No seria la primera vegada que, en un discurs oral, algú vol dir eleccions i se li escapa ereccions, oi? De la mateixa manera que Catalunya es pot convertir en Catarunya. De fet, no és un fenomen tan paranormal perquè la ela i la erra es troben en la mateixa posició, són consonants alveolars. La diferència és que una és lateral i l’altra és ròtica, oi?
Com que els resultats electorals no ens enxerinen els mugrons, sinó que més aviat provoquen el contrari, parlarem una mica del vocabulari eròtic. Cosetes pràctiques que hem de saber:
- Les expressions fer sexe i tenir sexe no funcionen gaire. De sexe en tenim de naixement. No és que tinguem un rampell ultrapurità, és que són traduccions de ‘to have sex’. Practicar sexe es pot dir, tot i que sigui més formal que fer-ho, fer un cacauet, sucar, cardar, pitjar, boixar (Balears), xinar, piuar (PV), follar, cardar, catxar (Ponent), rostollar… Col·loquialment, cadascú pot optar pel mot que trobi més natural, segons la variant dialectal.
- Els verbs més habituals i estesos són cardar i follar. Cardar per a alguns sona massa exòtic i dialectal, significa originàriament pentinar la llana amb l’instrument anomenat "carda"; follar, en canvi, vol dir prémer, aixafar, trepitjant el raïm. Ja ho deia Pompeu Fabra o Pau Riba en una cançó: "Si avui fem verema, demà follarem".
- I el coit pot ser una cardada? Doncs mira, sí, pot ser-ho. Afegim-hi el derivat cardamenta (una sufixació en -menta molt popular per anomenar amb intensitat les accions), juntament amb clau, cacau, boixam, castanya, cucada, manxada, foqui-foqui, sucamulla, encaix...
- Els més romàntics sempre poden optar per fer l’amor, mentre no digueu fer sexe, tenir sexe o fer un polvo, tot anirà bé!
Què passa amb follar?
Follar s’està menjant la variació dialectal, però també surt al diccionari normatiu per dir fer l’acte sexual. Tal com hem dit, en català originàriament vol dir ‘prémer, aixafar, trepitjant, sobretot el raïm’. En el sentit vulgar de copular, és cert que ve del castellà follar, derivat del llatí follis 'fuelle', que significava manxar.
Follar en aquest sentit ja s’ha escampat com una taca d’oli i és normatiu, és obvi que no el condemnarem. Però follar, bonic meu, no siguis tan acaparador i deixa viure la sinonímia!
I què ens passa amb la polla?
La polla no és normativa, com a sinònim de ‘penis’. En català normatiu és una gallina jove o diferents tipus d’ocells (polla blava, polla d’aigua...), però molta gent reivindica la polla al diccionari amb aquest sentit. Ja va sent hora que els catalans afrontem aquest debat i votem Polla SÍ / Polla NO en una enquesta. Encara diria més! Hauria de sortir com a candidata a la llista de paraules més corrents del Neologisme de l’any.
Polla, tant en català com en castellà, ja ve del llatí pullus(‘cria de qualsevol animal, pollet’) i el penis sempre s’ha associat figuradament a un ocellet. Per què en podem dir pardal i no polla? Etimològicament no s’aguanta. Un altre tema és que té moltíssims sinònims que ara mateix no recitarem. També podem dir-ne cigala o piu (mot valencià), per variar. Un pensament per als refranys valencians dels pecats del piu, el Nostre Senyor se’n riu; els pecats de la xona, la Mare de Déu els perdona. Visca la igualtat de gènere.
Del sexe casual en direm pim-pam?
De la pràctica sexual consistent a mantenir relacions sexuals sense compromís de manera puntual en podem dir pim-pam, dit-i-fet o passa-que-t’he-vist. De totes aquestes expressions, he de dir que fer un pim-pam o fer un passa-que-t’he-vist m’han robat el cor.
Escorre’s o corre’s?
Informalment, les obres més descriptives ja obren la porta a la segona forma, que és més calcada del castellà. Si no us agrada, heu de saber que l’ejaculació femenina també existeix i que se’n pot dir brollada. S’acaba el debat. Menys escorregudes i més brollades! Qui vol dir m’he escorregut o m’he corregut quan podríem dir he brollat o brolla’m? Poesia.
I per acabar, però no menys important... el cunnilingus
Etimologia: del ll. cunnilingus, de cunnus ‘cony’ i lingĕre ‘llepar’
A l’època romana era la conducta sexual més degradant, sobretot si era un home qui el practicava, ja que abandonava el rol dominant per satisfer el plaer de la dona. Quina sorpresa, oi?
Aquest llatinisme no fa gaire que apareix en els diccionaris de referència i és bastant greu que ens hi referim sempre com a llatinisme i que no explorem més maneres col·loquials de dir-ho, oi? Llepada, amorrar-se a la pica o al piló; o formes més explícites com menjar la figa, la xona, el cony... Les coses pel seu nom i menys eufemismes.