01
d'octubre
de
2023, 19:20
Actualitzat:
02
d'octubre,
9:23h
L'acte anual que commemora l'1-O acostuma a ser un bon termòmetre del moment que travessa el moviment independentista. Aquest 2023, sisè aniversari del referèndum, ha estat marcat per la investidura de Pedro Sánchez i, una vegada més, per les discrepàncies estratègiques entre els actors, que han tornat a aflorar amb xiulets -menors- i assistents abrandats que denunciaven l'existència de "traïdors" entre la classe política. El protagonisme, en tot cas, se l'ha tornat a endur Carles Puigdemont, president del Consell per la República i líder moral de Junts, a l'epicentre de les negociacions amb el PSOE a Madrid. Sis anys després, es troba al centre de l'escenari, hi hagi acord o tot acabi en una repetició electoral.
Puigdemont ha saludat un "retorn de l'1-O" que serveix per allunyar-se de la "pau autonòmica". L'expresident de la Generalitat, exiliat a Brussel·les, ha demanat "no malvendre els punts cardinals" de la fita del 2017 davant possibles "solucions personals". El líder moral de Junts, davant d'unes 2.000 persones congregades al centre de la capital catalana, ha esquivat qualsevol referència directa a les negociacions amb el PSOE i, de fet, no ha pronunciat la paraula referèndum ni tampoc la paraula amnistia, els eixos sobre els quals orbiten les converses a Madrid. En una conferència a Bèlgica, de fet, va posar aquestes dues condicions al PSOE, juntament amb la del mediador, que genera reticències dins l'equip de Sánchez.
L'eurodiputat de Junts, que va promoure l'1-O com a president, també ha tingut temps per carregar contra tots aquells que han volgut "arraconar" el Consell per la República, que viu una etapa moguda després de la decisió de dissoldre l'Assemblea de Representants. El Consell s0ha postulat en més d'una ocasió com a punt de trobada de l'independentisme i com a motor de l'estratègia conjunta des de la via de la confrontació, però ha topat amb el rebuig d'ERC -que mai hi ha enviat dirigents de primer nivell- a l'hora de convertir-lo en eix del moviment.
.jpeg)
Amb una intervenció molt similar a la que ha fet aquest matí des de la plaça d'Urquinaona, Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha constatat que el 2017 no es va fer la independència, però que el llegat de l'1-O és que "no es poden deixar els carrers". "Serà cada dia 1-O fins que no aconseguim la independència", ha apuntat Feliu, que ha indicat que l'únic objectiu és la plena sobirania. "Demanem als polítics que actuïn en conseqüència. Sembla que miren més al Congrés que al Parlament. Arriben veus que ens demanen vots per governar a Madrid a canvi de perdonar-nos el que vam fer l'1-O. Volem que ens perdonin?", s'ha preguntat Feliu, davant de crits de "ni oblit ni perdó". "A què esperem a fer la independència? Esperem a Madrid?", ha remarcat Feliu, que ha demanat fer la independència -no ha concretat com, en la línia del que és habitual- el mateix dia que s'obtingui l'amnistia.
Jordi Gaseni, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha demanat "enllestir la feina" de fa sis anys. "Hem d'arribar a acords en positiu, i defensar els milers de represaliats que tenim. Hem de defensar els nostres soldats", ha remarcat Gaseni, que ha apostat per "cuidar" la cohesió del moviment. "Des de l'AMI, estem obligats a explicar que és imprescindible fer política nacional des dels municipis. Demano no donar més alcaldies a l'unionisme", ha apuntat el dirigent d'ERC, fins fa poc alcalde de l'Ametlla de Mar i ara senador.
.jpeg)
Abans de començar l'acte, dirigents de l'independentisme institucional han atès els mitjans de comunicació amb la situació a Madrid en l'horitzó. Laura Borràs, presidenta de Junts, ha assenyalat que la seva formació "no ha renunciat mai" al mandat de l'1-O -ella se'n reivindica com a filla quan explica el currículum polític-, i que qualsevol negociació amb l'Estat ha de contenir la fórmula inseparable d'amnistia i autodeterminació. "Per tenir garanties davant d'un govern que no compleix, millor cobrar per avançat", ha asseverat Borràs. Junts, immersa en la negociació amb el PSOE, ja pot exhibir fruits, com ara l'inici de la tramitació de l'oficialitat del català a Europa o la consideració de l'independentisme davant l'Europol.
Per part d'ERC, qui ha parlat ha estat Pilar Vallugera, diputada dels republicans a Madrid, que ha substituït l'exconseller Juli Fernàndez, que ha patit un contratemps a la carretera de camí a Barcelona. Segons Vallugera, en la línia del que ja ha expressat Aragonès aquest matí des de Fonollosa, ha remarcat que qualsevol nou referèndum ha de pivotar al voltant del reconeixement, i que qualsevol pas ha de ser cap a la independència. Carles Riera, de la CUP, ha insistit a ERC i a Junts que han de complir amb la resolució aprovada aquesta setmana al Parlament, que lliga la investidura de Sánchez als avenços en el referèndum. Sis anys després, aquesta és la demanda majoritària -i, al mateix temps, de mínims- de l'independentisme.
