01
d'octubre
de
2023, 10:30
Actualitzat:
12:44h
L'arribada de les urnes als col·legis electorals després de setmanes en la clandestinitat. Les cues davant dels centres de votació. La irrupció dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, porres en mà, per evitar la validesa del referèndum. Centenars de ferits i imatges ressonant a mitjans de comunicació d'arreu del món. Escenes de tensió al Palau de la Generalitat sobre la idoneïtat de continuar endavant amb la votació. Un canvi de cotxe sota d'un pont a la carretera que uneix Sant Julià de Ramis i Cornellà de Terri amb Carles Puigdemont com a protagonista. La compareixença de Mariano Rajoy des de Madrid indicant que no s'estava produint cap procés electoral amb imatges superposades en directe de ciutadans votant als col·legis. I una declaració institucional, a la nit, amb el Govern en ple. De tot plegat se'n compleixen sis anys.
És el temps que fa de l'1-O, una data que té tant de fundacional com d'etern retorn, si es tenen en compte els esdeveniments dels últims temps. La repressió de l'Estat -presó, exili, múltiples causes obertes i sentències pendents a l'espera de si arriba l'amnistia-, sumada a la desunió estratègica -latent des dels preparatius del referèndum i encara present en el duel permanent entre Puigdemont i Oriol Junqueras-, ha fet que no s'hagi produït cap avenç des de la nit de la votació. La declaració d'independència, sense efectes reals, proclamada 26 dies després del referèndum, no va servir per consolidar cap posició. Sis anys després, de fet, el referèndum acordat s'ha imposat per la via dels fets com a full de ruta de mínims de l'independentisme.
Així s'ha concretat al Parlament aquesta setmana, en el marc del debat de política general. Si s'hi ha arribat no és només perquè el moviment tingui la necessitat de reprendre el fil del 2017 i de recuperar el vigor sorgit de la combinació entre el carrer i les institucions, sinó perquè tots els actors aspiren a aprofitar l'oportunitat sorgida de les eleccions del 23-J. Amb Alberto Núñez Feijóodescavalcat de la cursa per la presidència del govern espanyol, només queda l'opció de Pedro Sánchez, que sí que està disposat a negociar amb l'independentisme. "Ara hem d'anar a l'arrel del conflicte", repeteixen des del Palau de la Generalitat. Pere Aragonès, de fet, va destinar el nucli del discurs en el debat de política general a reclamar a Sánchez que, en el transcurs de la legislatura, es fixin les bases per poder votar sobre la independència.
Si el xoc amb l'Estat va arrencar amb el "referèndum o referèndum" de Puigdemont -la fórmula es va pronunciar al Parlament un any abans de l'1-O-, aquesta vegada el llistó que posen ERC i Junts és aquest: "Treballar per fer efectives les condicions per a la celebració d'un referèndum". Amb el pas dels anys, i especialment en el marc de l'última campanya electoral, tots els actors de l'independentisme -també la CUP, sense representació al Congrés-, s'ha produït un progressiu arrenglerament al voltant de la idea del referèndum acordat. ERC el defensa com la millor via per resoldre el conflicte; Junts ho ven amb la idea que és l'única manera de superar el mandat de l'1-O, que dialècticament encara considera vigent.
La negociació amb Sánchez ha fet que cristal·litzin -una vegada més- les diferències i les discrepàncies entre les dues formacions hegemòniques de l'independentisme i, per tant, entre Puigdemont i Junqueras. "Nosaltres negociem per nosaltres, sense intermediaris", ressalten alts dirigents de Junts consultats per Nació. "ERC no negocia per nosaltres, ni tampoc ho fem a través del PSC", clarifiquen. De moment, Puigdemont pot exhibir els fruits del mantra "cobrar per avançat", que de moment ha permès plantejar l'oficialitat del català a Europa i treure l'independentisme de l'epígraf destinat al terrorisme en la directiva de seguretat enviada a l'Europol. "Estem demostrant la diferència entre diàleg i negociació", resumeixen a Junts.
