El Sindicat de Llogaters també recorda que la Llei catalana 24/2015 sobre l'emergència habitacional obliga els grans tenidors, un cop retirat el recurs interposat pel govern de Rajoy, a cedir els pisos que tinguin buits a les administracions. També a oferir un lloguer social abans de desnonar. Dues mesures que Palomera demana "complir estrictament" per evitar que hi hagi persones que optin per l'ocupació com a única via per accedir a un habitatge.
En la mateixa línia s'expressa el portaveu de a PAH Santi Mas de Xaxàs. "L'aplicació de la Llei 24/2015 suposaria la cessió dels pisos a les administracions públiques", recorda. A banda, demana a l'Ajuntament de Barcelona que executi els convenis per la cessió d'immobles pactats amb el BBVA i Bankia.
Mas de Xaxàs també planteja com a solució la construcció d'habitatge públic. "Si el parc d'habitatge públic de Barcelona fos comparable al d'altres ciutats europees, la gent no es veuria obligada a ocupar", valora.
La "bombolla del lloguer"
Palomera emmarca aquesta pràctica il·legal en la "bombolla del lloguer" que, segons el sindicat, viu l'estat espanyol. "Després de la bombolla immobiliària les administracions han permès reactivar el cicle de l'especulació". Ara Palomera assenyala els fons voltors com a grans beneficiaris. "Han acumular propietats, incrementen els preus de lloguer, escanyen els llogaters i aquests es veuen obligats a recórrer a l'ocupació", afirma.
El portaveu del sindicat considera, doncs, que l'especulació immobiliària ha mutat de la hipoteca al lloguer i demana als poders públics polítiques que prioritzin el dret a accedir a un immoble i no considerin l'habitatge un "producte lucratiu".
"Més a prop de comprar una clau que dels Serveis Socials"
Des de l'Obra Social Barcelona (OBS), Aina Gomà alerta que en molts casos les persones que compren claus d'immobles ocupats pensen que entren al pis de manera regular. "Hem conegut molts casos en què havien firmat un contracte fraudulent", explica.
L'OBS promou l'ocupació d'habitatges però mai a canvi de diners. "Les persones que es veuen abocades a pagar són aquelles a les quals no hem arribat des dels grups d'habitatge", valora. "És vital que des de l'administració es faci arribar a aquestes persones la informació necessària perquè estan més a prop de comprar una clau que dels Serveis Socials", afegeix.
L'oposició, entre la seguretat i el dret a l'habitatge
La investigació de NacióDigital sobre l'acció de grups criminals que venen claus de pisos buits a persones en situació d'emergència habitacional a Barcelona ha despertat les crítiques de l'oposició. Els grups municipals atribueixen al govern d'Ada Colau part de la responsabilitat en l'existència d'aquestes pràctiques. Fonts de la plataforma Valls BCN 2019 consideren que les polítiques d'habitatge han estat "el gran fracàs" de l'alcaldessa i asseguren que volen promoure una producció "exclusiva d'habitatge de lloguer assequible per tal d'evitar aquestes situacions que posen en risc a famílies senceres".
Des d'ERC apunten que les ocupacions per manca d'habitatge "s'han d'abordar amb habitatge públic" i consideren que les polítiques del govern municipal aquest mandat han estat "insuficients". Segons els republicans, el paper del govern de Colau "ha donat peu a màfies que ocupen i lloguen pisos buits". Per aquest motiu, afirmen que cal garantir la seguretat dels habitatges ocupats, i posen com a exemple el que ocorre amb el servei d'electricitat, que "molt sovint es punxa".
La número 2 del PDECat de cara a les eleccions municipals, Elsa Artadi, assegura que "no és un fenomen nou" però que la novetat principal és que "en els darrers quatre anys, el govern de Colau ho ha estat legitimant". Segons Artadi, Colau "ha justificat el moviment okupa, però sobretot ha donat carta a aquest tipus de moviments, que perjudiquen precisament els col·lectius més vulnerables".
La candidatura de Valls també aborda el conflicte des del prisma de la seguretat i demana "perseguir" els grups criminals, alhora que retreu al govern municipal "quedar-se de braços plegats". “Hem de dotar als cossos de seguretat de la total confiança i les eines necessàries per poder frenar aquesta tendència que està enfonsant la ciutat”, diuen.
