Mònica Roca: «Condemnem el vandalisme, però el focus del manifest empresarial no era l'adequat»

El salt de Joan Canadell a la política -com a número 3 de Junts al Parlament- ha accelerat el canvi a la Cambra de Comerç de Barcelona, que ja estava previst des de la victòria de la llista independentista Eines de País el juny del 2019. El ple cameral va elegir dilluns la fins ara vicepresidenta primera, Mònica Roca i Aparici, com a nova presidenta. Un canvi històric, sens dubte. Des del 1886, la Cambra  només havia tingut presidents. 

Mònica Roca, enginyera de telecomunicacions, d'esperit aventurer, explica que de jove volia ser astronauta. Ara li tocarà una tasca més prosaica, liderar la Cambra de Barcelona en un context gens fàcil. Tot un altra galàxia. Il·lusió i voluntat no li falta. En aquesta entrevista, dibuixa perfil propi respecte a l'acte unitari empresarial de dijous passat.   

- Presidenta de la Cambra el 8-M. Més simbolisme, impossible. 

- Doncs, sí. Després de 134 anys, en una institució com aquesta no hi hagi hagut cap presidenta. Després de 32 presidents, ja toca. Reforça el missatge que Eines de País, des del primer moment, ha estat una candidatura paritària. Sempre vam dir que faríem un relleu al cap de dos anys. Estava previst per al juny, però els esdeveniments han fet que fos abans.

- Li sembla bé que alguns sindicats hagin convocat vaga per avui?

- Tot el que sigui reivindicació de les igualtats, de totes elles, també la de gènere, hi estic a favor. És una manera de visualitzar el problema.   

"Canadell té una mala premsa que no li pertoca, ha estat un president molt consensuador"

- En què canviarà la Cambra amb una dona de presidenta?

- Jo sempre dic que nosaltres som un equip. Que el president és un portaveu i qui té la veu cantant, però que hi ha tot un equip, que són els dotze membres de l'executiva, els del ple, els 40 d'Eines de País, que no tots són al ple, i tot el personal. Qui estigui al davant tindrà el seu impacte, però els projectes són els mateixos i els vam fer a quatre anys vista. De fet, els vam fer a deu anys vista, que és el que reflecteix el Pla Estratègic 2030/2040.
 
- I en què es notarà respecte a la presidència de Joan Canadell?

- Cada lideratge té els seus punts forts. Però el projecte és el mateix. 

- No hi haurà poder a l'ombra?

- No! És que en Canadell té una mala premsa que no li pertoca. Ha estat un president molt
consensuador. Té un caràcter molt fort, però totes les decisions que s'han adoptat a la Cambra s'han pres per consens dins del comitè executiu. I, a més, Joan Canadell ja tindrà prou feina.

- La crisi pandèmica els ha trastocat els plans?

- Jo crec que ha reforçat alguns dels elements que ens havíem plantejat. Nosaltres parlàvem de construir un nou model econòmic basat en el coneixement i el talent. Si alguna cosa ha posat en valor la pandèmia ha estat la societat del coneixement, que és el model que volem per aquest país. La majoria dels sectors han estat colpejats per la crisi, però si n'hi ha hagut un que ha reaccionat positivament ha estat el de les TIC. En la digitalització, que era una assignatura pendent, hem hagut d'afanyar-nos i és un dels àmbits en què hem pogut ajudar les empreses.     

"Se'ns va dir que les cambres vam fer tard en el tema dels aldarulls, però vam fer dos manifestos abans de l'acte empresarial del 4 de març"

- Dijous passat, les entitats empresarials i altres associacions econòmiques van fer un acte conjunt arran dels darrers episodis de protestes al carrer. S'hi sent solidària amb el discurs que es va fer?

- Jo hi vaig ser en defensa del teixit empresarial, que és el que pertoca a la Cambra de Comerç. Hi serem en tota ocasió que s'hagi de fer. Dit això, penso que no ens podem desviar del focus principal del problema, que és que tenim un munt d'empreses que estan tancant, un dia rere l'altre, i no arriben prou ajuts. No ens cansem de demanar ajuts a tots els governs, perquè facin el que s'ha fet a la resta de països europeus. Aquesta crisi és molt injusta i està fent caure empreses que són perfectament solvents. No hem de posar els focus en els aldarulls, sinó en la crisi econòmica que estem patint i com ens en sortim. La Cambra va fer dos manifestos al respecte, tots dos abans de l'acte del 4 de març. Ho dic perquè se'ns ha dit que vam fer tard. Un va ser el dimarts 2 i l'altre el 25 de febrer. Van ser uns posicionaments conjunts de les 13 cambres catalanes. Teníem, per tant, els nostres manifestos. 

- No van subscriure el manifest de les patronals.

- En el de l'acte del 4 de març se'ns va convidar, però el text ja estava dat i beneït i no hi vam poder participar. No podíem canviar ni una coma. Nosaltres condemnem el vandalisme, en això no hi ha qüestió. Però pensem que el focus del manifest no era l'adequat i que ens perdíem en altres causes.
 
- Vostè creu que Espanya és atur i mort?

- Jo crec que els missatges s'han de vigil. Això venia d'una altra piulada en què es donaven unes dades en què es comparaven les situacions d'Espanya i Grècia. Però vivim en un món en què les frases es truen de context. Joan Canadell és una persona molt activa a les xarxes. Jo no ho soc tant. No és el meu estil.     

