La família Muñoz Vilaseca de Manlleu, que té la mare a la residència Aura, no pot aguantar més aquesta situació i ha impulsat una plataforma per intentar revertir-ho. "Estem veient com els residents no moren de contagis, però sí de tristresa", explica a NacióDigital Lola Muñoz, una de les filles, que considera "indigne i injusta" la situació i assegura que als avis "se'ls està anul·lant com a persones". "Estan en etapes de final de vida i no tenen ni el dret a decidir què voldrien fer", insisteix.
"No volem ni estem disposats que acabin en aquestes condicions", remarca la Lola. Com que "no hi ha perspectives d'una millora", s'ha decidit impulsar aquesta plataforma conjuntament amb altres famílies. Tot i que la iniciativa ha nascut a la residència de Manlleu, la idea és fer xarxa i fer-ho extensiu a les altres residències de comarca i Catalunya, que viuen la mateixa situació. No demanen que s'obrin les residències com abans de l'epidèmia, però sí que el Govern busqui maneres perquè els residents "no visquin en absoluta solitud".
Dues de les germanes Muñoz Vilaseca des de fora de la residència, fa uns mesos. Foto: Sergi Cámara
Més temps i contacte físic
Algunes de les peticions que demanen aquestes famílies són, per exemple, un contacte més proper i que no només sigui mitja hora. "Volem agafar la mà de la nostra mare encara que sigui amb guants", remarca la Lola, que considera que mitja hora a la setmana "no és res". "La majoria de residents estaven acostumats a rebre visites dia sí, dia també", recorda.
En aquest sentit, reflexiona sobre el contacte entre residents i personal sanitari, un contacte que des de la família agreixen tot i remarcar-ne el risc. "Fora de la residència fan una vida normal i a la residència tenen contacte directe amb els nostres familiar. Quina diferència hi ha entre el personal i nosaltres? Per què nosaltres no podem?", es pregunta.
Precisament insisteix en la importància del contacte físic en el cas de la seva mare, una persona amb Alzheimer. "L'estimulació, la part afectiva i física és molt important en casos com aquest", explica. "Quan l'auxiliar que està al seu costat i la toca, reacciona", afegeix.
I a això, se li suma el fet que la seva mare sempre ha estat una persona molt afectuosa: "Sempre s'ha desviscut per una carícia". Ara, però, no poden ni acostar-s'hi. La família considera que aquesta situació ha fet empitjorar la seva salut. "Primer han estat les víctimes més directes per la fragilitat, i ara se'ls ha deixat aparcats. Són la gent oblidada i silenciada", diu la Lola.
[despiece] Flexibilitzar sí; responsabilitat compartida, també
Per la seva banda, des de l'Associació de Directors de Centres i Serveis d'Atenció a la Dependència (ASCAD) estan d'acord en flexibilitzar les mesures a les residències. Tal com explica el seu president Andrés Rueda a NacióDigital, és "bo i important cuidar l'aspecte emocional i psicològic del resident". De fet, una de les propostes de l'associació per flexibilitzar passa per poder augmentar les visites -i el temps- en aquelles residències que disposen d'espais a l'exterior.
Tot i això, remarca que cal "una responsabilitat compartida". "Cal fixar unes condicions i assumir-les tots: directors, familiars, residents i personal sanitari", diu Rueda. "Tots juguem en el mateix bàndol perquè volem el millor per als residents", afegeix.
"Si alguna cosa va malament, no pot ser que l'únic que tingui responsabilitats penals sigui el director", avisa Rueda. En aquest sentit, apunta que fins ara en cap cas s'han demanat penes a administració pública ni particulars per imprudències. "Volem entrar en aquesta flexibilització amb responsabilitat compartida", reitera. Per tot això, demanen una "norma jurídica" a l'administració que fixi unes condicions i delimiti responsabilitats. "Ens cal una seguretat jurídica a tots perquè podem viure molts mesos amb aquests virus", afegeix.
De tota manera, Rueda admet que és un tema "molt delicat" i que "hi ha opinions de familiars per a tots els gustos". "Moltes estan d'acord amb les mesures de seguretat davant del risc de mort que hi ha", explica. En aquest sentit, destaca que "més enllà de l'angoixa personal, la salut pública és un bé comú" que cal preservar. "No ens podem deixar portar pel vincle afectiu", diu, remarcant que "es pot flexibilitzar, però no arriscar".[/despiece]
[noticiadiari]2/206898[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201967[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/206350[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/205332[/noticiadiari]
