Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que no ens n'adonarem i Kylian Mbappé haurà tornat a marcar un gol de penal. Qüestions futbolístiques al marge, la setmana ha estat d'agitació permanent. Pedro Sánchez ha encadenat, des de diumenge, una coreografia pròpia de qui sap llegir com ningú el terreny de joc: crida a la mobilització a favor de Palestina a La Vuelta, petició per excloure Israel de les competicions esportives, boicot a Eurovisió si hi participa l'estat hebreu, i investigació del fiscal general de l'Estat sobre els crims a Gaza. Una vegada més, com apuntava Bernat Surroca aquest dimecres, Sánchez ho ha tornat a fer.
No se sap quan seran les eleccions -la data límit és el 2027-, però queda clar que Sánchez té activat el mode electoral. La defensa de la causa palestina s'ha convertit en central per al PSOE, perquè és una manera de passar el rasclet a l'esquerra -entre la irrellevància de Yolanda Díaz i les batalles caïnites, tot el que va de Sumar a Podem evoca els pitjors resultats d'Izquierda Unida- i de deixar en fora de joc el PP. Alberto Núñez Feijóo, a qui no és la primera vegada que se'l veu descol·locat, ha de fer equilibris entre la denúncia humanitària del que passa a Gaza i la posició dels falcons José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso. És molt difícil representar una dreta civilitzada, avui en dia.
És en aquest context que Sánchez ha triat l'agitació permanent, perquè possiblement sigui l'única manera de sobreviure o de caure amb una certa dignitat. Encara que això suposi aplicar un manual que el PSOE havia condemnat a Catalunya. Què passaria si un president independentista cridés a boicotejar un esdeveniment esportiu amb audiència arreu del món? Què pensarien els socialistes si, en ple 2017, pràcticament tots els programes de la graella de la televisió pública catalana es dediquessin a carregar contra l'oposició? Potser el problema no era TV3, sinó que no la podien controlar. Des de la distància, no es pot negar la diversió que suposa la processització de Madrid.
Ens ha agradat
A la xarxa social X encara hi ha moments que valen la pena. La publicació del llibre La vida cañón, de la periodista Analía Plaza i centrat en el retrat dels boomers, ha generat un bon debat intergeneracional. La tesi de l'autora, verbalitzada en una entrevista a El País, és una percepció estesa: hi ha hagut una generació que ha viscut millor que els seus pares -van veure passar unes quantes guerres, a casa i a fora- i viu millor que els fills, ofegats per sous precaris i habitatges de preu desorbitat. No tothom ho veu clar o, si més no, hi ha qui es nega a que el debat sigui reduccionista. La columnista Luz Sánchez-Mellado ho ha argumentat en aquesta columna. I, realment, ningú té la raó del tot.
No ens ha agradat
No descobrirem res: els més aficionats a denunciar la cultura de la cancel·lació són els primers en practicar-la. La suspensió del programa del còmic Jimmy Kimmel, icona dels late nights nord-americans, va exactament per aquí. Un comentari -gens ofensiu, dit sigui de passada- sobre l'assassinat de Charlie Kirk li ha costat la feina, decidit a la cúpula de la cadena ABC, propietat de Disney. La cancel·lació ha estat alimentada per president de la regulació de telecomunicacions als Estats Units, nomenat per Donald Trump. El conflicte indica fins a quin punt les grans companyies -fins no fa gaire, menys servils amb el poder- li tenen por. Aquí, Víctor Rodrigo us aporta tot el context necessari.
Què fem el cap de setmana
Si l'estrena a 3Cat de Vinagreta, amb Clara Segura i Bruno Oro, us deixa espai per estar pendents del diari, veureu que l'actualitat política ens tindrà ben ocupats. Als consells nacionals de Junts i d'ERC s'hi suma, diumenge, la festa de la rosa del PSC, amb Sánchez com a convidat estrella. També us estem preparant la dosi setmanal d'entrevistes de Pep Martí -la conversa amb Roger Mateos, un dels millors periodistes del país, promet-, una conversa amb el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i també una peça sobre el mirall que pot ser Andorra per garantir el futur del català. Una bona nòmina de peces, ja ho veieu: ens agrada estar entretinguts. Bon cap de setmana!
