Enric Crous: «Volem democratitzar la Cambra de Comerç»

El proper maig les cambres catalanes celebren eleccions. D'entre elles, la batalla principal té lloc a la Cambra de Comerç de Barcelona, en què competeixen quatre candidatures senceres i tres candidats aspiren a la presidència. Seran les "altres" eleccions, entre les espanyoles i les municipals. Es dona la paradoxa que el cens és molt ampli: hi tenen dret al vot 423.000 electors entre empreses i autònoms, però molta gent desconeix que pot votar.

Enric Crous (Barcelona, 1947) és un dels candidats. Exmàxim directiu de la Fira i Mercabarna, de Damm i Cacaolat, l'empresari acumula experiència i vocació de lideratge. L'han volgut etiquetar com el candidat independentista. Ell ho nega i tan sols assegura que és catalanista i encapçala una llista representativa del país i, per tant, que inclou també independentistes. Defensa una Cambra més activa en defensa dels interessos generals dels empresaris i compromesa amb el país, i destaca que si guanya, governarà al capdavant d'un equip en què una peça clau serà José María Torres, aspirant a vicepresident, un antic precandidat que s'ha integrat en el projecte de Crous. 
  
- Les cambres -i entre elles, la Cambra de Comerç de Barcelona- celebren eleccions, però els votants no ho saben. No em digui que això no és, com a mínim, anòmal.

- La persona que voti jo el qualificaré d'heroi. Aquestes són les úniques eleccions de tot l'estat espanyol en què poden votar 423.000 electors i la gran majoria no ho saben. Estem comprovant ara que molta gent no ho sap i ningú se'n preocupa. Si no fos per les candidatures que ens hem presentat, ningú sabria que hi ha eleccions.

- Què s'hauria de fer?

- La Cambra hauria d'enviar a tots els electors una targeta censal informant-los.
 
- No ho tenim pas clar. No s'ha fet mai. Però la cosa és més complicada. Suposant que accedim a un elector i el convencem que ha de votar, si vol votar a una candidatura, veurà que en el sector on ha de votar hi ha un llistat d'empreses que es presenten sense especificar a quina candidatura donen suport. És complicat però és així. 
- Com és que es manté aquesta anomalia?

- Perquè la Cambra no està habituada a eleccions. En alguna ocasió, hi ha hagut dues candidatures, com quan em vaig presentar de vicepresident amb l'Antoni Negre. Però ara hi ha diverses candidatures. Qui em vulgui votar a mi pel meu epígraf, veurà que hi apareix la marca RP1, però o ningú li explica que em representa a mi o no em pot votar.     

- Potser també perquè encara es desconeix força què és la Cambra. Ens ho pot explicar?

- La Cambra és una organització empresarial de caràcter públic amb l'objectiu de la defensa dels interessos generals de les empreses i els autònoms, i impulsar l'activitat econòmica.

- I en què es diferencien d'una patronal?

- En què nosaltres no negociem convenis ni defensem interessos sectorials. Per això ja hi ha la patronal del metall o de l'alimentació. Som una organització completament transversal. 

- Què han demanat vostès per garantir la normalitat del procés?

- Tres coses: que s'especifiquin bé a quines candidatures pertanyen les empreses, que s'enviï una targeta censal als electors i que la Cambra faci arribar propaganda electoral de totes les candidatures als electors. 

- Té por d'una tupinada electoral?

- Home... Crec que no. L'únic que pot haver és alguna dificultat en el vot electrònic. Altra cosa és que sí que hi ha una candidatura que juga amb l'avantatge de tenir a favor el pes de l'estructura. 
 
- Vostè per què vol ser president de la Cambra? 

- Perquè crec que soc la persona més adequada per defensar els interessos de les petites i mitjanes empreses d'aquest país. Vull subratllar que nosaltres som un equip. Pel que fa a mi, reuneixo experiència en el sector públic a la Fira i Mercabarna i en el privat a Damm i Cacaolat. Conec la Cambra, tinc experiència i tinc il·lusió. Volem democratitzar la Cambra i fer-ho amb un equip i amb un model de gestió no presidencialista, donant poder al ple. 

