La Fundació Galatea, creada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per vetllar pel benestar dels professionals de la salut, ha atès des de l'esclat de la Covid prop de 1.500 persones a través de telesuport psicològic, sobretot per ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i insomni. També pugen les intervencions psicològiques en equips.

El seu director, Antoni Calvo, creu que la demanda és inferior al problema real i adverteix que l'onada emocional no ha acabat per als sanitaris, amb cansament acumulat: "Avui ser professional de la salut és exercir una professió de risc respecte a la salut mental". Sandra Audi, metgessa de família que va demanar suport a Galatea, parla a l'ACN de la por i l'estrès a l'inici i el desgast actual.

Durant un temps van ser els "herois" de la pandèmia, però els professionals de la salut són de carns i ossos, i d'emocions. I les emocions deixen "petjada", remarca Antoni Calvo en una entrevista a l'ACN per parlar de l'impacte de la pandèmia en la salut emocional dels sanitaris. Calvo explica que primer va dominar la por -la por al contagi, la por a no poder atendre els pacients-; després la ràbia i la frustració i ara, en una tercera fase, domina la desesperança i la depressió, que són molt "bloquejants".

"Ens van vendre el vestit de superherois i el vaig comprar perquè havia de sortir de casa. Però és una arma de doble fil. Quan compres aquest vestit, sembla que no et pots posar malalt", reflexiona Sandra Audi, metgessa de família que va demanar acompanyament a la Fundació Galatea uns mesos després de l'esclat de la pandèmia en adonar-se que havia entrat en un "huracà en què tot era Covid, Covid i Covid" i que la pandèmia seria una "cursa de fons".

Metges, infermeres, auxiliars, zeladors, treballadors socials i altres professionals han assumit en els darrers quinze mesos una gran càrrega de treball; s'han afrontat a vivències molt dures i han hagut de gestionar alts nivells d'incertesa. La Fundació Galata ha atès prop de 1.500 persones a través d'un servei de teleassistència que va obrir el març del 2020. En alguns casos, les sessions també han estat presencials i en altres hi han intervingut psiquiatres, quan ha calgut suport psicofarmacològic. S'han fet més de 5.500 intervencions i un 64% dels atesos han rebut alta del tractament.

Per la seva banda, el Departament de Salut ha activat un programa d'acompanyament a professionals, amb una app que ofereix el servei de psicologia del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Des de principis de febrer, s'han fet 525 intervencions no presencials a sanitaris i els motius principals de consulta han estat depressió lleu, estrès, preocupacions i por vinculada a la Covid-19 i problemes relacionats amb el dol.

Aquestes peticions d'ajuda són la punta de l'iceberg d'una mala salut mental dels sanitaris? "És un dels temes més delicats que estem afrontant, perquè pensem que estem tenint molta menys demanda de la que hauríem de rebre", admet Calvo, que adverteix que la situació de la salut mental dels sanitaris ja era "deficitària" abans de la Covid-19.

El director de la Fundació Galatea apunta que, ara que la pandèmia millora gràcies a la vacunació, poden aflorar el malestar i la demanda d'ajuda: "És la paradoxa de la situació actual. Molts professionals ja han sortit de la primera línia, tan intensa, i després de l'esforç, senten l'extenuació. 'No puc més' és la frase que més escoltem".

[h3]Demanda inesperada d'intervencions en equips[/h3]
Calvo destaca que una situació que no tenien prevista és l'increment de la demanda d'intervencions en equips multidisciplinaris, molt superior a les peticions d'ajuda individuals. El 2020 es van atendre 775 professionals a través d'intervencions en 24 equips. En el que portem del 2021, s'han fet 18 intervencions, que han arribat a 350 professionals.

"Els equips s'han vist molt afectats per la pandèmia. Han hagut d'assumir canvis de rols, d'horaris i això pot haver creat conflictes, que se sumen al cansament", assenyala Calvo, que destaca que aquesta atenció col·lectiva és una bona alternativa, ja que persones que potser no demanarien ajuda a nivell individual reben atenció psicològica a través del grup.

"Les famílies, quan funcionen, protegeixen i donen molta satisfacció, però quan no, poden ser molt destructives. Passa el mateix amb els equips. Amb el que han patit, s'han posat en crisi i alguns ho han gestionat bé i altres, fins on han pogut i ara necessiten revitalitzar-se", sospesa el psicòleg.

[h3]"Si el sistema cuida la població, ens cuida a nosaltres"[/h3]
Sandra Audi, metgessa de família de Barcelona, recorda com a l'inici de la pandèmia la vida professional i personal es van fondre en la Covid, amb una entrega sense límit, por, angoixa i sentiment de culpabilitat per no haver pogut fer més. El seu marit també és metge de família i a casa van entrar en una voràgine de nous protocols: "La Júlia, la nostra filla, ens va dir que sempre parlàvem del mateix, també durant els àpats. Se'm va partir el cor".

Després de la primera onada, va buscar ajuda a la Fundació Galatea sobretot per separar la vida personal de la professional: "Per a molts de nosaltres aquesta feina és una vocació i sempre fem el que faci falta. Però aquest "el que faci falta" té un límit i per a mi era la meva filla. Tinc una família, una vida i també m'he de protegir".

En el seu cas, explica, no li va costar demanar ajuda: "Sempre m'he treballat i intento estar bastant connectada amb el que sento. Ho vaig reconèixer ràpid i, a més, era molt evident perquè a casa érem dos passant pel mateix". També va escriure en un diari personal, que li va servir per buidar i reflexionar sobre com volia afrontar la pandèmia. Tot i l'impacte emocional, aquesta metgessa de família va poder continuar treballant.

L'atenció primària és la porta d'entrada al sistema de salut i els seus professionals, ja sobrecarregats abans de la pandèmia, s'han multiplicat en els últims mesos. La realitat amb què es troben ara encara és molt exigent. "Sembla que la pandèmia millora, però encara estem vacunant, encara hi ha Covid i hi ha pacients que no hem visitat durant un any", diu.

"Necessitem més mans, més temps. Hi ha moltes vies de comunicació amb els metges i infermeres, com el telèfon, l'eConsulta i les Urgències, i està molt bé però no donem a l'abast", assenyala. I reflexiona: "Si el sistema cuida la població, ens cuida a nosaltres. Si el pacient està bé, jo estic bé. Si puc visitar-lo i demanar proves que es faran ràpid, estaré bé com a metgessa. La manera de cuidar-nos és que l'engranatge del rellotge funcioni".