L'empresariat està inquiet. Ja fa mesos que des de les entitats econòmiques s'ha apujat el to de les seves reivindicacions. Amb l'impacte de la crisi sanitària sobre l'activitat productiva, i mentre les negociacions per a la formació del nou Govern de la Generalitat resten bloquejades, la patronal no està disposada a llançar la tovallola davant el que consideren que és una oportunitat d'or per a la recuperació econòmica: l'ampliació de l'aeroport del Prat. Fa uns dies, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, es feia fort en la urgència del projecte, que implicaria una inversió de 1.700 milions d'euros.

[noticia]219912[/noticia]
El líder patronal va anunciar dijous passat que iniciaria de seguida una ronda de contactes amb les altres entitats econòmiques per coordinar estratègies sobre aquest projecte d'infraestructures. Segons ha pogut saber NacióDigital, les converses estan avançades amb la Cambra de Comerç, la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, el Cercle d'Economia i Barcelona Global, entre d'altres.

L'objectiu és fer sentir de nou la veu de l'empresariat i de la societat civil de manera unitària, en la línia del que ja va ser l'acte del 4 de març celebrat a l'estació del Nord sota el lema "Ja n'hi ha prou". En aquella ocasió, va ser arran dels incidents produïts a Barcelona després de la detenció de Pablo Hasél. En aquest cas, l'acte unitari estarà centrat en el projecte de l'ampliació del Prat. El març de 2007 es va fer un acte similar a l'escola de negocis IESE per reivindicar que l'aeroport de Barcelona fos realment internacional i es gestionés des de Catalunya. La primera cosa es va aconseguir pel creixement turístic de la ciutat; la segona no.

[noticia]216803[/noticia]
Tot indica que l'acte es podria celebrar a inicis de juny. Foment ha fet de l'ampliació de l'aeroport un objectiu primordial i creu trobar prou complicitats en la resta d'institucions patronals i burgeses. La paràlisi de la política catalana fa més urgent, segons fonts empresarials, desbloquejar el projecte aeroportuari, que podria crear d'aquí a l'any 2026 fins a 83.000 llocs de treball.

En els cercles econòmics es considera que l'acte celebrat el 4 de març és un referent i va suposar un abans i un després. Des de l'inici del procés sobiranista, la divisió dins de l'empresariat va ser evident. El gruix de la burgesia catalana es va trobar encaixonada entre una classe política catalana molt polaritzada i un Estat reticent a escoltar qualsevol proposta provinent de Catalunya, per moderada que fos. 

El context sembla haver canviat. Des dels centres més sensibles del patriciat s'aposta per trobar grans objectius que siguin fàcils de compartir per totes les sensibilitats. Observadors del món econòmic assenyalen que existeix força sintonia entre els líders econòmics: els presidents de Foment (Josep Sánchez Llibre), el Cercle d'Economia (Javier Faus), la Cambra de Comerç (Mònica Roca) i Pimec (Antoni Cañete) per treballar de manera coordinada.