Diversos metges han proposat que els facultatius hagin obligatòriament d'avisar la Direcció General de Trànsit (DGT) quan un conductor sigui diagnosticat d'una malaltia mental o li receptin algun psicofàrmac. D'aquesta manera, asseguren les autoritats de trànsit podrien restringir l'ús del vehicle a aquestes persones en determinades circumstàncies, prohibir-ne l'ús temporalment o de manera permanent. Això, segons ells, redundaria en una major seguretat viària, ja que es calcula que entre el 12 i el 20% dels accidents estan relacionats amb malalties o l'ús de psicofàrmacs. Un 25% dels morts a les carreteres estan relacionats amb l'alcohol.
En la segona i última jornada del sisè Congrés Internacional sobre Polítiques Europees de Trànsit, celebrat a Barcelona, la directora de la DGT, Maria Seguí, ha dit que actualment ja existeix la possibilitat que els metges, voluntàriament, es dirigeixin a la DGT per comunicar-los casos com aquests, però ha admès que s'està estudiant la possibilitat de donar a conèixer més aquesta possibilitat, fer-la més accessible i fàcil i fins i tot obligar els metges a comunicar els casos, com passa amb les malalties infeccioses.
El psiquiatre de la Vall d'Hebron Miquel Casas ha explicat que mentre el trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) afecta el 4% de la població, entre els conductors amb conductes il·legals i reincidents el percentatge arriba al 16%. En el cas de l'abús de l'alcohol la proporció passa del 3 al 9% i en el cas de les drogues del 3 al 58%. Per això, considera que hi ha molts conductors no diagnosticats de malalties psiquiàtriques, ja que les distraccions a la carretera poden ser conseqüència de patir TDAH, o l'abús d'alcohol i drogues són el resultat d'una malaltia prèvia com els trastorns de personalitat, ha dit. Els que corren a més velocitat de la permesa, per exemple, són "cercadors de sensacions", que també poden considerar-se malalts psiquiàtrics o, fins i tot, psicòpates.
Però Casas lamenta que la immensa majoria d'aquests malalts no estiguin diagnosticats. En aquest sentit ha explicat que des del seu hospital van fer un experiment amb 900 assistents a cursos de reeducació viària per recuperar els punts. Van assistir a una classe i els van explicar diversos símptomes mentals que podien patir i que podien causar accidents, i els van dir que si els patien els anessin a visitar. El 43% van respondre afirmativament i, d'aquests, el 90% van ser diagnosticats positivament amb símptomes. El doctor Antonio Gómez Peligros ha demanat que la Unió Europea estableixi una classificació comuna de medicaments que afecten la conducció.
El doctor Josep Serra, per la seva banda, ha demanat que els metges de capçalera, sense vulnerar el dret a la intimitat i la protecció de dades, puguin omplir formularis electrònics similars als de les baixes laborals per tal que Trànsit conegui els conductors que es troben en circumstàncies que haurien de limitar la seva conducció o fins i tot prohibir-la. El programa s'ha anomenat Sistema Integrat de Gestió d'Incapacitat Viària (SIGIV).
Bloqueig per satèl·lit
Bloqueig per satèl·lit
Fins i tot ha proposat que en el futur el sistema de satèl·lits de navegació europeu, Galileu, permeti bloquejar els cotxes amb conductors incapacitats per a conduir. Un altre d'aquests sistemes és l'anomenat 'alcolock', un aparell que bloqueja el cotxe si el conductor supera el límit màxim d'alcoholèmia. Mentre a països com Suècia existeix des de fa 15 anys i n'hi ha més de 100.000, a Finlàndia els metges poden recomanar-lo sense esperar a una infracció del conductor. En altres països és obligatori al transport públic, els autobusos escolars, les ambulàncies o el transport de mercaderies perilloses, i fins i tot es té en compte en les adjudicacions públiques.
