Armand Puig i Quim Erra són dos catalans amb experiència i veu al Vaticà. Un és prevere, doctor en Ciències Bíbliques i president d'una agència de la Santa Seu per la qualitat universitària, l'altre ve del món sanitari i exerceix de conseller al govern de l'orde de Sant Joan de Déu. Tots dos encaren el conclave per escollir al nou papa amb esperança i dues idees clares: el procés no serà gaire llarg i estarà marcat pels vots dels cardenals designats per Francesc. 

Tal com explica Puig a l'ACN, no hi ha "cap nom tancat", tot i que sí que hi ha una "dualitat" entre els prelats aperturistes i els conservadors. Erra, a més, creu que la majoria d'electors opinen que els canvis fets per Francesc "no tenen marxa enrere". 

"No veig cap persona ja definida per ocupar la seu de Sant Pere, més aviat crec que caldrà que els cardenals vagin veient i això durarà uns quants dies, fins que obri el conclave, que serà entre el 5 i el 8 de maig, i aleshores veurem quants dies triga a sortir la famosa fumata blanca, és a dir, que hagin triat algú i que aquest hagi acceptat", apunt Puig des de la seva residència al barri de Trastevere. A parer seu, el procés no serà llarg perquè els electors no voldran projectar “una imatge de falta de concòrdia i entesa". 

"Ràpidament, es definiran nom, dos o tres, i al final, com passa sovint en votacions així, s'escollirà entre dos", preveu aquest expert. Preguntat per l'existència de diverses 'famílies' entre els cardenals, ell lleva importància a la divisió, però admet que històricament hi ha hagut visions variades dins del catolicisme i la cúria. "En tot grup humà hi ha els que voldrien córrer més i els que menys, els clàssics i els avançats, els que empenyen, i els que alerten.

Els dies de dol al Vaticà

Tot i que la data d'inici del conclave encara és incerta, el que ja se sap és que després del funeral de Francesc l'Església catòlica inicia un període de nou dies de dol, conegut com a 'novendialis'. Durant aquest període, se celebraran misses en sufragi per l'ànima del pontífex, cada una dedicada a un col·lectiu diferent: la Capella Papal, els fidels del Vaticà, la diòcesi de Roma, la Cúria Romana, les Esglésies Orientals, els religiosos i altres institucions eclesials.

En aquest temps de pausa, els cardenals i els noms més rellevants de l'església mantenen tota mena de trobades i reunions on, a poc a poc, es van definint les prioritats i característiques que hauria de tenir el nou papa. Passat aquest marge, s'iniciarà la fase de conclave, quan només es vota i resa. En aquest procés hi participaran els 133 cardenals que poden votar, és a dir, els que tindran menys de 80 anys el dia que comenci l'elecció. Tal com expliquen fonts eclesiàstiques a l'ACN, els prelats no voten en representació de ningú, ni països, ni grups, ni ordres, i atenen només la seva intuïció i la inspiració que els arribi a través de l'oració.

El nombre d'homes que escolliran el nou pontífex és superior al límit de 120 fixat per Joan Pau II el 1996, en una norma que dona entre 15 i 20 dies d'ençà de la mort del Papa per a l'inici del conclave. Així, la successió de Jorge Mario Bergoglio començarà entre el 6 i l'11 de maig a la Capella Sixtina de Sant Pere del Vaticà. Les discussions donaran pas a tantes votacions com sigui necessari fins a assolir un consens mínim de dos terços dels cardenals al voltant d'un nom. La fumata blanca serà el senyal que ja hi ha nou Papa.

El càstig per trencar el silenci del conclave

El Col·legi de Cardenals ja pot posar data per l'inici del conclave. En el dia marcat, se celebrarà al matí la missa votiva 'Pro eligiendo Papa' a la Capella Paulina del Palau Apostòlic, al Vaticà, i després els cardenals es desplaçaran a la tarda a la Capella Sixtina, on faran un jurament sobre el secret de les deliberacions.

La normativa és molt estricta en aquest punt, ja que "s'hauran d'abstenir de mantenir correspondència epistolar, telefònica o per altres mitjans de comunicació amb persones alienes" al procés fins que no hi hagi un nou Papa. Si algun no ho fes, podria afrontar l'excomunió de l'Església catòlica. El crim de la simonia –comprar vots– també serà motiu d'excomunió. Aquells que no participin del conclave que es trobin amb els cardenals durant el procés tenen "absolutament prohibit" mantenir-hi converses. A més, la Capella Sixtina i altres zones destinades a celebracions litúrgiques relacionades amb l'elecció del nou pontífex "han d'estar tancades a les persones no autoritzades".

El reglament també diu que si algun cardenal amb dret a vot es negués a participar-hi o voldria marxar-ne a mig conclave, ja no podrà ser readmès, excepte si el motiu és de malaltia "reconeguda sota jurament pels metges i comprovada per la majoria dels electors".