Ara, amb 45 anys d'experiència a l'esquena, la presidenta de l'SCAF explica, en una entrevista a NacióDigital, com ha canviat el divorci des de la seva posada en vigor l'any 1981, desmunta diversos mites i tòpics sobre aquest dret i posa sobre la taula la necessitat de crear una jurisdicció especialitzada en dret de família. Ella el considera un dret "molt especial" perquè aborda els temes "més importants" de la vida de les persones.
- Ha dedicat tota la seva carrera professional al dret de família. Que la va portar a escollir aquesta professió?
- Primer cal situar-nos en el context històric. Vaig estudiar el batxillerat elemental que s'acabava als 14 anys i aleshores els meus pares em van preguntar què volia ser, si secretaria, mestra o infermera, que eren les professions de les noies d'aquella època. I jo vaig dir: "No, vull ser advocada". Em van dir que anés endavant. La llicenciatura la vaig fer a la UAB del 1972 al 1977 i, quan acabaves, et donaves d'alta al Col·legi d'Advocats i ja podies exercir. Ja quan estudiava vaig decidir especialitzar-me en la branca del dret de família i fa 45 anys que ho faig.
- Aquest 2021 s'han celebrat quaranta anys de la posada en marxa de la llei del divorci l'any 1981 a l'estat espanyol. Com recorda els primers divorcis que va defensar?
- Quan vaig començar a exercir, l'any 1977, el divorci no existia i el 99,9% dels matrimonis eren canònics. En aquest context, les separacions es portaven al Tribunal Eclesiàstic de Barcelona i ja podien fer-se de mutu acord. Quan va sortir la llei del divorci va ser una reforma molt important que es va fer del Codi Civil espanyol, però aquell moment no es podia anar directament al divorci, sinó que primer calia passar per la separació. I si no es feia de mutu acord, el que demanava la separació havia de dir i acreditar que l'altre era el culpable (maltractament, adulteri, etcètera). En un cas recordo que em vaig trobar que el culpable era el que va demanar la separació i ens hi vam oposar perquè la demandada era l'innocent i no volia separar-se.
- Quins aspectes han canviat en aquestes quatre dècades?
- La reforma important del Codi Civil espanyol va ser quan la causalitat ja no era necessària perquè es considerava que formava part de l'esfera de la intimitat. A més, ja es podia demanar directament al divorci. L'única diferència de la separació i el divorci és des del punt de vista personal. En tots els altres aspectes (fills, habitatge, pensions, etcètera) són iguals. Si et separes, el teu estat civil és casada legalment separada i pots ser parella estable però no et pots casar. En canvi, si et divorcies, l'estat civil és divorciat i sí que et pots casar.
[blockquote]"Et pots divorciar de la teva parella, però com a pares no us separareu mai més"[/blockquote]
- Com ha evolucionat el concepte de divorciar-se els últims anys?
- En tots aquests anys la societat ha evolucionat molt i hem fet la llei del pèndol, hem anat d'un cantó a l'altre. Estàvem en la situació que divorciar-se estava molt mal vist i la gent s'ho rumiava molt. A part d'això hi havia una qüestió important: abans les dones no treballaven com ara i potser no estaven bé, però estaven lligades de peus i mans perquè no tenien independència econòmica. Això feia que s'aguantessin situacions que no estaven bé però els rols estaven molt definits. Ara els homes i dones treballen per igual i els rols són més compartits. Això fa que ara la gent es divorciï més, tot i que a vegades també hi ha un punt d'impaciència o de falta de paciència. A més a més, des de fa uns anys els matrimonis que no tenen fills o que els tenen que ja són majors d'edat es poden separar o divorciar al notari. La diferència és que amb el divorci notarial vas més de pressa que si es fa un divorci judicial. No obstant això, tots dos s'inscriuen en el Registre Civil.
L'advocada fa 45 anys que es dedica al dret de família a Terrassa. Foto: Adrià Costa
- Algun cas curiós que recordi?
- Com a cas curiós potser un matrimoni que vaig separar tres vegades i es tornaven a reconciliar. I després els temes més punyents són els que afecten les criatures. Et pots trobar les interferències parentals perquè hi ha nanos que rebutgen anar amb un o l'altre i quan són més grans canvien d'opinió. Hi ha temes que duren molts anys -recordo un divorci que ha durat 20 anys- i que són un compendi de dret de família perquè ho he fet tot: mesures provisionals prèvies, separació, apel·lació, divorci, contenciós de modificació de les mesures acordades en el divorci, execucions, etcètera. Amb un sol cas fas tots els procediments que poden haver-hi en dret de família.
