Catalunya té marge per millorar en la gestió de la immigració, conclou un informe encarregat pel Govern de la Generalitat. Els àmbits on es podria actuar són diversos, però una de les principals propostes plantejades és que cal donar més suport econòmic a uns ajuntaments que en moltes ocasions asseguren haver quedat superats per les peticions d'atenció social. Així, l'estudi reclama crear un "Fons Català per a l'Acollida" que asseguri que faci transmissions permanents de diners als municipis amb criteris de proporcionalitat. A més migrants, més ajuda econòmica. Aquest plantejament, però, hauria de deixar enrere el sistema de subvencions puntuals i convertir-se en "un recurs estable i predictible", sosté l'informe redactat pel Comitè d'Experts per la Transformació i la Innovació Social (CETIS) del Departament de Drets Socials i Inclusió.
"Cal avançar cap a un sistema de finançament estructural que permeti als municipis desenvolupar polítiques a mitjà i llarg termini, especialment en aquells territoris amb més pressió en l’acollida", remarquen els autors del document Repensar la governança migratòria a Catalunya. En aquesta línia, es planteja que caldria també un suport econòmic de l'estat espanyol i de la Unió Europea (UE) per mantenir una política d'acollida adequada. Una de les possibilitats seria vincular aquest nou fons permanent al Pla de barris i viles de Catalunya 2025-2029, es planteja des del CETIS.
El document aplega nombroses propostes, algunes de més concretes i algunes de més genèriques, però la clau és que és un text consultiu: no són iniciatives del Govern de Salvador Illa i no representen cap compromís de l'executiu socialista. El contingut de l'estudi marca un camí recomanat a l'administració, però després haurà de ser la Generalitat la que decideixi quines mesures vol desplegar. De moment, la consellera Mònica Martínez Bravo ha insistit que el que faran serà "estudiar" el text i contemplar quins moviments poden fer a partir d'ara, sense marcar cap prioritat d'entrada. Sobre el marge que li queda al Govern per actuar, ara que té diverses propostes específiques sobre la taula, la principal responsable de l'informe, Gemma Pinyol-Jiménez, ha insistit que una de les principals preocupacions del document ha estat plantejar línies d'actuació "realistes", que es puguin dur a terme amb una certa facilitat.
Introduir la història de les migracions al currículum escolar
Una de les prioritats que contempla l'estudi és la necessitat de combatre "la normalització dels discursos antiimmigració". Això, segons els investigadors, "obliga a desplegar estatègies innovadores per recuperar l'espai del relat". En aquesta línia, se situa l'opció de fer un "Pacte per la Convivència Democràtica i el Benestar Social" per recuperar la idea d'una societat plural, i específicament menciona la possibilitat de posar el focus en els centres educatius del país.
Els experts de la Generalitat defensen que cal ampliar el context de per què la gent migra a les aules catalanes. "És necessari incorporar als currículums escolars una perspectiva plural que reflecteixi la diversitat de la societat catalana, incloent-hi la història de l’emigració i immigració a Catalunya, així com les herències del colonialisme, el racisme, la discriminació i les desigualtats estructurals", apunta l'informe. La consellera Martínez Bravo ha assegurat que discutirà la proposta amb la màxima responsable del Departament d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó.
En aquest mateix sentit, es reivindica la idea de reforçar programes educatius i culturals per prevenir els discursos d'odi, amb especial atenció a la joventut i les xarxes socials. I, per completar el rang d'accions possibles, es menciona també la necessitat de "pensar com donar visibilitat a les bones pràctiques locals i a les aportacions positives de les persones migrades a la societat catalana".
Desplegar l'oblidada l'Agència de Migracions
Igualment, l'informe recupera la idea de l'Agència de Migracions de Catalunya, que fa temps que sobrevola l'imaginari de la Generalitat sense que mai se l'hagi acabat de dotar de recursos perquè sigui una realitat. Al seu parer, el Govern hauria de desplegar-la i assegurar que funciona per resoldre algunes disfuncions. Una de les mesures destacades en aquest sentit seria que es fes responsable "de reforçar els equips tècnics en estrangeria i acollida per evitar colls d’ampolla en els tràmits, donar suport als municipis i entitats i facilitar una gestió eficient que eviti perpetuar situacions de vulnerabilitat i irregularitat".
