La insistència de vegades té premi. I això és el que aquesta vegada poden reivindicar les entitats -per la memòria històrica i veïnals- que fa anys que reclamen que la presó de la Trinitat Vella es conservi parcialment com un espai de memòria de la repressió franquista. L'actual govern municipal, en mans de Jaume Collboni, fa temps que es mostra reticent a acceptar del tot les peticions de les entitats. Davant aquest estira-i-arronsa, la resposta ciutadana va ser moure fitxa i reclamar al Departament de Cultura de la Generalitat que el declarés Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), la màxima distinció patrimonial que pot concedir l'administració catalana. Ara, després de mesos d'estudi, fonts de la conselleria detallen a Nació que accepten la petició popular i que ja han transmès la decisió tant a l'Ajuntament com als col·lectius implicats.
Fonts oficials del Departament de Cultura estableixen que en una reunió d'aquest dimarts passat "es va exposar la proposta de declaració" als tècnics municipals i a la regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva, i que també se'ls va fer saber "les gestions que a partir d'ara caldrà impulsar" per arribar a "la declaració final" de l'espai com a bé patrimonial a conservar. Aquesta decisió, així, ajudaria a protegir la façana i alguna altra part del centre penitenciari, que actualment està actiu, però que està previst que tanqui aquest mateix any i els presos es traslladin a les noves dependències que s'estan enllestint a la Zona Franca.
Els detalls de la proposta, i les implicacions que té la irrupció de la Generalitat, s'aniran concretant pròximament. De fet, la Comissió de la Dignitat, juntament amb el teixit associatiu del districte de Sant Andreu, prepara una compareixença de premsa aquest mateix divendres per informar sobre els moviments que s'inicien a partir d'ara. Precisament ha estat aquest front organitzat el que havia fet arribar a la conselleria de Cultura nombrosos documents per reclamar que es preservessin alguns elements arquitectònics rellevants del que va ser una presó clau per tancar les dones represaliades durant el franquisme, i perquè ara aquest indret serveixi de lloc de memòria d'aquella repressió.
Adeu a la presó per fer-hi pisos
Les entitats subratllen que el seu pla no va en detriment del projecte de l'Ajuntament. El consistori vol construir-hi pisos, una vegada l'activitat actual del centre penitenciari es pugui traslladar del tot a la Zona Franca. El planejament calcula més de 400 nous pisos i alguns equipaments en tot el sector de l'antiga presó. De moment, però, l'edifici de la Trinitat Vella es manté com a centre obert, un espai dedicat als presos amb el tercer grau, que ja han complert gran part de la condemna, però que hi han d'anar a dormir. Alhora, hi ha una part de l'antic edifici penitenciari que ja ha estat enderrocada i on fa temps -des del 2022- que les màquines treballen per aixecar-hi nous pisos.
Per defensar la preservació d'una part de l'equipament, des de la Comissió de la Dignitat han aportat documents -com el que va presentar l'any 2021 l'associació d'arquitectes El Tinglado al mateix Ajuntament- que sostenen que es poden conservar aspectes clau de l'edifici i repartir els nous pisos que s'hi volen construir sense que es redueixi la xifra d'habitatges.
El govern municipal, contrari al BCIN perquè "retardaria" els habitatges
Tanmateix, fins ara, el govern Collboni no ho ha vist clar. En el Consell de Barri de la Trinitat Vella del passat mes de novembre, la regidora Marta Villanueva va explicar el punt de vista de l'executiu local, en relació a la qualificació de Bé Cultural d'Interès Nacional. "La demanda no es compatible amb el futur de l'habitatge i equipaments previstos dins del projecte. La conservació de la façana afectaria tant a l’accessibilitat com a la superfície dels blocs", remarcava. En aquest sentit, també apuntava que fa quatre anys que hi ha reunions amb les entitats preocupades per la memòria històrica per mirar quins elements de la presó es poden conservar, i que s'hauria arribat a alguns acords. També s'haurien compromès a fer "una maqueta en 3D de la presó", per recordar com era. "Es vol preservar la memòria històrica, però el BCIN és incompatible amb el futur habitatge i endarreriria la seva construcció", va etzibar Villanueva.
De manera contrària, fa temps que Junts, BComú i ERC es posicionen a favor d'aquesta declaració patrimonial. Argumenten que la repressió de les dones durant l'etapa franquista, i la figura de la presó durant tot el segle XX, es mereixen un record més digne que el que actualment preveia l'Ajuntament de Barcelona.
Un últim greuge al pla de memòria històrica
L'últim greuge que han denunciat les entitats memorialistes se'l van trobar amb la presentació del nou "Pla estratègic de polítiques de memòria de l'Ajuntament 2026-2030". Tots els col·lectius que formen part d'aquest col·lectiu, des de l'Ateneu Memòria Popular fins a l'Amical de Mauthausen, van rebutjar assistir a la inauguració del projecte, a la Model, i van lamentar en un comunicat conjunt que el pla no recollís "la necessitat" que la comissaria de la Via Laietana i que la presó de la Trinitat "es converteixin en espais de memòria". De fet, cap dels dos equipaments sortia mencionat al nou document de l'Ajuntament. Ara, amb aquest nou pas, l'escena canvia substancialment. Faltarà veure com s'hi posa el govern municipal.
