer-li un parell de punts de sutura. Altres venedors s'acosten i, com ell, ensenyen les cames amb rascades i blaus.

En Mohammad i en Maqsoud, un altre pakistanès, han insistit en el fet que les ferides no són una excepció. A més, "els secretes peguen", ha ressaltat en Maqsoud. Quan els enxampen, tots asseguren que la policia els retira els diners que hagin guanyat, la mercaderia i el telèfon mòbil. Han explicat que ara obtenen de benefici uns 20 o 25 euros cada dia. Si els retiren els productes, poden arribar a perdre uns 100 en material. En el cas d'un que vengui collarets, la feina de gairebé una setmana se'n va en orris.
En funció del producte que es vengui, aquestes xifres de benefici es poden veure multiplicades. Un dels pakistanesos ha relatat, com si es tractés d'una pel·lícula de policies de bons i dolents, que a vegades un comandament de la Urbana els avisa amb antelació d'un dia o de cinc minuts que la policia començarà a multar, i els venedors ja no acudeixen al parc o es retiren. "Si li tens molt respecte, et torna el telèfon", ha subratllat, en relació a quan els confisquen el mòbil. Tot i això, en altres ocasions és el mateix comandament de la policia el que els sanciona.

Han perdut el compte de les sancions

Molts dels venedors acumulen desenes, i segurament centenars de multes. Han perdut el compte. Un s'atreveix a dir que li han imposat 100 o 200. Qui sí les té comptabilitzades és l'espanyola Eva Martín, que fa tres anys que ven litografies de la Sagrada Família perquè no en fa prou per viure amb la seva pensió de 390 euros mensuals. Ha concretat que acumula "10.000 euros de multes" per pagar. Cadascuna sol ser d'uns 62 euros, però sense abonar-les es converteixen en uns 250 euros, per la qual cosa li han imposat unes 40 sancions.
 
Martín, que és veïna del Districte de Gràcia, té una filla que ja ha fet 18 anys, i que li va donar la idea de vendre. En el seu primer dia la policia secreta ja la va enganxar i multar. Al principi reconeix que li va costar molt, perquè llavors hi havia grups de manters que es repartien el territori. Ara les baralles no s'han aturat, però són per qüestions com quan un es posa al costat d'un altre que ven el mateix producte. No passen gana ni set. Un dels pakistanesos reparteix safatetes de biryani, un arròs amb pollastre picant, a 2 euros cadascuna. L'aspecte convidaria a tastar-lo. L'aigua és cosa dels que venen les ampolletes.

Al Park Güell han assegurat que no han sentit ni a parlar dels plans d'inserció que l'Ajuntament ha promès als manters, i que el Sindicat Popular de Venedors Ambulants ja ha considerat un petit primer pas "molt limitat". Segons el consistori, poden participar en els seus plans totes les persones que en vulguin formar part i compleixin els requisits. En Maqsoud era abans temporer a València per recollir taronges, però es va quedar sense feina i va venir a Barcelona. Té papers, està apuntat a l'atur i fitxa a l'oficina d'ocupació cada tres mesos, però "no hi ha feina". L'alternativa va ser començar a vendre ventalls al carrer.

Turistes que es queixen de la venda ambulant
  Alguns turistes compren al "top manta", i d'altres se'n queixen a Internet. Al web del Park Güell del portal turístic TripAdvisor, fa una setmana escassa l'usuari "lasegura" va ressaltar: "És una pena la quantitat de manters que hi ha, però desgraciadament està essent una constant a tota la ciutat de Barcelona". El 12 de juny, "J. Domingo R" va afirmar: "En la nostra visita vam trobar a l'entrada un gran nombre de manters fins i tot barallant-se verbalment. Una mica desagradable la veritat, passar per davant d'aquests venedors ambulants i patir els seus constants intents de venda".

A més del Park Güell, també hi sol haver venedors ambulants irregulars als voltants de la basílica de la Sagrada Família, i al carrer del Bisbe, al davant de l'entrada del claustre de la Catedral. A la Rambla, n'hi ha que ofereixen "pals-selfie" a peu dret i d'altres que estenen mitja dotzena de ventalls a terra, de manera que és fàcil guardar-los quan s'acosten els agents de la Urbana. Els subsaharians intenten posar-s'hi, i a les 23.00h, quan acaben els dispositius policials, a la zona del Maremagnum. A la plaça de Glòries, entre els Encants i el Disseny Hub, i a la Font Màgica de Montjuïc també hi ha venda ambulant.
El "top manta" no s'atura ni fora d'hores. Sota els porxos de la plaça Reial s'hi ubica un mercat de productes de segona mà com a mínim la matinada dels diumenges. Els noctàmbuls i els matiners hi poden trobar al voltant de les 06.00 h. roba, sabates, mòbils analògics, jocs de la consola PlayStation, DVDs porno, rellotges, perfums i cromos. El mapa de la venda ambulant irregular la completen el menjar i les begudes. A l'estiu, a la sorra de la platja es multipliquen els venedors de productes com mojitos. Al centre de la ciutat, s'hi mantenen els llauners i els que ofereixen frankfurts i samoses, pastes de blat de forma triangular farcides típiques de països asiàtics.