El Consell Assessor per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya coordinarà diverses taules de treball que focalitzaran en cinc àmbits concrets: el treball, el comerç i el consum, la comunitat educativa, l’oci i l’entreteniment, i l’administració. ¿Quines són les mesures que s’hauran de consensuar en cada un dels sectors per fer possible la reforma horària?

El treball

El model català i espanyol d’articulació dels horaris laborals és molt presencialista, és a dir, el nombre les persones passen moltes hores a la feina, sense que això impliqui una major productivitat. Caldrà doncs que les patronals i els sindicats pactin la flexibilització dels horaris d’entrada i sortida, i promoure jornades reduïdes i contínues. A més, caldrà tenir ben presents les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, com el teletreball.

Comerç i consum

Els horaris comercials constitueixen un altre dels focus de controvèrsia en la racionalització horària. Es tracta d’un sector estratègic. D’una banda perquè el comerç al detall és el primer segment d’ocupació de Catalunya i de l’altra, perquè la repercussió dels horaris comercials sobre les possibilitats d’organització de les activitats de compra de les persones consumidores és important. “S’ha demostrat que com més tard tanquen els comerços al vespre, més tard s’acostuma a sopar. Si volem canviar els hàbits perquè els ciutadans sopin a les vuit a la tarda, caldrà que els comerços tanquin abans”, explica Fabián Mohedano, president del Consell Assessor per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya

La comunitat educativa

L’aproximació als horaris escolars cal fer-la des d’una triple via: la dels estudiants, la dels professionals del sector i la de les famílies. De fet, la dificultat d’encaix entre l’horari laboral i escolar és un dels problemes més greus que cal solucionar. Habitualment, la jornada escolar en educació infantil i primària és jornada partida.- Hi té especial incidència la pausa del dinar,  que es pot allargar fins a tres hores. Això retarda l’hora de sortida del centre. A més, durant les últimes dècades l’escola s’ha convertit en un espai on hi intervenen un nombre creixent d’agents educatius i s’hi realitzen moltes activitats i serveis a més de l’activitat docent. Per tot plegat l’horari de permanència a l’escola pot arribar a ser molt superior al de la jornada lectiva. Una de les solucions passa per compactar horaris i racionalitzar l’horari de les activitats extraescolars.

L’oci i l’entreteniment

Entre setmana, l’activitat de teatres, cinemes, sales de concert s’allarga de mitjana fins les 11 o les 12 de la nit, amb el perjudici que suposa per les hores necessàries de son i el rendiment posterior tant en l’àmbit laboral com el de l’educació. Ara bé, la principal activitat d’oci de la ciutadania és la televisió. En les principals cadenes de televisió europees l’hora d’inici del prime time és les 20h. En canvi, a Catalunya comença a les 21h i finalitza dues hores més tard que a la resta de països. Cal que les empreses audiovisuals, doncs, avancin la programació. 

L’administració

Es calcula que a Catalunya el nombre de persones que treballen a l’administració s’eleva a 300.000 persones. Per això, el sector públic pot exercir un paper tractor en la implementació d’una nova cultura de la gestió del temps de treball entre els seus empleats. L’administració, doncs, té la responsabilitat d’innovar i servir d’exemple en matèria d’horaris i conciliació de la vida professional, familiar i laboral.