Els Mossos d'Esquadra estrenaran un "portal de transparència" per oferir dades dels operatius policials en aquelles manifestacions arreu de Catalunya en què hi hagi aldarulls. El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha assegurat en la roda de premsa posterior a la Junta de Seguretat Local de Barcelona d'aquest dimecres, que el portal ja està a punt i ha afirmat que servirà per demostrar que la policia catalana "no té res a amagar". Tot i que el conseller ha afirmat que les dades es publicarien en temps real, posteriorment fonts oficials d'Interior han aclarit que es farien públiques a posteriori.

Segons ha detallat Sàmper, al portal s'hi podrà trobar informació sobre els dispositius policials i també sobre agents i manifestants ferits. "No volem que es generin sensacions diferents a allò que passa", ha defensat el conseller. Sàmper ha dit que el portal recollirà informació de qualsevol manifestació però especialment d'aquelles on hi hagi "violència".

Sàmper ha expressat preocupació pels aldarulls registrats en manifestacions a Barcelona posteriors a l'empresonament de Pablo Hasél. "Esperem que a partir d'ara siguin pacífiques perquè el dret a manifestació i protesta només té sentit quan és pacífic", ha afirmat. En la mateixa línia s'ha expressat el tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, que ha comparegut amb Sàmper en roda de premsa tot i que l'alcaldessa, Ada Colau, també havia assistit a la reunió.

"Ens preocupa la violència que hi ha hagut", ha dit Batlle. El primer tinent d'alcaldia també ha volgut recalcar la "condemna unànime a la violència" que Barcelona i el Govern ja van escenificar després dels primers aldarulls.

Comissaria compartida al carrer Aragó

En la roda de premsa conjunta, Batlle i Sàmper també han assegurat que d'aquí a 15 dies la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra compartiran una nova oficina de denúncies al carrer Aragó de Barcelona. L'exconseller d'Interior, Miquel Buch, va anunciar l'obertura de la comissaria a l'estiu sense haver arribat a un consens amb l'Ajuntament.

Ara, Batlle ha assegurat que la policia local s'hi "integrarà" i que l'oferiment dels Mossos d'Esquadra serà respost "d'immediat".

Batlle nega el "biaix ètnic"

A preguntes dels mitjans, Batlle ha negat que a Barcelona es facin detencions per biaix ètnic. En les dues últimes setmanes els Mossos d'Esquadra, la policia nacional espanyola i la Guàrdia Urbana han detingut almenys 20 persones per infringir la llei d'estrangeria, és a dir, per no tenir papers.

Batlle, però, ha emmarcat les detencions en el Pla Tremall contra els lladres multireincidents, que ha comportat 1.677 detencions, de les quals s’haurien dictat 291 ingressos a presó. El tinent d'alcaldia ha assegurat que la policia no es fixa en si els detinguts són estrangers o no i ha titllat d'"intoxicacions" les denúncies d'identificacions per perfils racials.

El comissari dels Mossos d'Esquadra, Carles Anfruns, ha traspassat a la policia nacional espanyola qualsevol responsabilitat sobre operatius d'estrangeria. El passat mes de juny, el cap dels Mossos Eduard Sallent, va reconèixer que la policia catalana feia identificacions per "biaix ètnic".

Un 41% menys de delictes

Els cossos policials han analitzat durant la reunió la reducció d'un 41% dels fets delictius a Barcelona, una davallada clarament influïda per la pandèmia. Els furts han disminuït un 57%, els robatoris amb força un 31% i els robatoris amb violència i intimidació a la via pública un 32,6%.

Barcelona és la regió policial que experimenta un major decrement en les infraccions penals, seguida de les regions policials metropolitanes. Durant l’any passat la reducció a nivell de Catalunya es va situar en un 26,7%.   

Amb tot, durant el 2020 els delictes de maltractaments en l’àmbit de la llar han crescut un 8,5%, situant-se en 1.421. També les amenaces, relacionades amb problemes de convivència van créixer un 3,1%. Pel que fa als casos de violència de gènere, creixen un 2,5%, amb un total de 2.389 fets denunciats. La tipologia que puja més en aquest àmbit són els trencaments de condemna, amb un increment del 39,4% i els maltractaments amb l’àmbit de la llar amb un 7,5%.