La història d'aquest negoci és com la de tants altres que durant anys havien gaudit d'uns increments controlats del lloguer. En fa tres que va haver de renegociar les condicions amb la propietat, i llavors ja va patir un primer increment que va situar l'arrendament en els 3.000 euros mensuals, segons relata Depares. Va intentar que l'Ajuntament el declarés establiment emblemàtic per mirar de blindar-lo, però no va tenir èxit. L'edifici ha estat venut sencer a uns inversors, que s'han mirat què s'hauria de cobrar per un local de 320 metres quadrats a Enric Granados ara que s'ha esgotat el nou contracte de tres anys.
El local està ubicat en un carrer gairebé sense trànsit al bell mig de l'Eixample, i això significa automàticament que s'arribin a tenir altes expectatives sobre el rendiment que se'n pot arribar a obtenir. La pujada que vol aplicar la propietat és del 266%. "És clar, no podem pagar 8.000 euros", afirma Depares, que confessa que ja tenia coll avall que algun dia o altre caldria marxar del local. Els propietaris li han posat un preu inassumible, però la responsable de l'establiment assegura que en cap moment li han fet assetjament immobiliari –el denominat mobbing- i no li estan donant presses perquè marxi.
[blockquote]"Podia portar totes les pel·lícules per fer una foguera de Sant Joan o fer el que volia", relata la responsable del videoclub[/blockquote]
En comptes de tancar el negoci –i "portar totes les pel·lícules a la plaça Letamendi per fer una foguera de Sant Joan", ironitza- o anar a un local més petit, ha aprofitat per posar en marxa la idea que ja feia temps que barrinava. "M'han donat l'oportunitat de fer el que volia fer", admet, i és la de no limitar-se a vendre pel·lícules o oferir-les en lloguer, sinó també tenir un cinema propi de petit format amb 32 butaques i una cafeteria en el nou local que ocuparà al número 239 del carrer Viladomat, també a l'Eixample. Crear, en definitiva, "un lloc de trobada i d'intercanvi cultural entre les persones que els agrada el cinema", relata.
Els DVD i els VHS encara conviuen a Video Instan. Foto: Albert Alcaide
Busca 35.000 euros per canviar de local
Per aconseguir-ho, ha obert una campanya de micromecenatge a través d'Internet per aconseguir 35.000 euros. El termini per participar-hi acabarà d'aquí a un mes, i ja ha recaptat un terç dels diners que s'ha posat com a objectiu. Les recompenses són d'allò més variades. Qui hi destini 10 euros s'endurà agraïments, la inscripció del nom en un mural a l'entrada i fins i tot un petó de la propietària de Video Instan. Com més s'aporta, més premis: per 150 euros es pot assistir a un rodatge de directors com Dani de la Orden, Carlos Marqués-Marcet o Eduard Cortés; per 800 es pot apadrinar una butaca i per 2.000 endur-se el rètol original del videoclub.
[blockquote]"Em sabria greu que tanqués el Video Instan", confessa un client, que sempre hi ha trobat la pel·lícula que buscava[/blockquote]
Es tracta d'un espai "emblemàtic" de la capital catalana, segons Àngel Pérez, un jubilat que resideix a Sants i que aquesta setmana hi ha anat expressament per buscar-hi la pel·lícula Soy un fugitivo del 1932. Feia anys que no hi acudia, però des del gener fa un curs sobre les obres mestres del cinema, i al local "sempre ho trobes tot", assevera. A ell no li ha passat mai que hi hagi anat per una pel·lícula "i que no la tinguessin". Ara creu que "el millor micromecenatge" és el que demanava Paco Camarasa, fundador de la llibreria Negra y Criminal, que ha mort fa uns dies. "Queredme menos y compradme más", deia Camarasa, segons rememora Pérez, que admet: "Em sabria greu que tanqués el Video Instan".
| Perviuen 450 videoclubs en tot l'Estat |
|---|
| Els videoclubs han aconseguit sobreviure malgrat la pirateria. La propietària del Video Instan, Aurora Depares, explica que n'hi ha 450 a l'estat espanyol i que tenen un grup de Whatsapp on comparteixen els films que funcionen més i es donen ànims "en els dies més dolents". Quan hi ha un Barça-Madrid o hi ha alt voltatge polític, ningú està per pel·lícules. La pirateria es va fer forta sobretot des del 2008, recorda Depares. Abans llogaven fins a un 60% més que ara, i havien arribat a tenir una dotzena de treballadores. Ara en són cinc, i quan es traslladin al carrer Viladomat en seran sis o set. El 80% de les pel·lícules es lloguen en DVD i el 20% restant en Blu-ray i VHS. N'hi ha que no es troben en DVD. Des de fa un temps s'ha fet fort un altre fenomen, el de les plataformes digitals que ofereixen sèries i pel·lícules a canvi d'un abonament mensual. Hi ha Netflix, HBO, Movistar i Filmin. Depares assegura que no hi està en contra –una de les recompenses de la campanya de micromecenatge és una subscripció a Filmin de quatre mesos-, però reivindica que el catàleg del Video Instan és "molt més ampli" que el d'aquestes plataformes, on els drets per exhibir films duren només un temps. Allà hi ha "el que us posen", sosté ella, mentre que al videoclub n'hi ha per triar i remenar, i per això defensa que han de continuar existint. 
L'entrada de Video Instan al carrer Enric Granados. Foto: Albert Alcaide |
