Els dèficits alimentaris passen de pares a fills a través de l'esperma

El pròxim pas serà determinar si aquests canvis produïts en les proteïnes es poden corregir

Publicat el 21 de març de 2021 a les 09:30
Investigadors de la Universitat McGill de Montreal (a Quebec) han publicat un estudi sobre el mecanisme que fa passar els efectes d’algunes mancances nutricionals de pares a fills a través de l’esperma. L’estudi, liderat Sarah Kimmins, de la càtedra de Recerca en Epigenètica, Reproducció i Desenvolupament, s’ha publicat a Developmental Cell

Segons ha descobert aquest equip d’investigadors, i tal com recull el 324.cat, les característiques que passen de pares a fills depenen de l’ADN i, concretament, de la seqüència dels diferents gens. Les mutacions en aquestes seqüències poden alterar aquest ordre, i des de fa uns anys se sap que algunes modificacions de l’ADN - que es produeixen per circumstàncies ambientals, deficiències alimentàries, contaminació, maltractaments o altres situacions traumàtiques - també influeixen en els fills i es poden transmetre fins i tot a la seva descendència.

Per tant, episodis vitals també influirien en la genètica, a més de la seqüència de gens heretats.

Amb aquest estudi, els investigadors van més enllà i han descobert el mecanisme pel qual els dèficits alimentaris es transmeten a l’embrió a través dels espermatozoides. El treball va consistir a alimentar ratolins amb una dieta deficitària en àcid fòlic, i van observar que, efectivament, això afectava la metilació de l’ADN; és a dir, que els grups metil associats a certes proteïnes (histones) produïen alteracions en l’expressió dels gens en els embrions, provocant-los defectes congènits a l’espina dorsal i el crani.

A més, aquests canvis es transmetien durant la fertilització i es mantenien durant el desenvolupament de l’embrió, un dels aspectes més destacables de l'estudi, ja que “obre la porta a què la clau per comprendre i prevenir certes malalties estigui en les proteïnes de l’esperma”, ha declarat Kimmins.

La primera signant de l’article, Ariane Lismer, també destaca que fins ara no s’havia pogut resseguir com es transmetien els canvis ambientals a l’embrió a través de l’esperma, cosa que ha estat possible “gràcies a nova tecnologia i a eines epigenètiques”. 

Ara, l’autora principal de l’article diu que el pròxim pas serà determinar si aquests canvis produïts en les proteïnes de l’esperma es poden corregir, obrint nous camins per a la prevenció de malalties que portaran “a infants i a adults més sans”.

Les conseqüències en els fills, un cop adults, quan les mares embarassades passen fam

L’epigenètica - l’estudi sobre la influència ambiental sobre la genètica - compta amb un estudi molt conegut, que es va fer sobre l’episodi de fam que es va viure als Països Baixos durant l’ocupació nazi entre 1944 i 1945, i que va causar la mort de més de 20.000 persones per inanició. 

L’estudi sobre els efectes d’aquesta gran fam en les dones embarassades va demostrar que, en néixer, els nens tenien un pes menor, però quan ja eren adults tenien nivells alts de triglicèrids i colesterol a l’edat adulta, i més incidència d’obesitat, diabetis i esquizofrènia, a més de més mortalitat a partir dels 68 anys.

Les publicacions que es van fer sobre aquest estudi ja apuntaven que la clau era la metilació, i explicaven que les conseqüències d’aquesta fam no tenien a veure amb la seqüència d’ADN sinó amb l’addició de substàncies que alteraven l’expressió normal dels gens.