El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha fet públic aquest dilluns que l'exdirector general dels Mossos Albert Batlle serà el seu número 3 i que, precisament, serà l'encarregat d'abordar "la crisi de seguretat" de Barcelona. Relacionant la seguretat amb la venda de pisos il·legals, Collboni ha posat de relleu que aquesta pràctica és "el fracàs més rotund de les polítiques de Colau en matèria d'emergència habitacional".
Segons Artadi, l'Ajuntament ha de donar resposta a les necessitats de les famílies en situació precària. La crítica d'Artadi també recau en les llistes de demandants d'habitatge social i d'urgència, que "no para de créixer" i explica que algunes famílies hagin de recórrer a aquestes pràctiques il·legals. "És un fracàs rotund de les administracions i, sobretot, de l'Ajuntament, que és qui té competència en atenció social"
Collboni ha sentenciat que cap família pot quedar-se desemparada, i que la responsabilitat de garantir el dret a l'habitatge és tant de l'Ajuntament com de la Generalitat. Segons el socialista, el govern de Colau no està complint, perquè hi ha famílies en situacions extremes que estan recorrent a aquesta pràctica il·legal.
Desallotjar, la solució de Bou
El candidat del PP, Josep Bou, recorda que el PP ha presentat una proposta de Llei al Congrés que pretén agilitzar les desocupacions en un termini d’entre 12 i 24 hores i recull penes d’entre un i tres anys de presó, “una mesura contundent que permetria reduir les ocupacions a Barcelona”.
“Barcelona ha de deixar de ser una ciutat tolerant amb els okupes i proposa crear una eina perquè veïns i comerciants puguin denunciar ocupacions il·legals de forma anònima, alertant Guàrdia Urbana i serveis socials per estudiar el cas i actuar de forma immediata”, ha dit. Així mateix, acusa Colau d'afavorir l'ocupació il·legal. "Potser perquè també va ser okupa".
"L'habitatge com a dret i no com a mercaderia"
La CUP assegura que ja tenia constància d'aquesta pràctica a través del contacte amb grups d'habitatge de Ciutat Vella i Nou Barris. "Exemplifica la realitat en matèria d'habitatge a Barcelona", valora la regidora Maria Rovira. La cupaire explica que l'acció dels grups criminals es produeix en els barris amb rendes més baixes. "Es produeixen noves situacions per escanyar els que menys tenen", diu.
Per abordar la situació, Rovira defensa que és necessària una cooperació entre administracions. "Cal canviar la llei perquè l'habitatge no sigui una mercaderia sinó un dret", demana. En aquest sentit fa una crida a la Generalitat: "Cal posar sobre la taula la possibilitat d'expropiar pisos buits de bancs, fons voltor i grans tenidors".
L'Ajuntament assenyala els Mossos
La cap de gabinet de la regidoria d'Habitatge, Vanesa Valiño, carrega la responsabilitat en els Mossos d'Esquadra, i assegura que ja durant el primer any de mandat el govern d'Ada Colau va demanar solucions al cos policial.
Valiño afirma que l'Ajuntament ja "intuïa" l'acció d'aquests grups criminals. "Pensàvem que hi havia grups que s'aprofitaven de la pobresa i la manca d'habitatge i els vam demanar que entomessin el tema", assegura.
La cap de gabinet d'Habitatge assegura que la policia catalana no ha complert les peticions de l'Ajuntament i explica que la policia catalana ha al·legat "manca de recursos" per investigar més a fons el fenomen. "No hi ha efectius per investigar però sí que n'hi ha per desnonar persones", conclou.
Ajudes i sancions pels pisos buits
En aquest escenari, Valiño assegura que els esforços del govern municipal se centren en els pisos buits. D'una banda, recorda que l'Ajuntament ofereix ajudes a petits propietaris per adequar els pisos buits i poder llogar-los. El consistori també ha activat un programa de mobilització d'habitatge buit que garanteix als petits propietaris que cobraran puntualment el lloguer pel seu immoble.
L'Ajuntament també ha impulsat sancions a grans tenidors que tenen habitatges buits a la ciutat. El darrer exemple és la multa a dos fons voltors per tenir dos pisos buits a l'Eixample. Les sancions sumen un import de 2,8 milions d'euros.
Valiño també demana l'ajuda de la Generalitat en la "mobilització" de l'habitatge buit a la ciutat i reconeix que la manca de resposta de les administracions a l'emergència habitacional provoca que moltes persones acabin caient en aquestes "xarxes" de grups criminals.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=dvLVIMapjhs[/youtube]
