Rep El Despertador cada matí al teu correu
Ahir diumenge es va commemorar el sisè aniversari de l’1-O. Arribava en plena negociació per investir Pedro Sánchez, fet que, en el cas de produir-se, hauria d'obrir un horitzó diferent en l’aproximació del govern de l’Estat a la situació política catalana. I que, sens dubte, donaria lloc a una nova fase en el conjunt de l’independentisme en haver-se consumat el viratge estratègic de Junts i de Carles Puigdemont, actors clau.
El mateix Puigdemont va evitar, en el seu discurs a l'acte organitzat pel Consell de la República, incomodar el PSOE. Va estalviar-se reivindicar la celebració d'un referèndum i, fins i tot, va admetre que les coses van "en la bona direcció" en el nou context obert amb Sánchez. Tot plegat avisant també del risc de malvendre, en una negociació que segons el seu partit només protagonitza ell, l'1-O a canvi de "solucions personals".
Fa quatre anys que ERC, que també va reivindicar la força de l'1-O, va posar damunt la taula l’amnistia i el referèndum. L’equilibri de forces al Congrés va fer que s’avancés de manera parcial en la primera carpeta –amb els indults i la reforma del codi penal– i gens en la segona. No va passar malgrat que la taula de negociació havia de buscar com resoldre el fons del conflicte a més d'abordar-ne les conseqüències no volgudes per les parts, que demanaven "desjudicialitzar".
El Govern i Esquerra han insistit aquests anys en el referèndum mentre l'altra banda de la taula ha evitat fer propostes. Junts no va acompanyar aquell procés i ara fa un any va sortir del Govern pel desacord estratègic en la relació amb Madrid. Però en els darrers anys els juntaires han reivindicat també l’amnistia i alternat la reivindicació formal del "mandat de l’1-O" amb la idea que un referèndum pactat el podia substituir.
La reivindicació del "mandat de l’1-O", que ja només viu a l’ANC, en sectors "unilateralistes" durs i als time line de dirigents de Junts, s’ha esborrat amb el pas del temps i el pes de la realitat. Per més que en les efemèrides es torni a posar damunt la taula per por a ser assenyalats com a "rendits" pels decebuts. Però és un fet que ningú a Junts té un pla –i si hi és ja va molt tard per explicar-lo i executar-lo– per fer efectiu el mandat de l’1-O, tal com preveien fer en 48 hores les anomenades lleis de desconnexió que el Parlament va aprovar el setembre de 2017.
Sis anys després d’aquella jornada col·lectiva de desobediència civil organitzada per les institucions i els partits i defensada per un moviment popular transversal i il·lusionat, refugiar-se en la visió romantitzada de l’1-O acaba sent un cadenat que, sovint, impedeix als partits independentistes avançar. Tots ells van donar la cara pel referèndum, a tots els que eren al Govern els van imputar i processar dirigents i tots han estat multats. Cal recordar-lo i reivindicar-lo, sí, però també mirar endavant, usar-lo en la seva justa mesura i no patrimonialitzar-lo de forma partidista.
La reivindicació d'un referèndum és, per més que el PSOE i el PSC i els comuns -que l'havien defensada- la titllin d’inoportuna convidant els independentistes a conformar-se amb l’amnistia i no posar-ho difícil, legítima i necessària. No només perquè ho digui una flexible proposta de resolució del Parlament aprovada en un moment incòmode per al PSOE, que assegura, segons publicava ahir La Vanguardia, que Junts havia dit que no ho posarien damunt la taula per investir Sánchez.
Ho és perquè ningú, ni el PP i tampoc els socialistes o Sumar, són capaços de presentar una alternativa millor per resoldre el conflicte. Els actuals marcs –una Constitució petrificada, interpretada a la baixa i sovint utilitzada com si fos el Codi Penal i un Estatut que els catalans no van votar– no donen resposta a la situació actual i, per ara, no és damunt la taula explorar-ne les potencialitats confederals.
Sánchez i els seus socis afirmen que l’amnistia és el reconeixement de dos errors: respondre amb la repressió i no amb la política per part de l’Estat, i optar per la via unilateral per part de l’independentisme. I sostenen que acordar-la implica renunciar a les vies unilaterals. És un raonament que s'entén, però que només hauria de ser acceptat si s'acompanyés d'una proposta política que doni sortida –com acordin les parts en una negociació en igualtat de condicions– a la voluntat que, de forma pacífica i democràtica, manifestin els catalans.