- Què és el que comporta més problemes a l'hora de divorciar-se?
- Aquí és important trencar amb alguns mites que hi ha al carrer sobre el fet de tenir la guarda o custòdia, com apareix en el Codi Civil espanyol. Tenir la guarda individual o compartida només implica el temps que els fills estan amb un o l'altre i no la capacitat de decisió ni res semblant. Aleshores, per sobre de la guarda hi ha la responsabilitat parental o pàtria potestat, com apareix en el Codi Civil espanyol. Això són els drets i les obligacions dels pares envers els seus fills mentre són menors d'edat i sempre és compartida, per llei. El que pot passar és que un jutge la suspengui o que els progenitors acordin que en determinats temes no sigui conjunt sinó que pugui decidir unilateralment un dels dos. Les tres qüestions bàsiques de la responsabilitat parental són: la salut, la residència i l'educació.
- Quin paper juguen els fills en tots aquests procediments?
- Un altre mite. El que està previst en el Codi Civil és que els jutges escoltin els fills a partir dels 12 anys o abans "si tenen suficient judici", però això no vol dir que el menor pugui decidir. Ara bé, té dret a ser escoltat per decidir en cas de controvèrsia. En aquesta entrevista només hi tenen accés el jutge, el fiscal i el lletrat de l'administració de justícia. Però també és veritat qui hi ha nanos que arriben amb la lliçó apresa o amb un llenguatge que no és propi de la seva edat, i això el jutge ho veu.
- Quins errors es cometen habitualment per part dels cònjuges quan es divorcien?
- És complicat perquè hi juguen les emocions. Són temes que afecten la persona i a tota la seva vida. Un divorci no deixa de ser un fracàs perquè la perspectiva de vida no és la que havies previst. Et jugues el patrimoni i les persones es troben en una barreja de sentiments. A vegades la situació està tan deteriorada que hi ha persones que per tal d'acabar firmarien el que sigui. El que sempre dic és que cal intentar deixar el cor al congelador i pensar només amb el cap. Les presses són males conselleres. Si es cometen errors és molt difícil d'arreglar, tot i que és l'única branca del dret que tot i tenint una sentència ferma es pot modificar perquè parlem de persones, i les circumstàncies de les persones canvien.
Considera imprescindible crear una jurisdicció especialitzada en dret de família. Foto: Adrià Costa
- En quins casos es pot fer?
- Si no es fa de mutu acord, el que vol la modificació de la sentència ha d'acreditar que s'ha produït una variació substancial de les circumstàncies. No s'hi val amb només repensar-s'ho. Això es fa en casos on canvien les situacions econòmiques dels cònjuges. I aquí hi ha dos mites més sobre la custòdia. En molts casos es diu que com que és compartida no s'ha de pagar cap pensió. No. Sempre s'ha de pagar perquè els cònjuges tinguin els diners per posar un plat a taula als fills. El segon mite és que molta gent creu que donat que la custòdia és compartida s'ha de contribuir amb el 50%. Tampoc. Sempre es fa de manera proporcional en funció dels ingressos de cadascú, i jo ho faig amb una vigència d'un any per si cal variar-ho. Quan hi ha fills pel mig, el divorci sempre és més complicat. Als meus clients els dic: "Tu et separes o divorcies de la teva parella, però com a pares no us separareu mai més".
- És complicat arribar a acords?
- Els últims anys la mediació s'ha introduït de mica en mica. Ara s'incideix més en el fet que l'advocat ha d'informar d'un procediment alternatiu de resolució de judici per no arribar al judici contenciós. I que abans d'interposar una demanda has d'acreditar que has intentat la mediació. Sempre dic que un bon acord mai ha d'agradar a cap de les dues parts perquè vol dir que les dues han cedit. Sempre faig el paral·lelisme que un acord és com una partida d'escacs: hem de veure quins moviments fa l'altre per saber com acabarem. I a l'hora de fer acords en podem fer de dues maneres: quan es va de bona fe, fem un puzle; quan hi ha una mica més de picardia, juguem al pòquer.
- Hi ha edat per divorciar-se?
- El que encara no m'he trobat -però s'estan donant casos- és fer un conveni d'una parella que se separa quan esperen un fill que encara no ha nascut. Però no, no hi ha edat. Tant ens podem trobar gent jove que fa molt poc que s'han casat i també tinc clients de 80 anys llargs. En aquests casos és de matrimonis que fa temps que no estan bé i un bon dia prenen la decisió.