"Benvinguts al que hem estat fent en solitari durant anys", assumeixen amb certa resignació a ERC, on també s'està posant l'accent -impensable en els moments àlgids del procés- en el traspàs de Rodalies i la reducció del dèficit fiscal com a demandes al govern espanyol, carpeta que està "costant", segons detallen membres de l'executiu. Serà assumible aquest escenari per a Sánchez? La competència entre ERC i Junts per apujar el llistó pot derivar en noves eleccions, com advertia aquest divendres Salvador Illa? De moment, la negociació és el mirall de la del 2017, amb actors similars però sense l'amenaça del 155. I l'1-O, amb el pas dels anys, ha passat de moment fundacional a exemple de tot el que va faltar la tardor del 2017.
És el temps que fa de l'1-O, una data que té tant de fundacional com d'etern retorn, si es tenen en compte els esdeveniments dels últims temps. La repressió de l'Estat -presó, exili, múltiples causes obertes i sentències pendents a l'espera de si arriba l'amnistia-, sumada a la desunió estratègica -latent des dels preparatius del referèndum i encara present en el duel permanent entre Puigdemont i Oriol Junqueras-, ha fet que no s'hagi produït cap avenç des de la nit de la votació. La declaració d'independència, sense efectes reals, proclamada 26 dies després del referèndum, no va servir per consolidar cap posició. Sis anys després, de fet, el referèndum acordat s'ha imposat per la via dels fets com a full de ruta de mínims de l'independentisme.
Així s'ha concretat al Parlament aquesta setmana, en el marc del debat de política general. Si s'hi ha arribat no és només perquè el moviment tingui la necessitat de reprendre el fil del 2017 i de recuperar el vigor sorgit de la combinació entre el carrer i les institucions, sinó perquè tots els actors aspiren a aprofitar l'oportunitat sorgida de les eleccions del 23-J. Amb Alberto Núñez Feijóodescavalcat de la cursa per la presidència del govern espanyol, només queda l'opció de Pedro Sánchez, que sí que està disposat a negociar amb l'independentisme. "Ara hem d'anar a l'arrel del conflicte", repeteixen des del Palau de la Generalitat. Pere Aragonès, de fet, va destinar el nucli del discurs en el debat de política general a reclamar a Sánchez que, en el transcurs de la legislatura, es fixin les bases per poder votar sobre la independència.
Puigdemont, a Sant Julià de Ramis durant l'1-O. Foto: Carles Palacio
Si el xoc amb l'Estat va arrencar amb el "referèndum o referèndum" de Puigdemont -la fórmula es va pronunciar al Parlament un any abans de l'1-O-, aquesta vegada el llistó que posen ERC i Junts és aquest: "Treballar per fer efectives les condicions per a la celebració d'un referèndum". Amb el pas dels anys, i especialment en el marc de l'última campanya electoral, tots els actors de l'independentisme -també la CUP, sense representació al Congrés-, s'ha produït un progressiu arrenglerament al voltant de la idea del referèndum acordat. ERC el defensa com la millor via per resoldre el conflicte; Junts ho ven amb la idea que és l'única manera de superar el mandat de l'1-O, que dialècticament encara considera vigent.
La negociació amb Sánchez ha fet que cristal·litzin -una vegada més- les diferències i les discrepàncies entre les dues formacions hegemòniques de l'independentisme i, per tant, entre Puigdemont i Junqueras. "Nosaltres negociem per nosaltres, sense intermediaris", ressalten alts dirigents de Junts consultats per Nació. "ERC no negocia per nosaltres, ni tampoc ho fem a través del PSC", clarifiquen. De moment, Puigdemont pot exhibir els fruits del mantra "cobrar per avançat", que de moment ha permès plantejar l'oficialitat del català a Europa i treure l'independentisme de l'epígraf destinat al terrorisme en la directiva de seguretat enviada a l'Europol. "Estem demostrant la diferència entre diàleg i negociació", resumeixen a Junts.
"Benvinguts al que hem estat fent en solitari durant anys", assumeixen amb certa resignació a ERC, on també s'està posant l'accent -impensable en els moments àlgids del procés- en el traspàs de Rodalies i la reducció del dèficit fiscal com a demandes al govern espanyol, carpeta que està "costant", segons detallen membres de l'executiu. Serà assumible aquest escenari per a Sánchez? La competència entre ERC i Junts per apujar el llistó pot derivar en noves eleccions, com advertia aquest divendres Salvador Illa? De moment, la negociació és el mirall de la del 2017, amb actors similars però sense l'amenaça del 155. I l'1-O, amb el pas dels anys, ha passat de moment fundacional a exemple de tot el que va faltar la tardor del 2017.