Puigdemont ha saludat un "retorn de l'1-O" que serveix per allunyar-se de la "pau autonòmica". L'expresident de la Generalitat, exiliat a Brussel·les, ha demanat "no malvendre els punts cardinals" de la fita del 2017 davant possibles "solucions personals". El líder moral de Junts, davant d'unes 2.000 persones congregades al centre de la capital catalana, ha esquivat qualsevol referència directa a les negociacions amb el PSOE i, de fet, no ha pronunciat la paraula referèndum ni tampoc la paraula amnistia, els eixos sobre els quals orbiten les converses a Madrid. En una conferència a Bèlgica, de fet, va posar aquestes dues condicions al PSOE, juntament amb la del mediador, que genera reticències dins l'equip de Sánchez.
L'eurodiputat de Junts, que va promoure l'1-O com a president, també ha tingut temps per carregar contra tots aquells que han volgut "arraconar" el Consell per la República, que viu una etapa moguda després de la decisió de dissoldre l'Assemblea de Representants. El Consell s0ha postulat en més d'una ocasió com a punt de trobada de l'independentisme i com a motor de l'estratègia conjunta des de la via de la confrontació, però ha topat amb el rebuig d'ERC -que mai hi ha enviat dirigents de primer nivell- a l'hora de convertir-lo en eix del moviment.
Xiulets en contra de l'amnistia
També ha pujat a l'escenari Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, que l'any passat va rebre xiulades -com també li va passar als dirigents d'ERC- quan va intervenir en l'acte celebrat a l'Arc de Triomf. En una intervenció mesurada, ha destacat la transversalitat del moviment i ha prioritzat el fet de "guanyar". "Treballem per tenir articulada la força de la gent o regalarem a l'Estat l'avantatge que li dona l'exhibició contínua de les nostres discrepàncies?", s'ha preguntat Antich, que ha garantit que Òmnium es dedicarà a fer d'argamassa del moviment. Quan ha defensat l'amnistia, desenes de congregats han rebut xiulades contra Antich. Poc després, alguns manifestants s'han discutit obertament sobre l'abast de la desjudicialització.Dolors Feliu, en l'acte de l'1-O a Plaça Catalunya. Foto: Hugo Fernández
Amb una intervenció molt similar a la que ha fet aquest matí des de la plaça d'Urquinaona, Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha constatat que el 2017 no es va fer la independència, però que el llegat de l'1-O és que "no es poden deixar els carrers". "Serà cada dia 1-O fins que no aconseguim la independència", ha apuntat Feliu, que ha indicat que l'únic objectiu és la plena sobirania. "Demanem als polítics que actuïn en conseqüència. Sembla que miren més al Congrés que al Parlament. Arriben veus que ens demanen vots per governar a Madrid a canvi de perdonar-nos el que vam fer l'1-O. Volem que ens perdonin?", s'ha preguntat Feliu, davant de crits de "ni oblit ni perdó". "A què esperem a fer la independència? Esperem a Madrid?", ha remarcat Feliu, que ha demanat fer la independència -no ha concretat com, en la línia del que és habitual- el mateix dia que s'obtingui l'amnistia.
Jordi Gaseni, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha demanat "enllestir la feina" de fa sis anys. "Hem d'arribar a acords en positiu, i defensar els milers de represaliats que tenim. Hem de defensar els nostres soldats", ha remarcat Gaseni, que ha apostat per "cuidar" la cohesió del moviment. "Des de l'AMI, estem obligats a explicar que és imprescindible fer política nacional des dels municipis. Demano no donar més alcaldies a l'unionisme", ha apuntat el dirigent d'ERC, fins fa poc alcalde de l'Ametlla de Mar i ara senador.
L'acte de Plaça Catalunya, poc abans de començar. Foto: Hugo Fernández
Abans de començar l'acte, dirigents de l'independentisme institucional han atès els mitjans de comunicació amb la situació a Madrid en l'horitzó. Laura Borràs, presidenta de Junts, ha assenyalat que la seva formació "no ha renunciat mai" al mandat de l'1-O -ella se'n reivindica com a filla quan explica el currículum polític-, i que qualsevol negociació amb l'Estat ha de contenir la fórmula inseparable d'amnistia i autodeterminació. "Per tenir garanties davant d'un govern que no compleix, millor cobrar per avançat", ha asseverat Borràs. Junts, immersa en la negociació amb el PSOE, ja pot exhibir fruits, com ara l'inici de la tramitació de l'oficialitat del català a Europa o la consideració de l'independentisme davant l'Europol.
Per part d'ERC, qui ha parlat ha estat Pilar Vallugera, diputada dels republicans a Madrid, que ha substituït l'exconseller Juli Fernàndez, que ha patit un contratemps a la carretera de camí a Barcelona. Segons Vallugera, en la línia del que ja ha expressat Aragonès aquest matí des de Fonollosa, ha remarcat que qualsevol nou referèndum ha de pivotar al voltant del reconeixement, i que qualsevol pas ha de ser cap a la independència. Carles Riera, de la CUP, ha insistit a ERC i a Junts que han de complir amb la resolució aprovada aquesta setmana al Parlament, que lliga la investidura de Sánchez als avenços en el referèndum. Sis anys després, aquesta és la demanda majoritària -i, al mateix temps, de mínims- de l'independentisme.