- Una Cambra presidida per vostè estaria més compromesa amb el país?

- La Cambra ha d'estar compromesa amb el país i amb el territori.    

- En aquests objectius a la vida, la vanitat també hi juga. La vanitat és una temptació invencible?

- En el meu cas, absolutament no. Les meves vanitats estan cobertes des de fa anys. Miri, jo tinc això i amb això les meves ambicions estan satisfetes. Si ens presentem a aquesta elecció, és per una vocació de servei a les empreses. I nosaltres no farem negoci amb la Cambra, cap de la nostra candidatura ho farà.

- Què vol dir amb això?

- Doncs que no serem proveïdors ni guanyarem diners amb la Cambra.

- Vol dir que en altres candidatures podria ser que sí?

- Jo dic que nosaltres no. Que la gent entengui el que vulgui entendre.  
 - Competeix amb altres dos presidenciables, i a banda hi ha altres candidatures. En què és vostè millor que Carles Tusquets i Ramon Masià? 

- Crec que conec el món de la indústria i el comerç molt més que els meus competidors. Per reformar una institució l'has de conèixer i jo conec la Cambra i la Fira. He treballat amb empreses grans. La Cambra es diu d'Indústria, Comerç i Navegació. I allí on puc tenir algun dèficit, que és en el món digital, tenim en José María Torres, el vicepresident, que en sap molt.
- Vostè és el candidat independentista?

- Oi tant! Soc un CDR jo! Miri, mai m'he manifestat en política. Per moltes raons. La primera és perquè he treballat en empreses que venen un producte molt proper al consumidor i qualsevol manifestació política pot repercutir negativament en les empreses. Per responsabilitat amb els treballadors no ho puc fer. Després, crec que els empresaris no ens hem de manifestar en política. Prou responsabilitat tenim a fer bé el que se suposa que podem fer bé, que és crear riquesa. I finalment, les posicions polítiques són una cosa personal que només conec jo i la meva família. Dit això, la nostra candidatura reflecteix el que és el país. Si la meitat del país és independentista, és lògic que en una candidatura representativa hi hagi candidats que ho són. Diré més: una candidatura en què ningú sigui independentista no seria una candidatura de país. I una altra en què ho fossin tots, tampoc. Nosaltres sí que som una candidatura de país. En el nostre equip hi ha homes i dones, i molta gent del territori.   

- És l'home de la Generalitat en aquestes eleccions?

- No em consta. Jo soc l'home de les empreses. Sí que tinc amics a tot arreu. 

- El fet que l'ANC i el Cercle Català de Negocis hagi impulsat una candidatura els pot perjudicar? Li poden prendre vot?

- Tinc un gran respecte a tothom, i també a l'ANC. Ara, aquestes són unes eleccions empresarials. La política s'ha de fer al Parlament. Crec que la presència d'una candidatura de l'ANC ens pot perjudicar, però és legítim. 

- Quines batalles no ha lluitat la Cambra?

- No ha lluitat prou pels interessos generals de les petites i mitjanes empreses i ha estat més al servei de les grans empreses. 

- Ens pot posar algun exemple?

- És que no vull dir noms d'empreses. No ha lluitat prou la batalla de la internacionalització. Tampoc la de la digitalització. I no ha sabut vendre als seus associats la importància de la seva funció. Tampoc ha sabut ser crítica amb les administracions quan ha calgut ser-ho.   
 - Com veu l'estat de la burgesia catalana? Crec que, en general, el lideratge econòmic del país ha estat a l'altura en aquests darrers anys?

- Jo crec que no. Aquí hi ha un problema. Moltes vegades, els empresaris més representatius no han volgut ser representants. I això és un error. Perquè sense posar-nos en política, hem de ser responsables. A determinats sectors empresarials els ha faltat voluntat de lideratge.
 