Avui no et perdis
» El retorn al referèndum s'imposa per la via dels fets en el sisè aniversari de l'1‑O; per Oriol March.
» Opinió: «Els camins de l’1-O a la investidura»; per Jordi Mir.
» Aragonès insta l'independentisme a «saber sumar» perquè un nou referèndum sigui «respectat»; per Oriol March.
» Puigdemont crida a no malvendre l'1‑O davant possibles «solucions personals»; per Oriol March.
» Ferran Casas i Joan Rusiñol: «La classe política independentista té un desconeixement de com funciona l'Estat»; per Pep Martí.
» Villarejo revela que José Ignacio Zoido va ordenar les càrregues de l’1-O.
» Opinió: «Despacito»; per Marina Fernández.
» Els independentistes que no volen l'amnistia; per Bernat Surroca.
» Jo competeixo: L'última columna a Nació; per Modernet.
» Quedar per barallar‑se i penjar‑ho a les xarxes: un fenomen entre menors que ja ha aterrat a Catalunya; per Pau Masó.
» Vegetarianisme, una lluita que s'escriu en femení; per Maria Rabella Ytarte.
» Des de la llotja: Què és el cas Negreira?; per Adrià Soldevila.
» «Una dona millor que Messi?»: el nou FIFA desperta el masclisme al món dels videojocs; per Marc Orts i Lluís Girona.
El passadís
Albert Batet va demanar la setmana passada a Pere Aragonès que rectifiqués o convoqués eleccions. Però si el president convoca eleccions, qui serà el candidat de Junts? Amb Laura Borràs inhabilitada -es dona per fet que el Suprem ratificarà la sentència del TSJC- per fragmentar contractes a les Lletres Catalanes, els periodistes li van preguntar al president del grup parlamentari a qui presentaria el partit. Batet es va esmunyir com va poder tot i que no va arribar a recórrer al clàssic pujolista de l'"avui no toca". El nom de Batet, com el de Carles Puigdemont -que no està inhabilitat-, Josep Rull o el de Jaume Giró, han circulat com a opció. Si hi ha amnistia Jordi Turull, Oriol Junqueras o Raül Romeva podien tornar a la vida institucional, fet que també podria obrir un debat similar a ERC.
Vist i llegit
Ramon Aymerich ha escrit a La Vanguardia un article que contraposa el nou líder de la principal formació de l'esquerra alternativa grega, Syriza, Stefanos Kasselakis, un antic executiu de Goldman Sachs, amb el president dels Estats Units, Joe Biden. Al primer el presenta com un polític que abraça idees woke i un discurs econòmic liberal, no amaga un alt tren de vida i es despreocupa dels valors de l'esquerra tradicional, i del segon en recorda la seva arenga a un piquet de treballadors de l'automòbil en vaga fa uns dies. Aymerich es pregunta, amb encert, si el vot obrer tradicional continuarà sent clau per l'esquerra. Tal vegada posar-se al dia no ha d'implicar perdre els suports i les banderes tradicionals. El podeu llegir aquí.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1928 l'Assemblea Constituent del Separatisme Català, reunida a la ciutat de l'Havana, la capital de Cuba, aprovava un projecte de constitució que portaria el nom de la ciutat. La cimera independentista, en plena dictadura de Primo de Rivera a Espanya i sense institucions d'autogovern al país, va acordar reorganitzar el moviment sobiranista i dotar-lo de proposta política, la Constitució de l'Havana. L'Assemblea la va liderar Francesc Macià, que acabaria sent el primer president de la Generalitat reconstituïda. L'estelada, la bandera de combat de l'independentisme, s'inspira, de fet, en la de Cuba. Amb aquest documental en sabreu una mica més.
L'aniversari
El dos d'octubre de l'any 1890 va nàixer als Estats Units l'actor d'origen jueu Groucho Marx, que va morir el 1977. Era el tercer germà del trio d'actors còmics i la seva murrieria i ocurrència el va convertir en un tot un referent, encara vigent, de l'humor surrealista i intel·ligent. Aquí podeu recuperar les cent millors frases de l'actor.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de Nació
subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