[blockquote]"Les parelles de fet tenen un any per demanar la pensió de viudetat; si esperen a l'any 2023, es quedaran sense"[/blockquote]
- Un altre dels canvis recents és la possibilitat de cobrar la pensió de viduïtat de les parelles de fet que ha entrat en vigor aquest 1 de gener. Quines persones se'n poden beneficiar?
- Moltes parelles estables es pensaven que pel fet de poder-ho acreditar perquè havien viscut molts anys junts o perquè havien fet un acte notarial, ja tenien dret a la pensió de viudetat si un dels dos faltava, però no era així. Això s'ha fixat en la modificació del 28 de desembre del 2021. Ara la pensió de viduïtat la poden demanar tots els que ja fa temps que són vidus, però no té efectes retroactius. És important recordar que tenen un any -aquest 2022- per demanar-la. Si esperen a l'any 2023, es quedaran sense.
- Recentment, s'ha determinat que els animals es consideren membres de la unitat familiar. Quins efectes té en cas de divorci?
- Abans que sortís la reforma, els animals de companyia es consideraven com a coses. En els convenis nosaltres ja ho regulàvem però et podies trobar un jutge molt purista que no et volia aprovar el pacte. Però com que normalment les mascotes són dels fills, determinàvem que la mascota estaria allà on estiguin els nanos. Ara, com que són considerats éssers ja els podem regular si les parts no es posen d'acord, tot i que generalment les mascotes no són un conflicte.
Mira desmunta diversos mites sobre el divorci. Foto: Adrià Costa
- Fa unes setmanes va entrar en vigor el nou decret llei sobre la violència vicària. Quins canvis suposa aquesta nova normativa?
- Ja se'n donaven casos, però no s'havia regulat. Aquestes reformes estan molt bé, però a vegades poden ser una mica perilloses perquè automàticament quan hi hagi una denúncia aquells fills no podran estar amb el que ha estat denunciat, encara no hagi estat ni jutjat ni condemnat. Com que el judici pot tardar un temps, el denunciat no podrà veure els fills fins que es resolgui. Si resulta que la sentència és absolutòria, ningú et retorna el temps perdut. Per això crec que s'ha de ser molt cautelós i prendre totes les mesures perquè no sigui una cosa automàtica i se'n faci un mal ús.
[blockquote]"El dret de família no té jurisdicció pròpia com ho pot tenir el penal, el mercantil o l'administratiu. Què passa, que són més importants les empreses que les persones?"[/blockquote]
- Des de l'SCAF apel·len a la creació d'una jurisdicció especialitzada real en dret de família. Per què ho consideren necessari i què implicaria?
- L'SCAF es va constituir l'any 2003 i actualment té 414 socis de tot Catalunya i de les Illes Balears. No obstant això, els advocats fa 40 anys que ens queixem que el dret de família no té jurisdicció pròpia com ho pot tenir el penal, el mercantil o l'administratiu. Què passa, que són més importants les empreses que les persones? Família està dins de la jurisdicció civil i volem que es faci una especialització. No només implicaria tenir jutjats de família sinó tenir l'especialització de tots els operadors jurídics: dels jutges, els fiscals, el lletrat de l'administració de justícia, els advocats, etcètera. El dret de família és un dret molt especial i crec que ha de ser vocacional.En els els jutjats de família el que passa és que hi ha ciutadans de primera i de segona. Si visc a Terrassa sé que tinc dos jutjats especialitzats -el 6 i el 9- però si visc a Sant Cugat aniré a espetegar a Rubí on hi ha vuit jutjats mixtos, és a dir, que porten civil, penal, família... Això fa que s'alenteixin els casos i que el personal no estigui especialitzat.
- Creu que s'aconseguirà?
- Esperem que sí, perquè és una qüestió de voluntat política, que en aquest cas depèn del Ministeri de Justícia.
- Quin consell donaria a les parelles que es plantegen divorciar-se?
- Que procurin aplicar el sentit comú i que mirin de fer les coses el més bé possible perquè d'això depèn el seu futur. Hi ha alguna gent que està tan enfadada que miren de fer la punyeta amb el més mínim. També donaria un consell als que volen casar-se o parella estable. En el cas dels que es volen casar, que vagin al notari i facin els capítols matrimonials, i els que es facin parella de fet que hi vagin per regular la seva convivència. Alguns diuen que sembla una falta de confiança però jo ho veig com una manera de deixar per escrit el teu funcionament econòmic pel dia a dia o regular la situació en cas del cessament de la convivència.
