28
d'agost
de
2016, 21:01
Actualitzat:
02
de setembre,
20:42h
El Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà és un testimoni encara poc conegut d’un gran projecte d’enginyeria militar. Es tracta de la línia de defensa pensada pel dictador per respondre a una possible invasió aliada després de la Segona Guerra Mundial. Entre Hendaia i el cap de Creus es va planificar la construcció de 10.000 búnquers, dels quals tan sols se’n va engegar la meitat.
Una visita a Martinet permet conèixer sobre el terreny el que va suposar aquell projecte, nascut a les acaballes de la guerra mundial, quan la derrota del nazifeixisme era més que una possibilitat i el règim franquista temia un atac pels Pirineus. De qui? Bàsicament dels aliats. El guia que explica els búnquers museïtzats d’aquest indret de l’Alt Urgell s’esplaia en el context internacional de 1945, quan es van començar a erigir els anomenats punts de resistència. L’alt comandament aliat va arribar a estudiar un pla per ocupar Espanya amb rapidesa. El dictador se sentia assetjat. La ironia és que sembla que l’operació dels aliats no contemplava una invasió pels Pirineus, sinó més aviat el bloqueig dels principals ports de la península.
La falsa neutralitat de Franco
El règim franquista ho va ser tot menys neutral en la Segona Guerra Mundial. La simpatia envers les forces de l'eix Berlín-Roma van ser evidents al llarg de tot el conflicte. Els nazis van recolzar, com també els feixistes italians, el bàndol revoltat durant la Guerra Civil. En uns primers anys, quan semblava que Hitler aconseguiria els seus propòsits, Espanya va estar a punt d'entrar en el conflicte. En la seva entrevista a Hendaia, entre el dictador espanyol i el "führer" alemany, no es van posar d'acord, sembla que per les moltes apetències territorials de Franco. Després, a mesura que la guerra anava canviant de signe, el franquisme va posar distància de seguretat amb els alemanys.
Però la mateixa construcció de la Línia P demostra la simpatia amb Berlín. Si no, quin sentit tenia erigir una línia fortificada a partir del 1945? En els primers moments després de la derrota nazi, l'ambient en els centres de poder espanyol era de temor a una reacció aliada, fos de manera directa o de suport a una invasió de tropes de l'exili. Espanya va tenir vetada l'entrada a l'ONU durant anys. El franquisme era un empestat, i només la guerra freda entre els EUA i el món soviètic va convertir Franco en un soci suportable per les potències capitalistes.
Vuit búnquers
El parc ofereix la possibilitat de visitar fins a vuit búnquers, entre nius de metralladores, punts de combat i un seguit de galeries subterrànies que transporten a la sordidesa i la por dels anys més cruels de la postguerra. Des del punt de vista tècnic, l’obra delatava moltes febleses. Ni el material de formigó armat era de molta qualitat ni molt de l’armament previst tenia capacitat per aturar un exèrcit potent. La comparació amb la famosa línia Maginot francesa és impossible. Malgrat que les tropes alemanyes van ridiculitzar la Maginot el 1940.
Ni tan sols el secret militar hauria jugat a favor dels búnquers del Pirineu: la premsa francesa va informar àmpliament de la localització de la línia… En l’anomenada Línia P (Pirineus), l’esforç el van fer els soldats, obligats a treballar sense estris en una obra demencial. A finals dels quaranta, a mesura que el temor a una invasió s’allunyava, el projecte de la Línia P va quedar bandejada. Els búnquers van ser molt aviat abandonats, i convertits sovint en magatzems improvisats de pagesos de la contrada, la majoria en un estat d’abandonament considerable. Això malgrat que continuen sent propietat del Ministeri de Defensa. El 2007, gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament de Martinet, els que estaven en el seu terme municipal van ser recuperats amb finalitats museogràfiques.
Anna López: "Molta gent creu que són de la Guerra Civil"
Anna López, la coordinadora del Parc, explica a Nació Digital que “som l’únic centre d’interpretació d’aquesta línia de búnquers. N’hi ha més de senyalitzats, però el Parc de Montellà i Martinet és l’únic que s’ha museïtzat i mostra una explicació de la línia P”. López assegura que “aquests búnquers són encara molt poc coneguts. De fet, ens trobem que la gran majoria de la gent que ve a visitar-los entra convençuda que són dels anys de la Guerra Civil. És una pàgina que encara s’ha d’integrar en la història. També s’ha de dir que hi van treballar només soldats de lleva, no pas presoners republicans”. La coordinadora del centre explica que estan treballant amb centres educatius, especialment en el segon cicle de secundària, per donar a conèixer la línia de búnquers.
Al Parc de Martinet, entre passadissos subterranis i punts de foc amagats entre els arbres, el visitant s'endinsa en l'ambient de la postguerra i pot conèixer, sobre el terreny, un altre episodi d'un passat no tan llunyà.
