La Institució d’Història Natural de l’Institut d’Estudis Catalans ha nomenat socis d’honor al doctor en ciències ambientals Martí Boada, de Sant Celoni, juntament amb l'oceanògrafa Marta Estrada, de Granollers. Els dos acadèmics del peu del Montseny han recollit el reconeixement aquest dijous 18 en un acte d’homenatge a la sala Prat de la Riba, a la seu de l’IEC de Barcelona. Es tracta d’una distinció que la Institució atorga cada any a un o dos membres que destaquen per la seva trajectòria i aportacions.

En una sala plena de col·legues, càmeres i amics, Boada i Estrada, han reviscut la seva trajectòria de la mà dels seus deixebles, el doctor Joan Pino i la doctora Cèlia Marrasé.  Estrada, estudiosa del mar, i Boada, de la muntanya i els boscos, han agraït el reconeixement en uns discursos que han combinat records del passat i dels seus orígens. També hi ha hagut temps, però, per a reflexions, autocrítica i referències a la situació ambiental del planeta.

“Un esperit lliure, una ànima de bosc”

El doctor Joan Pino, que ha introduït a Boada, ha evocat el seu primer contacte amb ell a Can Lleonart, durant una sortida escolar. Boada, nascut el 1949 a Sant Celoni, va començar la seva trajectòria com a divulgador en aquest racó del Montseny. “Can Lleonart va ser el seu projecte, una escola de natura que va posar al servei dels escolars. Allà va ser on va iniciar la seva carrera com a ambientalista”, ha explicat Pino. 

Boada, naturalista i ambientalista, va començar com amant de l’ornitologia, un àmbit en el qual va fer les seves primeres aportacions. En aquesta primera etapa, també va prendre partit per la conservació dels aiguamolls de l’Empordà, una causa que va defensar internacionalment. Malgrat les primeres facetes, Boada va acabar decantant-se per la muntanya i el paisatge, que han marcat la seva vida i trajectòria. 

La vinculació amb el bosc de Boada comença a la seva llar, a Sant Celoni, fill d’una família en contacte constant amb Montseny i les seves plantes. Aquesta passió per la natura l'ha embarcat en incomptables projectes i estudis i l’ha portat a trepitjar boscos a Llatinoamèrica i Nord-amèrica, però també paisatges inhòspits com el desert de Sonora o l’Antàrtida. 

Boada ha escrit més d’un centenar de llibres que combinen prosa, poesia i divulgació ambiental i ha estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha rebut desenes de reconeixements entre els quals destaca el Premi Global 500, l’any 1995, que li va lliurar Nelson Mandela a la ciutat de Pretòria. 

Boada, que va iniciar una carrera acadèmica tardana, sempre ha estat partidari de ser entenedor amb les explicacions. “Ha preferit fer una recerca aterrada, en relació amb els actors i la gent local”, afirma Pino, que l’ha definit com “un esperit lliure, una ànima del bosc, una persona conciliadora i provocadora a la vegada”.

“Som un país que encara no és país”

Martí Boada ha agraït el reconeixement a la institució i ha destacat la tasca que du a terme l’Institut d’Estudis Catalans per a la construcció nacional. “Som un país que encara no és país, de tant en tant ens deixen tocar una mica de cuixa, però sempre en petites quotes”, ha reblat. Boada, com és costum, en el seu discurs, ha portat a la cambra el lèxic del Montseny, ha tret la ironia i, fins i tot, ha utilitzat metàfores polítiques i futbolístiques.

En aquesta línia, més que fer una classe de ciència, Boada ha donat una lliçó de vida i ha expressat la seva preocupació pel planeta i pel món acadèmic que considera, a vegades, massa allunyat de la realitat. “Al segle XXI estem en un context de crisi ambiental, els estudiosos no podem estar tocant el violí, hem de socialitzar el nostre coneixement”, diu.

“El savi sempre l’identificareu per la modèstia”

D’acord amb aquesta idea, Boada creu que s’han de defugir els tecnicismes i que s’ha de divulgar sempre en contacte amb el poble, sense perdre ningú. “El savi sempre l’identificareu per la modèstia, quan et trobes un gall fart de panses pots començar a sospitar”, ha declarat.  Alhora, ha explicat que la ciència i el coneixement tenen la tasca d’aportar capacitat de comprendre i “donar caixes d’eines a la ciutadania” davant del món. “Una persona ben informada sempre multiplica”, explica.

Ha convidat, doncs, a fer autocrítica i a ser part activa de la solució a la crisi climàtica i ambiental. “La urgència és intentar arribar al màxim de gent, hem d’implicar-nos tots“, diu. Per acabar, Boada ha tret la seva faceta poètica i ha recitat una composició dedicada a les plantes de la vora de camí, aquelles herbes que surten del no-res i que, com ell mateix Boada, aguanten el que calgui, sempre, amb les arrels a la terra. 

“Passió per la ciència, honestedat i generositat”

Marta Estrada (1946), oceanògrafa i biòloga marina, també ha agraït la distinció per la seva trajectòria en la investigació. La doctora Cèlia Marrasé, deixeble, companya i amiga, ha destacat la tasca d’Estrada en la caracterització fisiològica i en l'impacte ecològic de les algues i del fitoplàncton. “La seva aportació va ser pionera amb els sistemes d’ecologia del plàncton, va revolucionar les preguntes que ens fèiem”, explica Marrasé. 

Estrada ha excel·lit en l’anàlisi de dades i ha combinat tecnologies i mètodes amb l’objectiu d’avançar en els seus estudis sobre el mar. Ha rebut nombrosos premis i el 2016 un institut de secundària de Granollers va adoptar el seu nom en reconeixement de la seva tasca. “És un model a seguir per a les dones científiques”, assegura Marrasé.