- Què creu que l'elit econòmica hauria d'haver fet i no fa?

- Li posaré un exemple fonamental. Fa deu anys, en una reunió a l'IESE, es va reivindicar en un gran acte empresarial, un nou model de gestió de l'aeroport de Barcelona, amb participació de l'empresariat català. S'ha fet alguna cosa més des d'aquell moment? La Cambra ha dit res? Un altre tema és el del corredor mediterrani, que en aquests moments s'està reivindicant més des de València que des d'aquí. Més del 20% de les exportacions espanyoles passen per aquí. És vital. Un altre tema és el de les connexions del port de Barcelona. Les té? Una altra: Rodalies.

- Què caldria fer a Rodalies?

- Invertir-hi. Li esmento el cas d'un amic meu de Manresa. Triga per arribar a Barcelona el mateix temps que fa trenta o quaranta anys. Si nosaltres guanyem, farem que la Cambra sigui activa en aquestes reivindicacions.    

- Té poder per fer-ho la Cambra?

- Sí, perquè té un avantatge: no té dependència de cap administració.  

- Defensa que es derogui el decret que va facilitar el trasllat de les empreses?

- No. Tot el contrari. Perquè el mateix decret que va servir perquè se n'anessin servirà perquè tornin. És fals que no sigui rellevant que hagin traslladat la seu. No ho és a curt termini perquè les plantes continuen aquí. Però si jo porto la seu a Valladolid, faig les reunions a Valladolid, hi ha unes activitats econòmiques que no es fan aquí. El decret va ser un error. Es va fer per facilitar que determinades entitats financeres poguessin traslladar-se en un moment d'inestabilitat política.

- En el món empresarial s'han expressat veus contradictòries sobre l'efecte del procés en la situació econòmica. Quina és la seva valoració?

- És evident que els entorns d'inestabilitat política no ajuden. Els diners són covards i en situacions així poden haver-hi inversions que es retinguin. Però el teixit econòmic i empresarial està funcionant. Les empreses van bé.
 - Aquests darrers anys Barcelona ha perdut pes econòmic davant Madrid?

- Tinc un gran respecte per Madrid, però no ens hi fixem tant, el que ens ha d'interessar és que Barcelona sigui la capital del sud de la Mediterrània. En àmbits com és el tema firal, la competència no la tenim amb Madrid, la tenim amb Europa, i estem jugant en les grans lligues. Competim amb Milà, Munic, Düsseldorf, Frankfurt, París... Hem de mirar cap aquí. Tenim una bona ubicació logística, disposem de dues de les majors escoles de formació de capital humà que són l'IESE i Esade. Necessitem que Barcelona sigui la capital tecnològica del sud d'Europa. Un terreny en el qual per tenir èxit cal una bona articulació pública-privada. Com ho ha reflectit la Fira. El seu èxit és fruit de la col·laboració entre Generalitat, Ajuntament i Cambra, que han apostat per una gestió professional i empresarial de la Fira. 
- La imatge que se sol tenir dels grans directius d'empresa és injusta? S'ha de ser molt killer per triomfar?

- Jo no m'hi considero. És una imatge injusta la que es té en general. Jo n'he conegut de killers. Un directiu ha de ser respectat, però mai temut, i ha de ser capaç de no exigir als seus subordinats res que ell no sigui capaç de fer. Un directiu que genera por és un mal directiu.

- Quins líders empresarials l'han impressionat més?

- Molts. He tingut sempre admiració per Miguel Torres, l'avi, que ha estat el millor venedor que he conegut en la meva vida. En Salvador Gabarró, en Jaume Tomàs. I aquests no eren killers. Creadors i carismàtics, sí.   

- Hi ha bons capitans d'empresa a Catalunya entre les noves generacions d'empresa? 

- Sí, el que passa és que potser no suren. La prova és que el teixit industrial està fort, sobretot de petites i mitjanes empreses.