Les persones amb menys recursos tenen quatre vegades més probabilitats de morir abans dels 65 anys. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi elaborat per l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya i l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya que aquesta tarda ha presentat el conseller de Salut, Toni Comín, en un acte a la Universitat Pompeu Fabra. La investigació confirma que la situació socioeconòmica d'una persona té un impacte directe en el seu estat de salut i apunta, per exemple, que els ciutadans més pobres requereixen atenció psiquiàtrica de manera regular i recorren més sovint als fàrmacs.

Amb el títol Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització dels serveis sanitaris públixs de la població de Catalunya, el document alerta que els nens són un dels col·lectius més vulnerables. El nivell econòmic dels seus progenitors és determinant i els infants -i, en particular, les nenes- multipliquen el risc de patir alguna malaltia greu quan creixen en entorns socials desafavorits. De fet, els fills de famílies que perceben una renda mínima d'inserció tenen quatre vegades més de possibilitats de contraure alguna patologia aguda que els nens amb uns progenitors que perceben més de 100.000 euros anuals.

En aquest mateix sentit, l'estudi alerta que la taxa d’hospitalització psiquiàtrica d’un nen amb pocs recursos és gairebé set vegades superior a la d’un altre noi amb una renda familiar superior. Una proporció que -més reduïda- es manté també en el consum de psicofàrmacs: la probabilitat que hi hagin de recórrer és gairebé quatre vegades més gran entre els infants amb menys recursos.

Les pensions i el gènere, determinants

L’anàlisi assenyala que la salut i la utilització de serveis sanitaris públics de les persones de 65 anys o més estan relacionades amb l'import de la pensió que cobren. En concret, la taxa d’hospitalització per complicacions mèdiques derivades d'entorns socials precaris és nou vegades superior en persones amb pensions no contributives. A més, els pensionistes d’entre 55 i 64 anys -i que, per tant, s'han prejubilat abans del que els tocaria i, en alguns casos, amb retribucions més baixes- tenen una salut pitjor, utilitzen més sovint els serveis sanitaris i prenen més fàrmacs que les persones actives.

Finalment, l’estudi també posa de manifest que les desigualtats de gènere estan presents a totes les edats i a tots els nivells socioeconòmics, i que tenen un impacte directe en la salut de les persones. En aquest sentit, les dones són ateses més sovint que els homes en centres de salut mental i consumeixen més psicofàrmacs. En canvi, ells presenten una taxa de mortalitat superior, pateixen més casos de complexitat elevada i ingressen als hospitals amb més regularitat que elles.
 

Estudi del Departament de Salut by naciodigital on Scribd