"Que el món s'acaba també ho veiem amb l'evolució de mots seleccionats per ser neologisme de l'any". Cito textualment una piulada que s’ha fet per al concurs de mems lingüístics, una de les novetats de la campanya del Neologisme de l’Any, a part de votar dues llistes: la paraula nova i la paraula corrent. Que, per cert, encara sou a temps de participar en el concurs de mems lingüístics fins al 31 de desembre. Tic-tac, tic-tac...
Feta la falca, doncs sí, tal com pronosticava l’any passat amb el terme ecoansietat, no cal ser gaire llumenera per adonar-se que el canvi climàtic fa que emergeixi terminologia de l’àmbit: ecoansietat, refugi climàtic, nit tropical... Ens centrarem, però, en les paraules guanyadores del 2023. Una ens agrada molt (viralitzar) i l’altra ens embafa (tiet, tieta). Una de freda i una de calenta.
Pel que fa a la paraula nova, aquest any ha triomfat el món de la tecnologia i de les xarxes socials i a mi ja m’està bé (bot ha quedat en segona posició). Tinc molts arguments a favor de viralitzar, fins i tot de personals i més íntims perquè vaig agafar un virus de panxa per Nadal, però no entrarem en el sentit literal del mot. Com segurament ja sabreu, viralitzar vol dir difondre continguts a través d'internet, especialment per mitjà de les xarxes socials, creant un efecte propagador anàleg al d'un virus. L’adjectiu preferent en català és víric (per entendre’ns, és la formació genuïna); viral l’hem adoptat de l’anglès i ha entrat amb tanta força que ja es documenta en fonts de referència, encara que no sigui normatiu.
Per tant, podem dir que víric i viral són sinònims, però viral encara no apareix al diccionari normatiu. D’altra banda, viralitzar és un derivat ben format a partir de l’adjectiu viral, aquest terme ens ve directament de l’anglès viralise. Fa certa gràcia que la normativa accepti un terme del qual no entra l’arrel del nom (és a dir, viral). A aquestes alçades ja no hi ha marxa enrere, adoptem-lo amb carinyo abans que algun il·luminat ultrapurista s’inventi viricitzar. Esperem que el diccionari normatiu entri aviat l’adjectiu viral, per coherència. I, si no, tal dia farà un any. Que els diccionaris, en general, tampoc no van a missa.
Òbviament, no tinc arguments lingüístics en contra de tiet, tieta i no m’hi trobareu, al bàndol dels que el titllen de castellanisme o dels que diuen que el diccionari normatiu no entra diminutius, cosa que és falsa. Estic en contra de la campanya que s’ha anat alimentant arran del Paraulògic i la gran descoberta que la paraula tiet, tieta encara no era al diccionari normatiu. Podem dir que el món tietil es va viralitzar. Ens anava molt bé que aquesta parauleta no hi fos per trencar amb el tòpic del tot allò que no es documenta en un diccionari o en una gramàtica no es pot dir; en definitiva, per dir que els diccionaris no són lleis i que ens hem de relaxar. Ens servia com a exemple per il·lustrar que, si una paraula no surt al diccionari normatiu, no vol dir que no es pugui dir o que estigui mal dita.
És bo i és sa acceptar que no ho podem tenir tot al diccionari, però què ha passat? Els parlants del català oriental són poderosos i la campanya ha donat el seu fruit. Un cop més, guanyen les formes més esteses i, d’aquesta manera, ajudem a potenciar l’estigma de les variacions dialectals i dels localismes. No fem tant el ploramiques quan la gent menciona un localisme que no es documenta ni en una obra descriptiva. Això sí que és un daltabaix emocional! Sort dels diccionaris de variants i altres reculls descriptius del Parlar de tal lloc. Un monument, a tots ells!
D’altra banda, posats a revisar una mica les etiquetes en les definicions, la tia i l’oncle, que seran a partir d’ara sinònims dels desitjats tiet i tieta, haurien de definir-se amb un descriptor més genèric, no necessàriament han d’estar casats i ser la “muller” i el “marit” de la tia o de l’oncle. Es pot fer servir un altre genèric com ara parella i ens adeqüem una mica més als temps moderns.
Finalment, el mot quiròfan va quedar en segona posició com a paraula corrent. Una lluita aferrissada de fa anys perquè l’accepti el diccionari normatiu, però que no hi ha manera, és un perdedor nat com el barco: que si és un castellanisme, que si és un cultisme mal format... Mireu, prou d’excuses: tothom sap què és un quiròfan i tothom en diu així, ningú diu sala d’operacions. La llengua no sempre és lògica i no es regeix sempre per motius estrictament científics. Això sí, no patim, que tard o d’hora totes les paraules corrents candidates a entrar al diccionari normatiu haurien d’entrar-hi, oi?