- Com estan les seves relacions amb les grans empreses? Quan van arribar a la Cambra, es va dir que farien fora l'Ibex.

- No ho vam dir en aquests termes. El que no ens sembla bé és que dins d'una cambra hi hagi un seguit de vots que s'aconsegueixin pagant un preu i que puguin canviar el sentit del vot, per exemple, a l'hora d'elegir presidents. Però això no té res a veure amb la relació que tinguem amb cadascuna d'elles, que és fantàstica. Aquestes grans empreses han dit que elles no han vingut aquí a treure'n benefici sinó a ajudar. Aleshores, jo els agafo aquest discurs i, com que han vingut a ajudar i ens fan falta, ens arromanguem i treballem plegats. No hi ha cap problema amb aquestes empreses. És més, en el cas d'una de les que ha marxat, Abertis, la persona del ple en representació seva ha continuat a la comissió d'Infraestructures. Però l'empresa ens diu que no es pot permetre en aquests moments pagar 70.000 euros. 

- Quantes han marxat del ple?

- De les catorze grans empreses que hi havia, n'han marxat tres i en continuen onze. Nosaltres el que hem dit sempre és que la presència d'aquestes empreses no és lògica i que a l'hora d'elaborar una llei, treballarem perquè això no passi. Però com ho diríem del ple del Parlament o de qualsevol altre ple. Si després d'un procés electoral es veiés que hi ha algun sector sense representació, tenim el recurs dels vocals consultors, que n'hi pot haver fins a 25. Hi ha molts mecanismes per completar un ple. El que no ens sembla bé és que es pugui canviar un vot en funció d'un pagament. 

- Estem en plenes negociacions per formar un nou govern. Quines preferències té la Cambra?

- Hem dit que volem un govern fort i estable, i cohesionat. Però hem de respectar el resultat de les urnes, que també ha estat històric. Se li havia demanat al poble de Catalunya un suport a un govern independentista i aquesta vegada ha estat per damunt del 50%. El més lògic seria un govern independentista, que és també el que ens sembla millor per al país. No és que volem la independència peti qui peti. No, no. Com que estimem el país, pensem que el millor és un govern independentista.  

"Demanem als independentistes que s'entenguin i es coordinin, i que formin un govern i no dos"

- Donaria algun consell a les forces sobiranistes?

- Que parlessin, s'entenguessin i es coordinessin. Que fessin un govern i no dos. En la situació anterior hi havia dos governs en un. Només n'hi pot haver un, format pels partits que siguin.
 
- Per una institució com la Cambra, els provoca algun neguit que un partit clau per a la governabilitat d'un govern com el que esmenta sigui una força com la CUP, expressament anticapitalista? Això ajuda el teixit empresarial?

- Hi ha moltes maneres de fer empresa. Un partit anticapitalista, si demana que no hi hagi cap empresa... Jo soc fidel a ser molt social a l'hora de repartir la riquesa, però la generació de riquesa la fan les empreses. Jo segurament discreparia amb molts membres de la CUP. Però s'ha etiquetat l'empresari d'una determinada manera i empresari és qui aixeca la persiana per obrir una botiga de queviures, o el pagès. No ens pensem que empresaris només són els de l'Ibex. Segur que a la CUP hi ha molts autònoms, que també són empresaris. També necessitem grans empreses, que són tractores de les altres.

- Han llançat la tovallola pel que fa a la Llei de Cambres? 

- No pas. De cap de les maneres. Només estic esperant que es constitueixi el Parlament per tornar-hi a anar. Si tenim tres punts, aquest n'és un. Els altres són ajudar el teixit empresarial i propugnar un nou model basat en el coneixement. És que en la Llei de Cambres hi tenim l'obligació. Totes les comunitats autònomes han desplegat una Llei de Cambres i Catalunya no. 

- Deixi'm fer un apunt personal. Vostè volia ser astronauta.

- Sí, tota la vida m'ha agradat molt l'espai i ho somiava. A més, soc aventurera i sí, volia ser astronauta i anar a la lluna. Era una il·lusió i no se sap mai.

"Empresari és qui aixeca la persiana per obrir la botiga de queviures, no només els de l'Ibex"

- S'hi ha acostat una mica. Va estar treballant a l'Agència Europea de l'Espai.

- Sí, sempre he estat treballant en àmbits de l'espai i continuo amb la meva empresa.     
 
- Expliqui a què es dedica la seva empresa, isardSAT.

- Es dedica a processar dades de satèl·lits d'observació de la terra i a generar productes i serveis amb objectius climàtics.

- S'ha fet molta ironia amb la NASA catalana. Vostè aposta fort per l'estratègia de la Catalonia New Space. 

- Això de referir-se a la NASA catalana és per treure-li serietat. Però nosaltres, com a Cambra, hem estat implicats en l'estratègia de l'economia de l'espai. S'hi han aplegat uns centres de recerca, la Generalitat i la Cambra com a únic representant del teixit empresarial. Aquest projecte generarà 1.800 llocs de treball en els propers quatre anys. Seran llocs de treball d'alt valor afegit. Catalunya té moltes empreses dedicades a l'espai. Però històricament li ha costat molt perquè s'ha associat l'espai a grans empreses o empreses lligades a governs. La nova economia de l'espai és un concepte radicalment diferent: pressupostos més petits, temps reduït i objectius comercials. Aquí ara ens hi podem fer un lloc i, a més, es vincula molt al tarannà del país, molt innovador. La Generalitat ha fet bé de veure aquesta oportunitat quan encara hi érem a temps.