Una visita a Martinet permet conèixer sobre el terreny el que va suposar aquell projecte, nascut a les acaballes de la guerra mundial, quan la derrota del nazifeixisme era més que una possibilitat i el règim franquista temia un atac pels Pirineus. De qui? Bàsicament dels aliats. El guia que explica els búnquers museïtzats d’aquest indret de l’Alt Urgell s’esplaia en el context internacional de 1945, quan es van començar a erigir els anomenats punts de resistència. L’alt comandament aliat va arribar a estudiar un pla per ocupar Espanya amb rapidesa. El dictador se sentia assetjat. La ironia és que sembla que l’operació dels aliats no contemplava una invasió pels Pirineus, sinó més aviat el bloqueig dels principals ports de la península.
La falsa neutralitat de Franco
Interior d'un dels búnquers de Martinet Foto: Búnquers Martinet
El règim franquista ho va ser tot menys neutral en la Segona Guerra Mundial. La simpatia envers les forces de l'eix Berlín-Roma van ser evidents al llarg de tot el conflicte. Els nazis van recolzar, com també els feixistes italians, el bàndol revoltat durant la Guerra Civil. En uns primers anys, quan semblava que Hitler aconseguiria els seus propòsits, Espanya va estar a punt d'entrar en el conflicte. En la seva entrevista a Hendaia, entre el dictador espanyol i el "führer" alemany, no es van posar d'acord, sembla que per les moltes apetències territorials de Franco. Després, a mesura que la guerra anava canviant de signe, el franquisme va posar distància de seguretat amb els alemanys.
Però la mateixa construcció de la Línia P demostra la simpatia amb Berlín. Si no, quin sentit tenia erigir una línia fortificada a partir del 1945? En els primers moments després de la derrota nazi, l'ambient en els centres de poder espanyol era de temor a una reacció aliada, fos de manera directa o de suport a una invasió de tropes de l'exili. Espanya va tenir vetada l'entrada a l'ONU durant anys. El franquisme era un empestat, i només la guerra freda entre els EUA i el món soviètic va convertir Franco en un soci suportable per les potències capitalistes.
Vuit búnquers
Perspectiva des de l'interior d'un dels búnquers de Martinet Foto: Búnquers Martinet
El parc ofereix la possibilitat de visitar fins a vuit búnquers, entre nius de metralladores, punts de combat i un seguit de galeries subterrànies que transporten a la sordidesa i la por dels anys més cruels de la postguerra. Des del punt de vista tècnic, l’obra delatava moltes febleses. Ni el material de formigó armat era de molta qualitat ni molt de l’armament previst tenia capacitat per aturar un exèrcit potent. La comparació amb la famosa línia Maginot francesa és impossible. Malgrat que les tropes alemanyes van ridiculitzar la Maginot el 1940.
Ni tan sols el secret militar hauria jugat a favor dels búnquers del Pirineu: la premsa francesa va informar àmpliament de la localització de la línia… En l’anomenada Línia P (Pirineus), l’esforç el van fer els soldats, obligats a treballar sense estris en una obra demencial. A finals dels quaranta, a mesura que el temor a una invasió s’allunyava, el projecte de la Línia P va quedar bandejada. Els búnquers van ser molt aviat abandonats, i convertits sovint en magatzems improvisats de pagesos de la contrada, la majoria en un estat d’abandonament considerable. Això malgrat que continuen sent propietat del Ministeri de Defensa. El 2007, gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament de Martinet, els que estaven en el seu terme municipal van ser recuperats amb finalitats museogràfiques.
Anna López: "Molta gent creu que són de la Guerra Civil"
Anna López, la coordinadora del Parc, explica a Nació Digital que “som l’únic centre d’interpretació d’aquesta línia de búnquers. N’hi ha més de senyalitzats, però el Parc de Montellà i Martinet és l’únic que s’ha museïtzat i mostra una explicació de la línia P”. López assegura que “aquests búnquers són encara molt poc coneguts. De fet, ens trobem que la gran majoria de la gent que ve a visitar-los entra convençuda que són dels anys de la Guerra Civil. És una pàgina que encara s’ha d’integrar en la història. També s’ha de dir que hi van treballar només soldats de lleva, no pas presoners republicans”. La coordinadora del centre explica que estan treballant amb centres educatius, especialment en el segon cicle de secundària, per donar a conèixer la línia de búnquers.
Al Parc de Martinet, entre passadissos subterranis i punts de foc amagats entre els arbres, el visitant s'endinsa en l'ambient de la postguerra i pot conèixer, sobre el terreny, un altre episodi d'un passat no tan llunyà.
Interior d'un dels búnquers de Martinet Foto: Búnquers Martinet