El cas de Leurent s'assembla molt al d'un altre veí del Gòtic. "Soc aficionat als castells des de petit. I hi he anat tota la vida a veure'ls a plaça Sant Jaume... fins que he hagut de deixar d'anar perquè, literalment, no puc entrar a la plaça", verbalitza Martí Cusó, integrant de l'associació veïnal del barri. "Han deixat els veïns sense cap possibilitat d'entrar a les activitats de la cultura popular", menciona el jove. En el cas de Leurent, es parla del correfoc com la principal activitat que han deixat de banda. "Sempre hi havíem anat a la primera fila, amb els fills, a veure la batucada, els focs, tot. I amb els anys vam haver d'anar tirant enrere perquè estava tot ple de guiris fent-hi fotos. Cada vegada més. No s'hi fiquen. No hi participen, ni tenen la protecció per fer-ho. Però són allà... Ja fa dos anys que hi hem deixat d'anar per això", explica la mare i veïna.
Les experiències són diverses, però sovint s'acaba anant a petar a la menció d'elements similars, tant pel que fa als veïns que han deixat de participar en algunes activitats històriques com pel que fa als membres de les entitats que integren la cultura popular: turistes que desconeixen la tradició ocupant els llocs prominents de les actuacions, tendència a la gravació amb telèfon mòbil en moments de corregudes i pas de foc que ignoren, aparició de controls d'accés que no prioritzen els barcelonins, promoció turística sostinguda de la festa de la Mercè i aparició de nous riscos.
[noticiadiari]2/262286[/noticiadiari]
"Els últims anys ha anat creixent. Sobretot a la Rambla, que és el pol principal de turisme, molta gent no sap què estem fent. Això implica que no són capaços de quedar-se a les voreres quan toca, o que creuen en bici a les cercaviles. És un clàssic ja", relata Nico Alonso, cap de colla dels Gegants de la Ciutat. "S'hi fan veritables caos i és un perill", afegeix el portaveu de la colla gegantera, abans de concretar que s'han hagut d'adaptar a la nova realitat. "A nosaltres ens implica haver de posar més vigilància en aquests actes. Hem de posar-hi un extra de gent fent servei d'ordre", menciona, per intentar tenir la cercavila en pau.
L'experiència de Barcelona durant la Mercè
El mateix Alonso comenta que s'ha acostumat a identificar el desconcert als ulls dels turistes que "es veu que no entenen els diables, per exemple". En aquest front, es recorda que molts turistes venen cridats per l'oferta musical ambiciosa, amb festivals com el Barcelona Acció Musical (BAM) i altres concerts gratuïts, i visiten gairebé per inèrcia la tradició cultural associada a la Mercè. Des de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Pere Mariner, que fa seguiment de l'impacte del turisme als barris, sosté que la Mercè està seguint el camí d'altres festes de la ciutat que s'han anat massificant, com les de la Vila de Gràcia. "Totes les festes que tenen renom, es reprodueixen a articles i es viralitzen a Instagram es massifiquen. D'una manera no volguda pels qui en formen part, s'han massificat", exposa Mariner. Ara bé, també posa el focus en l'administració. "A través de diversos mecanismes, l'Ajuntament de Barcelona ha anat fent publicitat de la Mercè. També surt a més guies... Tot suma", enraona el membre de la coordinadora d'entitats veïnals.
Un exemple citat en diverses converses és la tasca del consorci público-privat Barcelona Turisme, finançat en part pel govern municipal. Aquest ens té una entrada al seu web des del 2015 que convida els visitants a "viure la Mercè com un barceloní". Al text, hi menciona també explícitament la cercavila de gegants, el correfoc o els castells. També si s'hi accedeix aquests dies, el portal digital d'aquesta entitat queda presidit per una publicació que cobreix tota la pantalla i promociona la festa major barcelonina. En aquest sentit, Pere Mariner recorda que "molts visitants no són estrangers, però s'hi acosten per la Mercè".
Una dècada enrere, El País dedicava un article a explicar que la festa local de Barcelona començava a obrir-se al turisme. En aquell reportatge, el Gremi d'Hotels reconeixia que els dies de la Mercè pujaven uns dos punts percentuals els nivells d'ocupació als allotjaments turístics, notant un repunt. En l'actualitat, el mateix gremi, contactat per aquest diari, assegura que no disposa d'aquesta informació concreta. Al mateix temps, el consorci Barcelona Turisme s'ha limitat a no respondre a les peticions d'informació de Nació.
Una de les particularitats de la festa major barcelonina és que no es pot comparar del tot amb altres festivitats de barri. A diferència d'algunes celebracions populars més localitzades, que acumulen la massificació a l'epicentre de la vida veïnal, el costat positiu de la Mercè és que els grans volums de gent enfocada a l'oci nocturn s'acumula a zones menys habitades, com la platja del Bogatell o la Zona Universitària, expressen des de la FAVB.
Control d'accés i turistes confosos
Tanmateix, al cor històric de la ciutat, que coincideix amb l'epicentre de la cultura popular de la festa major de Barcelona, l'escenari és radicalment diferent. Per Martí Cusó, el canvi més substancial va ser la introducció del control d'accés entorn de la plaça Sant Jaume. Aquesta mesura, que va començar com a prova pilot de l'ajuntament l'any 2014, ha acabat quedant-s'hi amb la intenció de posar límits als fluxos d'espectadors. A la pràctica, això ha aplanat el camí perquè els veïns se'n desencantin, opina el veí del Gòtic. "És absolutament desastrós. Genera uns bloquejos molt més importants que els que hi havia abans. I deixa els veïns sense cap possibilitat d'accedir a la plaça. Si tens sort, esperant-te mitja hora o una hora entres. Però no té res a veure, per exemple, amb les diades de Sant Fèlix a Vilafranca. La plaça d'allà sempre és plena i no hi he vist controls d'accessos. Estàs apretat i ja està. La Mercè s'ha convertit en un espectacle per a gent de fora", resol Cusó.Tiphaine Leurent recorda el dia que, anant als castells, caminant pel carrer Ferran, es va adonar que sonaven les gralles i s'havien d'apartar. "Però hi havia un problema. Els guiris no ho sabien, és clar. Això va portar que avisessin per megafonia, i es va fer en català. I com no ho entenien, no canviava res. I no s'apartaven", recorda. Tot seguit, conclou que "el senyal definitiu serà quan els avisos ja es facin en anglès".
