La Model ja no admet més presos. Els últims nous reclusos que acull la presó barcelonina van entrar-hi aquest dilluns, i ara es prepara per posar fi a 113 anys d'història. El procés genera incertesa entre els interns, que d'aquí al juny seran distribuïts en altres centres penitenciaris, i temen que els familiars ho tinguin més difícil per anar-los a veure. "No conec ningú que estigui content amb el tancament de la presó", afirma en David, que fa dos anys que va ingressar-hi. Ell té la visió dels interns, que relata a NacióDigital en un recorregut per la presó. La prioritat dels reclusos no és la mateixa que la dels veïns i les institucions, que fa anys que esperen i batallen per fer realitat el tancament.

Els darrers nous presos que van entrar a la històrica presó barcelonina ho van fer aquest dilluns, a les quatre de la tarda. Eren quatre homes, d'entre 24 i 43 anys, en recerca i captura per impagament d'una multa per delicte de lesions. En els quatre casos, es tracta de presos que compleixen condemna, si bé la majoria dels que ingressen al centre són preventius: estan a l'espera de judici o sentència. Amb els quatre últims ingressos, la presó va tancar aquest dilluns amb 1.016 interns, un nombre que a partir d'ara només anirà que a la baixa.

Els últims de la Model tenen poca informació de primera mà sobre els plans del Departament de Justícia per tancar-la el juny. Saben el que saben per comentaris dels familiars o els funcionaris. Els primers a sortir sembla que seran els menors de 25 anys a partir de la setmana que ve, afirma en Manel, un altre pres que ja fa un temps que hi és ingressat. "El que sí que sabem és que a finals d'abril i el maig ja començarà a fer-se el trasllat de manera més massiva", relata.

Ara "és molt fàcil" rebre visites

La dona i els fills d'en David han de venir de Màlaga, i el fet d'haver de sortir fora de Barcelona els ho farà encara més complicat. L'advocat ve de Mataró: fins ara eren 50 minuts fins a Sants i 10 més fins a la Model. Un altre intern, en Manel, és del Vallès, i per arribar a la Model la família poden agafar el tren. "És molt fàcil", remarca. Si els traslladen a Brians I, a Sant Esteves Sesrovires (Baix Llobregat), ja dependran del cotxe. El Departament de Justícia, però, ja ha anunciat que s'incrementaran les ajudes perquè es desplacin els familiars.
 
Canviar a un edifici més modern no és la primera prioritat de qui està entre reixes, sinó sortir-ne l'abans possible. Al capdavall, una presó és una presó, s'anomeni Model i arrossegui tota la seva càrrega simbòlica, o es digui Brians I, la qual s'ha convertit des d'aquest dimarts en el nou centre de referència dels presos preventius de Barcelona. "És una presó. És igual aquí que allà", relata en Manel.

És el primer cop que ingressa en un centre penitenciari, i al principi pensava que seria més dur. "M'ho imaginava molt pitjor", confessa. I continua: "Venia bastant espantat. Després veus que no n'hi ha per tant". En David, un altre intern sense experiència prèvia, afirma exactament el mateix: "M'ho imaginava pitjor". Ho diu malgrat que hem parlat amb els dos per separat. La presó ha permès entrevistar tres dels presos que s'han prestat a parlar amb la premsa, i la conversa la fem sense personal de Justícia al davant.

S'agafa empatia, però sense fer amics

En Llorenç sí que disposa de més referents sobre les presons. Té 36 anys, i hi va entrar per primer cop amb 21. Ha entrat i sortit diverses vegades, tant a Catalunya com a fora. "A veure si et retires", li diuen alguns funcionaris de la Model. "Alguns d'ells tenen empatia amb mi, i jo amb ells", reconeix. I, com els altres reclusos entrevistats, els agradaria seguir amb els seus companys de cel·la. Passen moltes hores junts i tenir-hi bona relació és fonamental. Però cada pres té la seva circumstància, i és molt probable que molts acabin separats amb el trasllat.
 
Aquí tampoc s'hi ve a fer amics. "Aquí s'hi entra sol, i te'n vas sol", adverteix en Llorenç. El que sí que ha aconseguit a la presó és a bregar-se en la vida, com aquell dia en què es va barallar amb un reclús amb una pena de 30 anys. Llavors va decidir que havia de fer culturisme, i ha passat de pesar 59 quilos a 86. Tot múscul. "A la presó m'he fet un home", remarca. A la Model fa uns anys que estava en una cel·la amb cinc interns més, quan la capacitat seria de dos. Ara en són tres. Si va a Brians, no seran més de dos per cel·la.

"Aquí les condicions són tercermundistes", critica, però no té massa expectatives més enllà de la millora de l'espai físic. Segons ell, "el menjar és igual de dolent a totes les presons". A Brians sap que hi ha dones, i espera com a mínim poder parlar amb elles en algun moment. A parer seu, la Model hauria de ser història des de fa temps. "Això s'hauria d'haver tancat fa molts anys", sosté, però el que no veu tan clar és que no hi hagi encara una presó a Barcelona. També es planteja com s'ho farà qui hagi de rebre visites.

Cal mantenir algun tros en peu?

Malgrat que a la presó es pugui estar bé amb el company de cel·la o tenir certa empatia amb alguns funcionaris, resulta complicat tenir estima pel centre. "Cap tipus d'afecte, res de res", assevera en Manel. Reconeix "el que ha representat per a la ciutat" la presó, però admet que, per als interns, això no significa "res de res". Un cop a dins, els reclusos recorden que només es veuen "quatre parets". En Manel mira cap a la finestra, i exhala que això pot ser la Model com una presó de Múrcia.
 
Ell creu que s'ha d'enderrocar tota. "No toca al centre de Barcelona", defensa. En David, en canvi, demana guardar el panòptic o algun lateral perquè es pugui visitar. Els dos formen part de la galeria 1, i tenen certs "privilegis", relata en Manel. Bé, de privilegiat no ho és ningú a la presó, però sí que gaudeixen d'alguna facilitat més perquè ajuden en el menjador a servir els àpats. A en Manel l'ajuda a no pensar tant, i guanyen un petit sou. En Llorenç pinta quadres al taller, i participarà en un concurs. Un dels seus referents és Picasso.

Els 40 presos que tancaran la Model

Encara no s'ha decidit qui seran, però en Manel i en David tenen números d'estar entre els últims 40 presos que deixaran la Model. Segons el director de la presó, Josep Font, serà un grup "molt selectiu i reduït", i són els que ajuden en la neteja, el manteniment o el menjador. A poc a poc aniran disminuint els espais residencials, els serveis i les prestacions, però sense aquests interns no poden funcionar alguns dels essencials, que es mantindran operatius fins a l'últim moment.

Font considera que la majoria de reclusos i treballadors tenen sentiments "ambivalents", i és que "és ineludible la necessitat del tancament del centre", però en el fons dins del sistema la gent "se l'estima". En la seva opinió, la presó està "més que amortitzada" i és "anacrònica", i cal afrontar el trasllat. El director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, garanteix que el tancament de la Model "és quelcom irreversible", i ara com ara "s'està complint la planificació marcada".