Societat

Els forats negres del català: tres àmbits on la llengua és especialment feble

La llengua catalana passa per situacions d'especial debilitat en diversos punts del territori i en determinats àmbits d'ús

ARA A PORTADA

Què marcarà l'inici del segon curs d'Illa a Palau? Sara Escalera
Illa promet la «lletra petita» del finançament aviat per aplanar els pressupostos amb ERC Bernat Surroca Albet
Salvador Illa i Carles Puigdemont obriran el curs amb una reunió a Brussel·les Oriol March | Lluís Girona Boffi
ERC accelera la seva proposta de finançament al Congrés Lluís Girona Boffi
Herències d'agost, deures de setembre Ferran Casas i Manresa

NacióDigital

Publicat el 09 de desembre de 2019 a les 17:33

Actualitzat el 09 de desembre de 2019 a les 17:35

Quina salut té el català? I a tot el país i en tots els camps té la mateixa? És la pregunta que intenta analitzar una sèrie de tres reportatges de dades i mapes de NacióDigital -consultables a continuació- en relació a una qüestió que torna a ser d'actualitat arran del qüestionament recent del model d'immersió lingüística.

L'ús de la llengua per territoris, l'avenç en la transmissió com a llengua materna, i la seva preeminència en diferents àmbits -com el de la telefonia mòbil- i entre el jovent són els aspectes en què cada notícia posa la lupa i mira de desxifrar traient tot el suc a l'enquesta d'usos lingüístics.

  El castellà s'usa el doble que el català en els missatges de mòbil a Catalunya. La llar, el veïnat o les amistats són els altres àmbits on la preeminència del castellà és superior.

  MAPES «Forats negres» del català: només el 12% el té de llengua habitual a l'Hospitalet. La presència del català varia molt arreu del país, segons l'enquesta d'usos lingüístics, i en alguns territoris de l'entorn de Barcelona és força residual.

  MAPES El pas al català com a llengua materna es resisteix a l'entorn de Barcelona.