El Departament d'Educació i Formació Professional ha esverat el galliner educatiu amb l'anunci del pla pilot per introduir agents de paisà dels Mossos d'Esquadra en els centres educatius per tal d'afinar mesures de prevenció. El plantejament de la conselleria ha estat ràpidament criticat pels sindicats del sector i les famílies. El sindicat majoritari de mestres, USTEC, per la seva banda, rebutja frontalment la mesura d'Educació i considera que la conselleria hauria d'apostar per l’educació inclusiva i un reforç de plantilles docents i de Personal d’Atenció Educativa. Aquesta, des del seu punt de vista, és la forma de pal·liar les mancances del sistema educatiu en relació amb la conflictivitat a les aules.
“El departament respon amb lògica policial a un problema educatiu i social que fa anys que la comunitat educativa denuncia”, es queixa el sindicat, que remarca que la presència de mossos de paisà “no aborda les causes de fons de la conflictivitat i desvia el debat dels recursos que realment necessiten els centres”. Segons USTEC, la prova pilot que planteja l'administració parteix d’una “premissa equivocada”, ja que “tracta com un problema principalment de seguretat allò que és, sobretot, un problema educatiu”: “Quan el Departament no desplega amb ambició l’escola inclusiva, no reforça prou les plantilles, no garanteix orientació, no dota els centres de personal d’atenció educativa i no crea condicions reals per a l’acollida i el benestar emocional, acaba buscant solucions aparents i efectistes”, lamenten des de l'organització sindical majoritària de mestres.
La USTEC no ha estat l'únic sindicat que s'ha oposat frontalment al pla de la conselleria. A través d'una publicació a les xarxes socials, el sindicat Professors de Secundària avisa que la recepta per fer front a la conflictivitat a les aules no és posar policies, sinó “garantir el respecte cap al professorat i la seva autoritat”: “El més important per a nosaltres és que el Departament d'Educació i els equips directius dels centres donin la cara pel professorat i es personin com a acusacions en casos penals”, apunta el sindicat, que subratlla que “l’autoritat a l’aula ha de ser el docent, no la de la policia”. “Si el Govern desplega policia a les aules, mesura força extrema, és que es reconeix que estem tocant fons”, ha conclòs el sindicat.
Aquest posicionament també va molt alineat amb la visió de la Intersindical, que manté que la conflictivitat no es resol amb més policia, sinó que requereix "més prevenció, més personal, més educadors i més serveis socials". En aquest sentit, asseguren que la policia ja ha col·laborat en alguns casos amb els centres educatius, però consideren que el plantejament del pla d'acció de la conselleria és un "malbaratament de recursos".
La mesura del Govern també ha posat en contra les famílies
Més enllà del rebuig sindical, les famílies també s'han posat en peu de guerra contra la mesura de la Generalitat. A través d'un comunicat, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) consideren “profundament desencertat i allunyat de les necessitats reals dels centres”. En detall, les famílies remarquen que les forces de seguretat “tenen com a funció l’exercici de l’autoritat i la força, no pas l’acompanyament educatiu ni la construcció de convivència dins l’àmbit escolar”.
L’aFFaC defineix com un “greu error” apostar per la presència policial als centres educatius en lloc d’invertir en professionals de l’àmbit socioeducatiu, i per això ha exigit que el pla no s’implementi. En aquesta línia, també afegeixen que els centres amb més dificultats són justament els que concentren un percentatge més elevat d’alumnat en situació d’exclusió social i pobresa. “El que aquests centres necessiten són recursos estables, professionals especialitzats i polítiques valentes de reducció de desigualtats", continua l'entitat en el comunicat, que retreu que el departament hagi reduït el nombre d’educadors i integradors socials, sobretot als centres educatius públics, sota l’argument de limitacions pressupostàries.
